lunes, 31 de octubre de 2011

Analiza la siguiente imagen

ESCULTURA:
1.-Identificación de la obra:
  • Identificación del escultor y su obra. Localización en el tiempo (cronología aproximada) y en el espacio (país de origen, escuela o período y autor sí procede).
  • Tipo de escultura: bulto redondo o relieve (alto, medio bajo), su posición (sedente, orante, yacente), si es de cuerpo entero, busto o cabeza.
  • Tema.: descripción del asunto.
2.- Análisis formal de la obra:
  • Materiales: piedra, barro, madera, marfil, etc.
  • Técnica: tallado, fundido, modelado, etc.
  • Modelado y textura (lisa o rugosa, blando o duro, inacabado, etc.)
  • Composición: equilibrada, dinámica. Estructura: diagonal, piramidal, geométrica, etc.
  • Volumen: espacio ocupado por la masa escultórica. Diferencia entre: escultura cerrada (formas macizas y compactas, con volúmenes geométricos simples, superficies de planos rígidos o superficies curvas) o    escultura abierta, desarrollada en el espacio con los miembros que se estiran y agitan.
  • Movimiento: podemos encontrar figuras estáticas, rígidas, inmóviles (crean sensación de inaccesibilidad y alejan al espectador); movimiento en potencia (figuras quietas, pero con fuerza contenida); movimiento en acto (conseguido por multiplicación de líneas, ritmos ondulados, posiciones inestables, contraposto...)
  • Luz: luminosidad brillante y continua o contrastes de luces aprovechando la textura y la forma de la obra (pliegues, trépano en el cabello,...); posible función de la luz en la obra: aumento de la expresividad, el dramatismo
  • Color: policromía o no, tipo (estofado), función del color.
  • Grado de realismo y estudio anatómico (proporciones) y estudio de paños.
  • En los relieves: escorzos, espacio y perspectiva.

3.-Estilo al que pertenece (análisis iconográfico y sociológico) :
  • Clasifica la obra en el estilo a que pertenece, identificando los rasgos que refleja del mismo. Identifica la obra y su autor incidiendo en la obra general y características del autor en su relación con dicho trabajo y otros. Explica qué rasgos estilísticos propios del artista encuentras en esta escultura.
  • Función de la obra (decorativa, religiosa, mágica, propagandística...) y análisis iconográfico (identificación y descripción del tema, originalidad, relación con otros ejemplos importantes) e iconológico (interpretación de su contenido ideológico, simbólico, psicológico...).
  • La obra, reflejo de la época. Circunstancias históricas en que se realizó. Circunstancias concretas de su realización (papel de los mecenas).
  • Aportación de la obra al arte de su tiempo o al arte universal






















sábado, 29 de octubre de 2011

COM ES FA UN CAVALLER

     Com han de ser fets els   
               cavallers
Lectura
5
Espasa és arma que mostra aquelles quatre significacions que ja hem dit [seny, fortalesa, mesura i justícia]. I, perquè el qui ha de ser cavaller ha d’haver en si aquelles quatre virtuts, que van establir els antics que reberen amb
ella l’ordre de cavalleria, i no amb altra arma; i açò ha d’ésser donat en tal manera que, passada la vigília, tan bon punt sia de dia, ha d’anar primerament a escoltar missa i pregar a Déu que el guarde en els seus fets i per al
seu servei. I després ha de venir el qui l’ha de fer cavaller i preguntar-li si vol rebre orde de cavalleria i, si li digués que sí, li ha de preguntar si la mantindrà com s’ha de mantenir. I després que li l’atorgués haurà de calçar els esperons
o manar algun cavaller que li’ls calce; i açò ha d’ésser segons que l’home fos i el lloc que tingués, i ho han de fer d’aquesta manera per mostrar que, així com el cavaller posa els esperons al cavall de destre i de sinistre per
a fer-lo córrer dret, que així ha de fer ell els seus fets adreçadament, de manera que no torça enlloc. I de si ha de cenyir l’espasa sobre el brial que el vestís, que la cinta no siga molt fluixa, mes que arribe al cos; i açò és per significança que les quatre virtuts que vam dir han d’haver sempre els cavallers i tenir-les coronades així.
Però antigament van establir que als nobles homes fessen cavallers sent armats de totes les seues armadures, bé així com si haguessen de bregar, mes els caps no van tenir per bé que els tingueren coberts, perquè els qui així el
porten no ho facen excepte per dues raons: la primera, per encobrir alguna cosa que en ells hi hagués que els semblés malament, que per tal cosa bé els poden encobrir d’alguna cobertura que fóra formosa i bella; l’altra manera
per què cobreixen el cap és quan algun home fa alguna cosa desballestada
que li fa vergonya, i açò no convé de cap manera als nobles; que com sia que ells han de rebre tan noble i tan honrada cosa com la cavalleria, no és dret que hi entren amb mala vergonya ni amb por.
I després que l’espasa li hagués cenyida, hauran de traure-la de la baina i posar-se-la en la mà dreta i fer-li jurar aquestes tres coses: la primera, que no recele de morir per la seua llei si menester fos; la segona, pel seu senyor natural; la tercera, per la seua honra. I quan açò hagués jurat, li hauran de fer una bescollada perquè aquestes coses susdites se li vinguen en ment, dient que Déu el guie en el seu servei i el deixe complir el que va prometre. I després l’ha de besar, en senyal de fe i de pau i de germanor que ha de ser observada entre els cavallers; i això mateix han de fer tots els altres cavallers que fossen en aquell lloc, no tan solament en aquella saó mes encara en tot aquell any on vol que a ell vinguen novament. I per aquesta raó, no s’han de cercar mal ni examinar els cavallers els uns a uns altres, a risc de metre en
terra la fe que així va prometre, desafiant-se primerament, segons es mostra o parla dels desafiaments.

                           Alonso de CARTAGENA, Doctrinal dels cavallers, 1444.

Text escrit en valencià del segle XV, per tant hi ha paraules desconegudes; assenyala-les i busca el seu significat.

 1. Conceptes.

• Dels diferents significats del verb observar, quin creus  
  que és el més apropiat en aquest context?
• Saps què vol dir «en aquella saó»?
• Què significa «si menester fos»?

2. Idees principals.
• Segons el text, en què consistia la cerimònia d’ingrés en  
  l’orde de la cavalleria?
• Per què diu l’autor que els cavallers no havien de dur el  
  cap cobert?


3. Reflexió.

• Com havien de comportar-se els cavallers els uns amb
  els altres? I amb els altres? Per què penses que de  
  vegades      
  es produïen desafiaments entre ells?
• Recordes algun exemple literari o cinematogràfic en el   
  qual algú siga armat cavaller? Coincideix amb el que
  has llegit?

Obligacions d'un Cavaller

     Les obligacions d’un  
               cavaller
Lectura
4
–Ara jo us ho diré, mon fill –dix lo cavaller-. Cavaller vol ésser, primer, prous, ardit més que altre hom, pus graciós, pus avinent en totes coses a totes gents. Bé us dic, a mon parer, que gran afany és ésser cavaller. E lo cavaller establí al començament del món per mantenir llealtat e dretura sobre totes coses, no pas que el cavaller sia de pus alt llinatge eixit que els altres, car tots som eixits d’un
pare e mare, així grans com pocs, rics com pobres. E com lo món començà a créixer, seguin-s’hi molts mals e grans contrasts entre les gents que foren de mala condició; llavors establiren cavallers per mantenir dretura, per guardar les gents no fessen mal ni dan. E no foren cavallers tots aquells qui en volgueren ésser, ans hi foren triats hòmens forts e poderosos, plens de llealtat e de pietat.
Aquells defenien les gents simples com nengú dels altres los volia fer sobergueria.

E per tal cové que cavaller sia pus ardit e haja en si saviesa, feeltat, franquesa, lliberalitat, fortalesa, misericòrdia, custòdia dels pubils, òrfenes, viudes desemparades,car tots temps Nostre Senyor Déu li ajudarà. E sé’t dir, mon fill,d’aquell dia que jo rebí l’orde de cavalleria fins al dia que deixí lo món e m’apartí en est boscatge, tots temps, de mon poder, ab tota honestat treballí en ajudar i emparar pubiles òrfenes, viudes desemparades, e Nostre Senyor, qui és misericordiós,
m’ha donat en aquest món més bé, més honor que jo no mereixc, car de la vanaglòria d’aquest món jo per content me só tengut. Mon fill, per mi tan amat, prec-te que tots jorns oges missa, si fer-ho poràs, e ajuda e empara a les desemparades, e veuràs que Nostre Senyor Déu te darà victòria, honor e fama, més que no en sabràs demanar. [..]
Primerament, lo cavaller és tengut de defendre santa mare església, car altrament seria perduda e venria a no res. [...]

Lo cavaller deu sostenir en pau e en concòrdia, e mantenir aquell [el poble] en justícia; car així com lo cavaller fa son poder de conservar los cavalls quan vol entrar en la batalla, e no consent que nengú los faça mal, així deu lo cavaller guardar lo poble públic. Car lo cavaller deu haver lo cor dur e fort contra aquells qui són falsos e traïdors, sens pietat; e
d’altra part deu haver lo cor moll per aquells lleals qui volen viure llealment en pau e en concòrdia; car si lo cavaller ha pietat ni mercé a l’hom culpable de mort, ell mateix se damna, majorment aquell qui manté justícia. [...] Així deu ésser lo cavaller, agut e savi, que sàpia conéixer los bons e els mals. [...] No tan solament los cavallers deuen ésser fels a llurs prínceps, ans encara entre ells mateixs
deuen haver amor e servar feeltat, e ab feel amistat sien los uns dels altres ajudats, com la companyia dels cavallers és temuda en los setges com senten que entre ells és amor e amistat; e com ha discòrdia entre los cavallers, tard han victòria de sos enemics. [...] Encara deu ésser lo cavaller lliberal e franc, majorment en temps de guerra, com los guanys de les armes tots temps deuen ésser comuns. [...] Encara deu haver lo cavaller misericòrdia, com no és res qui tant embelleixca la sua noblesa com és haver en la batalla misericòrdia, com aquells qui són caiguts e hom los pot matar, e aquells són estalviats en mercé. Jo et dic de tot cert que jo em trobí en una dura e forta batalla on hi havia molta gent desarmada, de nostres enemics, e la major part eren a peu desarmats; volguí usar tots temps de misericòrdia, e diguí a tots los altres: “Senyors, usau de misericòrdia, que no és nenguna valor nostra la gent desarmada matem. [...] Sobirana glòria és de venjança perdonar aquells que hom pot matar [...]”. Si lo cavaller no dóna compliment al que s’obliga, la sua ànima perdrà e la glòria de paradís, e caurà al llim d’infern perdurablement.

                          Joanot MARTORELL, Guillem de Varoïc, segle XV


El següent text està escrit en valencià antic, per tant existeixen paraules desconegudes; assenyala-les i busca el seu significat actual.
Conceptes.

• Quin sentit té la misericòrdia en el text?
• Defineix el concepte de «liberal» que apareix en el text.   
  Actualment s’usa amb aquest sentit?

2. Idees principals.
• Segons el text, quines eren les virtuts pròpies d’un  
  cavaller?
• Era important per a un cavaller el servei a l’església? Per
  què? Coneixes algun exemple històric d’aquest servei?

3. Interpretació.
• Quina relació hi havia entre el cavaller, l’església i el
   poble?
• Quin paper van ocupar els cavallers en la societat  
   estamental? Quins altres grups socials hi havia?

4. Reflexió.
• Quina et sembla que era l’obligació fonamental
   d’un cavaller?
• Un covard o un traïdor… podrien ser bons cavallers?  
• Algun aspecte de l’ideal cavalleresc segueix vigent hui en   
  dia?

miércoles, 26 de octubre de 2011

FITXA TREBALL TEMA 10 1r ESO

                                       FITXA TREBALL  TEMA 10  1r ESO
                                       CIVILITZACIONS FLUVIALS
NOM I COGNOM_________________________________CURS___
I.            Quan va aparèixer l’escriptura?
II.          Quan van sorgir les primeres ciutats governades per un rei?
III.       Com van sorgir els imperis?
IV.        Digues i explica les característiques de les civilitzacions fluvials.
V.           Tipus d’escriptura de l’antiguitat. Per què es deia cuneïforme?
VI.        Què vol dir “Mesopotàmia”?
VII.      Mesopotàmia es dividia en dues regions. Quines?
VIII.    Cerca informació i redacta un petit resum de:
Sargón I – Assurbanipal – Hammurabi – Nabucodonosor II
IX.        Com estava dividida la societat mesopotàmica? Explica-ho
X.           I les dones? Descriu la posició de la dona en la societat
XI.        Eren monoteistes o politeistes? Digues el nom d’ algú
XII.      Què dos elements constructius van inventar? Fes un dibuix.
XIII.    Amb quins materials construïen els mesopotàmics?
XIV.     Què és un ziggurat? Fes un dibuix i explica-ho
XV.       Característiques de les figures (estàtues)
XVI.     Cerca informació sobre la “porta d’Istar” a Babilònia i fes un resum.
XVII.  Cerca, també, informació sobre “Babilònia”
XVIII.        Dibuixa una piràmide i col·loca ordenadament a les següents persones: artesans – camperols – funcionaris – rei – nobles – esclaus – sacerdots.
XIX.     Escriu cada frase al lloc que corresponga:
  Aristòcrates
   Sacerdots
    Escribes
    Resta         població

a)   Treballaven als tallers
b)   Tenien molt de poder perquè sabien llegir i escriure
c)   La majoria de les terres era propietat seva
d)   Treballaven les terres d’altres
e)   També reben el nom de nobles

XX.       Què és el “codi de Hammurabi?, Quan va ser tallat? Descriu-lo, Quina pedra és?, què apareix a la part superior?,  i a la part de baix? , en quina llei es basava ( o es basa)?

lunes, 24 de octubre de 2011

ISABEL II, 2n de Batxillerat.




LA ARTICULACIÓN DEL LIBERALISMO ESPAÑOL.



                Tras las guerras carlistas, el desarrollo político del país quedó determinado por  la presencia de tres grandes instituciones que aceptaron la monarquía constitucional isabelina: la CORONA, el EJÉRCITO y los PARTIDOS POLÍTICOS, Moderados y Progresistas. Estas tres fuerzas se encargaban de unirse para defender el sistema contra aquellos que podían ponerlo en peligro como, por ejemplo, los carlistas.

                Al margen de estas fuerzas quedaba la inmensa mayoría del país, cuyo único recurso para la acción y la expresión políticas se vio limitado a los órganos de prensa, a las tertulias o, en casos extremos, al levantamiento armado.



1.       PARTIDOS POLÍTICOS.  (Llibre i document)

2.       EJÉRCITO.

Una de las características  del ejército español durante el siglo XIX fue su constante presencia en la vida política. La guerra de la Independencia había nutrido al ejército de una oficialidad proveniente de sectores medios y populares y además proclive al liberalismo. A lo largo del reinado de Fdo. VII, la vuelta al constitucionalismo sólo fue  posible apelando al poder de las armas, vía pronunciamiento.

Las guerras carlistas hicieron que el ejército se convirtiera en la única garantía de supervivencia para el  trono de Isabel II. Además fue un apoyo indispensable para forzar a la corona a entregar el poder a moderados o progresistas, de tal modo que en 1840 el ejército, con unos cien mil hombres, era la fuerza más importante dentro del estado. Durante los veinticinco años de su reinado, Isabel II (1843-68) mantuvo un apoyo invariable a los moderados, cuyos líderes y jefes  de gobierno eran  militares. En contrapartida, para su acceso al poder, los progresistas tuvieron que recurrir  a levantamientos populares y a pronunciamientos militares protagonizados por la facción del ejército que les era fiel.

Como consecuencia la intervención militar en política se convirtió en un fenómeno crónico. Además los jefes de los partidos políticos eran altos cargos militares (Narváez, Espartero, Prim, O’Donnell) distribuidos entre las diferentes opciones ideológicas, y la sociedad, marcada por más de 30 años de guerras, se acostumbró con demasiada facilidad a solucionar sus problemas por la vía de las armas.

Pero no debemos confundir esta presencia del ejército con una dictadura militar. El ejército “únicamente” ejecuta la conspiración política, dejando posteriormente el poder al elemento civil.

               

         

3.       JUNTAS Y MILICIAS.

Las especiales características del liberalismo español provocaron que la acción política, la formación de gobiernos o el acceso al poder no vinieran determinados exclusivamente por el juego de los partidos políticos: el papel de la Corona con las enormes atribuciones otorgadas por la  Constitución, el recurso al ejército y la enorme restricción del derecho al voto, marginaron a la inmensa mayoría de la ciudadanía de la vida política parlamentaria. De esta forma, los progresistas, la burguesía urbana y liberal y amplios sectores populares recurrieron a otros mecanismos para poder intervenir-participar en el sistema. Aparecen entonces dos “figuras” que nacen durante la guerra de Independencia: las Juntas y las Milicias.

Las JUNTAS habían nacido como la organización de la población ante el vacío de poder en la guerra contra los franceses. Representaban la soberanía nacional y aparecerán de forma espontánea en momentos de crisis o descontento con la acción de gobierno proclamándose representantes de la voluntad popular.

La MILICIA surge también en 1808 y las Cortes de Cádiz la transformaron en fuerza nacional , una alternativa al ejército regular. Todos sus miembros eran iguales y la autoridad máxima dependía del alcalde del ayuntamiento correspondiente.

Ambas serán utilizadas por los progresista para movilizar a los sectores populares y forzar a la corona a llamarlos al poder. También aparecerán como movimiento espontáneo para defender cuestiones sociales y económicas: contra la subida de precios, contra los impuestos de consumos, contra las quintas, etc.



4.       LA PRENSA.

La prensa ejerció durante el siglo XIX un importante papel en la vida política española. Como en el resto de Europa, el debate de las ideas durante la implantación del liberalismo, la confrontación entre grupos políticos de diferentes visiones, o la divulgación de nuevos principios, se realizaron a través de diarios y revistas. Es paradójico porque en nuestro país el 85% de la población era analfabeta, pero era el único medio de comunicación que existía, y muchos de ellos tenían una escasa tirada y una vida efímera. Con todo, a mediados de siglo un buen número de ellos se convirtió en órganos de expresión de diversas corrientes políticas.      

                                                                                                                                                                                           

INFORMACIÓN PARA COMPLETAR.

  “EL REINADO DE ISABEL II (1833-68)”.


PARTIDOS POLÍTICOS.´


-          Partido Moderado.

o   Junto a restos de la Vieja Nobleza, el Alto Clero y Altos mandos Militares.

o   Defensores de conceder amplios poderes a la Corona (nombrar ministros, disolver Cortes, etc.).

o   Limitar los derechos individuales y Colectivos: prensa, opinión, reunión y asociación.

o   Representa la opción más clerical del liberalismo y defienden el peso público de la iglesia.





-          Partido Progresista.

o   Rechazan el papel moderador de la Corona.

o   Partidarios de robustecer poderes locales (ayuntamientos, milicias...).

o   Defensa amplia de Derechos y libertades individuales y colectivos.

o   Aceptan el Sufragio Censitario pero más amplio que el P. Conserv.

o   Su programa es el más atractivo para Campesinos, artesanos urbanos etc. por sus reformas liberales.



Ambos partidos defienden el SUFRAGIO CENSITARIO como instrumento para impedir el acceso de las clases populares a la poítica.



CONSTITUCIÓN 1845.


            Recoge las ideas básicas del MODERANTISMO:


-          Rechazo de la Soberanía Nacional.

-          Concesión de importantes poderes a la Corona: nombrar ministros, disolver Cortes, nombrar miembros del Senado, etc.

-          Aumento del Ejecutivo y disminución de las atribuciones de las Cortes.

-          Exclusividad de la religión Católica y mantenimiento del culto y clero.

-          Ayuntamientos y Diputaciones sometidos a la Administración Central.

-          Fin de la Milicia Nacional.

-          Senado no electivo, elegido por la reina.

-          Mantenimiento del articulado de Derechos y Libertades de la C.37, pero remitía a una regulación posterior.





EDAT MITJANA. FITXA TREBALL 2n TEMA 2

                             FITXA DE TREBALL    TEMA 2       2n ESO
NOM I COGNOM__________________________________________CURS___
I.            Què són les segones invasions?
II.          Quins tres pobles assolaren Europa durant el segles IX i X?
III.       Per què els víkings tenien una superioritat tàctica?
IV.        Defineix : feudalisme
V.           Què és el codi de cavalleria?
VI.        Quina és la diferència entre:
a)   Investidura i homenatge
b)   El claustre i la sala capitular
c)   El delme i el guaret
d)   El senyor i el vassall
VII.      Dibuixa una piràmide i ordena correctament els grups que conformaven la societat feudal:  camperol pobre – artesà – cavaller – camperol ric – gran noble – rei
VIII.    Uneix amb fletxes els conceptes que estan relacionats:
Bisbe                    monestir
Abat                     Tinences
Camp. serf            Parròquia 
Camp. lliure           Reserva
Sacerdot               Diòcesi
IX.        D’on procedien les fonts d’ingressos més importants per als reis?
X.           Què era la cort? Per qui estava formada?
XI.        Defineix: Feu – Reserva – Tinences – Peatge – Pontatge
XII.      Enumera els estaments que es distingien en la societat medieval i descriu-ne la situació.
XIII.    Qui eren els “no privilegiats”?
XIV.     Què és un llinatge?
XV.       Qui eren els patges i escuders?, què feien?
XVI.     Explica breument la cerimònia  de “ser armats cavallers”
XVII.  En temps de pau, els cavallers com passaven el temps?
XVIII.       I les dames, què feien?
XIX.     Què era un joglar i un trobador?
XX.       Què són els estats pontificis
XXI.     Sabries explicar què és l’excomunió?, per què era una amenaça greu?
XXII.  Dibuixa una piràmide per explicar l’estructura de l’església catòlica.
XXIII.       Busca informació sobre: Franciscans i Benedictins
XXIV. Explica el terme “clausura” referit  a les ordes religioses.
XXV.   Quina orde imposava la pobresa absoluta?
XXVI. Qui eren els copistes?
XXVII.      Defineix: Refectori – Celler
XXVIII.    Tipus de camperols. Explica – lo
XXIX. Què vol dir que eren autosuficients?
XXX.   I serfs de la gleva?
XXXI. Com vivien els camperols? Explica- ho



sábado, 22 de octubre de 2011