jueves, 31 de octubre de 2013

CARACTERÍSTIQUES DEL FEUDALISME


    FEUDALISMO: caracteristicas:
  • el feudalismo occidental asumía que casi toda la tierra pertenecía al príncipe soberano.
  • el príncipe cedía los feudos a sus barones, los cuales le rendían el obligado juramento de homenaje y fidelidad por el que prestaban su ayuda política y militar según los términos de la cesión
  • un noble podía conservar la totalidad de sus feudos bajo su dominio personal y mantener a sus caballeros en su señorío, alimentados y armados todo ello a costa de sufragar las prestaciones debidas a su señor a partir de su propio patrimonio
  • los caballeros podían adquirir dos o mas feudos
  •  mediante este subenfeudamiento se creó una pirámide feudal, con el monarca en la cúspide, unos señores intermedios por debajo y un grupo de caballeros feudales para servir a la convocatoria real
  •  se creo la institución del homenaje feudatario cuando un caballero aceptaba feudos de mas de un señor
  •  el caballero proclama a uno de sus señores como su señor feudal
  •  los vasallos de sus vasallos que les prestaran juramento de fidelidad
  •  cuando el señor era propietario de un castillo, podia exigir a sus vasallos que lo protegieran
  • el señor establecio un impuesto de herencia llamado socorro

CAUSES DEL FEUDALISME


http://www.onogueras.com/feudalisme/img/causes_feudalisme.png



jueves, 24 de octubre de 2013

SÉNIES II










EGIPTE. PEDRA DE ROSETA


SENIES





FRANCS I IMPERI CAROLINGI

                                  EL REINO FRANCO

Durante el Imperio romano, el territorio que hoy son Francia, Bélgica, Alemania y , Suiza, entre otros países, estaba habitado por los galos, un pueblo celta, por eso a este territorio se le conoce por la Galia.
En siglo V, tras la caída del Imperio romano, los pueblos bárbaros que se establecieron en la Galia fueron los francos. Fue su rey Clodoveo quién venció a los últimos ejércitos romanos y extendió su reino por todo el actual territorio francés.
A partir del siglo VII, los sucesores de Clodoveo se despreocuparon de los asuntos del gobierno y lo dejaron en manos de unos funcionarios a los que llamaban los mayordomos de palacio, quienes asumieron el poder político y militar.


Entre los mayordomos de palacio destacó uno llamado Carlos Martel que en el año 732 detuvo a los musulmanes en la famosa batalla de Poitiers, cuando ya Hispania había sido invadida por los musulmanes y convertida en Al-Andalus. Gracias a la victoria en esta batalla se frenó la invasión musulmana en Occidente.
El hijo, Pinino el Breve, se proclamó rey de los francos, dando lugar a la dinastía carolingia. Además, ayudó al papa de Roma en la lucha contra otros pueblos germanos que habían invadido Italia, entregándoles los Estados Pontificados. Por eso, Pinino y sus descendientes (su hijo Carlomagno…) quedaron identificados con la Iglesia romana.

Copia y responde en tu cuaderno a las siguientes preguntas:

·                     En los territorios de la actual Francia, ¿qué pueblo vivía durante el Imperio romano?
·                     A partir del siglo V, ¿qué pueblo bárbaro se asentó en los actuales territorios de Francia?
·                     ¿Cómo se llamó el rey que venció a los últimos ejércitos romanos?
·                     Los descendientes de este rey, ¿en quién delegaron su gobierno?
·                     ¿Quién fue el mayordomo de palacio más importante? ¿Por qué?
·                     ¿Qué rey dio inicio a la dinastía carolingia?
·                     ¿Por qué tuvo esta dinastía buenas relaciones con la iglesia romana?
·                      

NACIMIENTO Y CRISIS DE UN GRAN IMPERIO
Entre mediados del siglo VIII y finales del IX, en Europa se desarrolló el Imperio carolingio. El artífice de este poderoso imperio fue el rey de los francos Carlomagno (768-814), hijo de Pinino el Breve y nieto de Carlos Martel.
Este Imperio llegó a ocupar las actuales Francia, Alemania, Italia y parte de Cataluña, y tuvo su capital en Aquisgrán.


Carlomagno hizo las siguientes cosas:

·                     Conquistó gran parte de las tierras de la Europa Occidental.
·                     Frenó el avance del Islam.
·                     Convirtió a todos los pueblos bajo su dominio al cristianismo
·                     Reforzó la unión entre el poder político y religioso.
En el año 800 Carlomagno se hizo coronar emperador por el papa León III, el día de Navidad en la Iglesia de San Pedro de Roma.
El heredero de Carlomagno fue Luís el Piadoso, único hijo vivo de Carlomagno, que gobernó entre los años 814 y 843 y con el comenzó la deceadencia carolingia.
Los tres hijos de Luís el Piadoso (Carlos el Calvo, Lotario y Luis el Germánico) se enzarzaron en una guerra tras la muerte de su padre (840) para conseguir el poder del imperio.
En el año 843 los tres hermanos firmaron el  Tratado de Verdún por el que se dividió el imperio en tres zonas, una para cada uno de sus hijos. 
Cada uno de los hermanos reinó sobre la parte que le correspondió. Lotario murió pronto y su reino se lo repartieron los otros hermanos.
Además, entre los siglos IX y XI, con la llegada de otros pueblos invasores (normandos, húngaros…), se deshizo aún más el Imperio carolingio.

Copia y responde en tu cuaderno a las siguientes preguntas:
Realiza una línea sucesoria desde el abuelo de Carlomagno hasta sus nietos.
Rellena los espacios:
Entre mediados del siglo VIII y finales del IX, en Europa se desarrolló el  Imperio___________________. 

El artífice de este poderoso imperio fue el rey de los francos__________ que era hijo de ___________ el Breve y nieto de ___________ Martel.
Este Imperio llegó a ocupar las actuales Francia, Alemania, Italia y parte de Cataluña, y tuvo su capital en________________.
En el año _________Carlomagno se hizo coronar emperador por el papa __________ III, el día de ____________________.
Cuando Luís el Piadoso murió, el Imperio carolingio se dividió en tres zonas, una para cada uno de sus_____________ llamados____________. Este reparto se hizo en el conocido como Tratado de______________ año ______.


LA ADMINISTRACIÓN DEL IMPERIO CAROLINGIO
El centro de la Administración en el Imperio carolingio era la corte o palacio dirigida por el Chambelán.
Para gobernar Carlomagno dividió las tierras en condados y marcas.
Cada condado estaba gobernado por un conde que cumplía sus órdenes y controlaba el territorio.
También organizó las tierras en marcas. Las marcas eran zonas defensivas situadas en territorios fronterizos con otros pueblos. El poder en las marcas lo tenían los duques o marqueses. Una de ellas fue la Marca Hispánica, que incluía los Pirineos, Barcelona y llegaba hasta el río Ebro.
para poder controlar a los condes y marqueses creó a los Missi Domini, funcionarios que se encargaban de que gobernaran según las directrices del emperador.

Copia y responde en tu cuaderno a las siguientes preguntas:
¿Dónde estaba el centro de la Administración en el Imperio Carolingio?
Para gobernar, ¿cómo dividió Carlomagno el territorio?
¿Quién gobernaba en los condados? _____________ ¿Y e las marcas?
¿Qué territorios formaban parte de la Marca Hispánica?

ECONOMÍA Y SOCIEDAD
La actividad económica más importante del Imperio carolingio fue la agricultura.
El monarca para poder pagar (el dinero escasea) a los nobles que acudían a las campañas militares les ofrece lo único que tiene , la tierra. Las tierras aunque eran propiedad del emperador, fueron cedidas a grandes señores en beneficium, es decir, se le da por un cierto tiempo, para que se cobre de lo que saque de la explotación de estas tierras y de los hombres que en ellas viven. Surgió así el señorío territorial: un señor tenía el poder sobre los campesinos libres y otras personas acogidas bajo su protección. Esta situación terminó por convertir a muchos campesinos en siervos del señor.
Así pagó a sus jefes militares Carlos Martel despues de la batalla de Poitiers (732), así lo hizo su nieto Carlomagno después de sus múltiples campañas.
Como la economía se basaba principalmente en la agricultura, los palacios se construyeron en las zonas rurales, y no en las ciudades, por lo que estas se desarrollaron menos.

LA CULTURA
Bajo
el gobierno de Carlomagno la cultura renació.
Carlomagno hizo traer sabios de toda Europa y creó la Escuela Palatina de Aquisgrán, donde se formaban sus hijos, los funcionarios de la corte y él mismo.
También, se establecieron otras escuelas frente a las cuales se colocaron clérigos monjes. En todas las escuelas se impartían estas materias:


·                     Trivium: gramática, retórica y dialéctica.
·                     Quadrivium: aritmética, geometría, astronomía y música.
Copia y responde en tu cuaderno a las siguientes preguntas:
Une con flechas cada materia que se impartía en las escuelas del Imperio carolingio:

                                    Gramática
Trivium                       Aritmética
                                    Geometría

                                    Retórica
Quadrivium                Astronomía
                                    Dialéctica
                                    Música

EL ARTE
El arte carolingio supuso una vuelta al arte clásico de Grecia y Roma, al que se añadió un marcado carácter cristiano. En él, además se observan influencias del arte bizantino e islámico.
En arquitectura, se construyeron catedrales, monasterios y palacios.
La arquitectura se caracteriza por:

·                     Muros de sillería (bloques de piedra) y ladrillo.
·                     Arcos de medio punto.
·                     Planta basilical de tres naves y crucero (nave que cruza a las otras perpendicularmente).
·                     Cubiertas de madera.

Uno de los edificios más importantes es la capilla Palatina de Aquisgrán, de planta ortogonal, rodeado por una nave de dieciséis lados y cubierta con una cúpula coronada por una piña de oro macizo. En su interior está el trono de mármol del emperador Carlomagno.
En cuanto a la escultura, las obras son escasas, pero hay piezas realizadas en marfil de gran belleza.
Destacan los mosaicos, las miniaturas, y sobre todo, la orfebería (labrado en oro, plata y metales preciosos), que se utilizó para decorar cubiertas de libros, altares… 

Copia y responde en tu cuaderno a las siguientes preguntas:
El arte carolingio tuvo influencia del arte clásico de ___________ y Roma, al que se añadió un marcado carácter_____________. En él, además se observan influencias del arte _____________e islámico.
En arquitectura, se construyeron: __________, monasterios y __________.
La arquitectura se caracteriza por: muros de sillería y _______________, arcos de ________________________ planta basilical de ___________ naves y crucero, cubiertas de __________.
Uno de los edificios más importantes es la capilla _____________________
En cuanto a la escultura, las obras son escasas, pero hay piezas realizadas en 
_______________ de gran belleza.
Destacan los mosaicos, las________________, y sobre todo, la 
_____________ (labrado en oro, plata y metales preciosos).

martes, 22 de octubre de 2013

CARLEMANY

CARLEMANY
En llatí , Carolus Magnus , ' Carles el Gran' , ( 742-814 ) , rei dels francs ( 768-814 ) i emperador dels romans ( 800-814 ) , va conduir als seus exèrcits francs a la victòria sobre altres nombrosos pobles , i va establir el seu domini en la major part d'Europa central i occidental . Va ser el rei més influent a Europa durant l'edat mitjana
En 772 el rei franc va envair Itàlia combatre a la península Ibèrica en el 778 , en el seu viatge de retorn, la seva rereguarda , manada per Roland , va ser objecte d'una emboscada , història immortalitzada a La Cançó de Roland . Al 788 va sotmetre als bavaresos al seu poder , i entre els anys 791 i 796 els exèrcits de Carlemany van conquerir el territori dels àvars ( que en termes generals correspon a les actuals Hongria i Àustria ) .
Va orientar els seus esforços a sotmetre els pobles germànics que l'envoltaven.  Després de molts esforços , va doblegar la resistència dels saxons i del seu cap Widukind . Va sotmetre als frisones wilzos ,  txecs i àvars . Va deposar al duc Tasilón de Baviera . Al 774 , després de rebre la trucada d' auxili del papa Adrià I, va passar a Itàlia , va derrotar Desiderio de Llombardia i va incorporar el seu regne . El fet va ser decisiu per a Europa . Carlemany va afermar la seva aliança amb el papat , al qual va confirmar i va ampliar els Estats Pontificis , assumint la seva defensa i la de la Cristiandat , els ideals impregnar l'esperit i les institucions del seu regne . Per això i perquè de fet dominava en la major part d'Occident , va ser coronat emperador pel papa Lleó III el Nadal de l' any 800 .

Empès per la necessitat de guanyar terres per als seus col · laboradors , i per aconseguir unes fronteres segures , Carlemany va projectar ocupar la zona compresa entre els Pirineus i l'Ebre , destinada a servir de glacis protector al regne dels francs enfront dels musulmans . El pla se centrava en la possessió de les fortaleses de Pamplona , Saragossa i Barcelona . L'ocasió se li va presentar a 778 , quan el governador musulmà de Saragossa , Sulayman ibn al - Arabí , va intentar independitzar-se de Còrdova i va acudir a la recerca de suport a Carlemany . Però quan van arribar a les portes de Saragossa , els va ser negada l'entrada pel lloctinent de la ciutat . Carlemany es va retirar precipitadament , portant presoner a Sulayman . La seva rereguarda va patir la greu derrota de Roncesvalles .
Com a conseqüència d' aquest fracàs, Carlemany va haver de modificar els seus plans . Va crear una espècie d '«Estat tap » a Aquitània , a l'altre costat dels Pirineus . En 785 va alliberar la ciutat de Girona ia 801 conquistar Barcelona, ​​amb el que es consolidava el control d'una zona , nucli de la futura Catalunya , a la qual de vegades s'ha donat impròpiament el nom de Marca Hispànica .
Va establir una aliança amb el Papa , qui el va consagrar emperador , el dia de Nadal , l'any 800 , sent la ciutat d'Aquisgrà , la capital de l' imperi, que va dividir per a la seva millor administració en províncies o comtats , governades per un comte , en ducats , a càrrec dels ducs , situats en llocs propers a les fronteres i les marques , dirigides per marquesos , que eren províncies frontereres amb finalitat de protecció exterior .
Preocupat per l'escàs nivell d'instrucció , encara que ell era pràcticament analfabet , Carlemany va fundar escoles , destinades al clergat i la noblesa , a les catedrals , monestirs i fins i tot en el palau. Aquesta última , l'Escola Platina , dirigida per Alcuí de York , professor provinent d'Anglaterra , va estar destinada als futurs funcionaris . El principal llibre de textos va ser la Bíblia , encara que també es van estudiar els clàssics llatins . Aquesta florida cultural va fer prosperar la denominació de Renaixement Carolingi , a aquest període històric .

L'obra Legislativa

Carlemany no va redactar cap codi de lleis conjunt , però si s'haguessin recollit totes les lleis que va emetre , hagués sortit un enorme còdex . Van ser centenars els decrets dictats per ell . Reben el nom de capitulars . Aquesta denominació s'aplica a les lleis establertes pels monarques carolingis , que contenen normes de dret públic . Són molt amplis els assumptes que tracten : matèries jurídiques , temes militars , punts en relació amb els monestirs , qüestions d'educació , problemes de gestió dels dominis imperials , etc

ART VISIGOT. Arquitectura.

                                                BASÍLICA DE SANTA LUCÍA

                                                   ART VISIGODO

                                                COLUMNES I CAPITELS

                                                S. JUAN DE BAÑOS - INERIOR

                                               S. JUAN DE BAÑOS EXTERIOR

                                              S. JUAN DE BAÑOS  PORTA PRINCIPAL

                                               S. PEDRO DE LA NAVE

lunes, 21 de octubre de 2013

ART VISIGOT. Característiques.

           caracteres propios del arte edificatorio visigodo
Los principales elementos componentes de la arquitectura visigoda pueden fijarse de este modo para las iglesias propiamente dichas:
  • Plano de basílica latina, con tres naves y un ábside cuadrado (a veces, en herradura) en el cual se elevaba el altar único.
  • Columnas exentas y monolíticas para dividir las naves y, alguna vez, para lo mismo, pilastras sencillas.
  • Capiteles de orden corintio o compuesto  y con escultura de poco relieve.
  • Arcos de herradura y también de medio punto y peraltados.
  • Techumbre de madera en las naves y de bóveda de cañón o de cuarto de esfera en los ábsides.
  • Muros de piedra, sin combinación de ladrillo y con aparejo de hiladas irregulares.
  • No se usan contrafuertes y el contrarresto se logra con el espesor de los muros.
  • Las ventanas suelen ser ajimeces con celosías de piedra calada.
  • La ornamentación sigue las formas bizantinas de estrella, cruces (a veces, con el alfa y el omega), florones y varios motivos geométricos.
  • Los muros se decoran con pinturas o con revestimientos de mármoles y los pavimentos con mosaico, hoy desaparecidos.
Había también iglesias que imitaban el tipo bizantino acaso destinadas a servir de baptisterios. Dicho tipo se manifiesta en la planta de cruz griega o cuadrada y dividida en tramos sobre cuyo centro se alzaba una cúpula o por lo menos una bóveda vaída. Y no faltaban humildes oratorios y memorias de mártires (martyrium como las llama San Isidoro) de sencilla planta rectangular y de pequeñas dimensiones con ábside o sin él y con más o menos ornamentación que las denuncia como de esta época.




La cripta de San Antolín de la catedral de Palencia es el único resto de la antigua catedral visigoda construida en la segunda mitad del siglo VII.
    La cripta está dedicada a San Antolín, mártir, patrón de Palencia. En 673 el rey visigodo Wamba trajo desde Narbona (Francia) parte de las reliquias de San Antolín, príncipe visigodo ejecutado en Toulouse (Francia) a finales del siglo V.
    La cripta de San Antolín se adscribe a la tipología de soterraño. Su planta es rectangular e irregular. Sus dimensiones son 3x11 m. Tiene cubierta plana. Se levanta sobre arcos de herradura visigodos transversales, que parten del basamento lateral. El muro este o de cabecera es el más antiguo y está decorado con tres vanos de arcos de herradura visigodos de dimensiones pequeñas, que descansan en dos columnas con capiteles corintios muy desgastados y basamentos antiguos. Los muros norte y sur tienen puertas con arcos de herradura visigodos.
    La cripta de San Antolín fue reformada y ampliada en 1034. Se cubrió con bóveda de cañón románica sostenida por cuatro arcos fajones de medio punto.



Art Visigot. SAN PEDRO DE LA NAVE - El Campillo - ZAMORA - ESPAÑA

jueves, 17 de octubre de 2013

MESOPOTÀMIA. RESUM.

Dijous,  17-X – 2013

Amb el Neolític, els grups humans s’havien fet agricultors i ramaders i s’havien tornat sedentaris. Posteriorment, fa més de 5.000 anys, la humanitat va fer un gran pas endavant en el seu desenvolupament cultural amb l’aparició de les primeres grans cultures urbanes.
Aquestes civilitzacions van aparèixer a Mesopotàmia, a la vora dels rius Tigris i Èufrates, i, una mica més tard a Egipte, al voltant del riu Nil. Més endavant, van sorgir unes altres cultures urbanes: la hindú, originada a l’entorn del riu Indus, i la xinesa, que va néixer al voltant del riu groc.



Totes aquestes civilitzacions, malgrat les diferències, van compartir una sèrie de característiques que els historiadors anomenem revolució urbana.
Mesopotàmia significa «entre rius», i aquesta civilització fluvial es va anomenar d’aquesta manera perquè el seu territori estava comprès entre els rius Tigris i Èufrates. Va ser la primera civilització de la qual coneixem la història gràcies a l’escriptura, i va tenir ciutats molt importants que es consideren de les més antigues del món.
Així, la història de Mesopotàmia és documentada del 10.000 a.C. al 637 d.C. (data de la conquesta musulmana). El període més important se situa, però, entre el 3100 i el 538 a.C., durant el qual va ser el bressol de tres civilitzacions: la sumèria, la babilònica i l’assíria.


En les civilitzacions urbanes com Mesopotàmia va generalitzar-se l’ús de la roda (que va revolucionar el transport), van utilitzar-se els torns per a l’elaboració de ceràmica, es va inventar l’arada i va descobrir-se la metal·lúrgia del bronze i, més tard, la del ferro.
Totes aquestes civilitzacions urbanes van desenvolupar-se a l’entorn de grans rius. Es tractava de pobles que vivien fonamentalment de l’agricultura, per la qual cosa el control i l’aprofitament dels recursos hidràulics (construcció de dics, canals i recs) eren necessaris per assegurar la supervivència de la comunitat.
La regió mesopotàmica era una zona àrida, però la construcció de canals per al regadiu va permetre que l’agricultura s’hi desenvolupés amb molta intensitat. A més, la seva situació geogràfica la va convertir en una regió clau per al comerç entre l’Àsia Menor, el mar Mediterrani i Síria.
Mesopotàmia va tenir una llarga història. Aquesta civilització va durar des del tercer mil·lenni a.C. fins al segle VI a.C., quan els perses es van apoderar tant d’Assíria com de Caldea, fet que va comportar el final de la civilització mesopotàmica.
Una de les conseqüències d’aquest procés va ser l’aparició d’un poder polític estable i fort que unia les diferents comunitats tribals i coordinava el seu treball: l’Estat. A més, en el marc d’aquestes civilitzacions van néixer les primeres ciutats construïdes de manera ordenada i amb certa planificació, amb carrers, places, edificis públics, muralles i, sobretot, amb una zona monumental on hi havia els palaus i els temples.



L’agricultura va experimentar una gran millora gràcies a la realització d’obres d’irrigació i a la invenció de l’arada tirada per bous, cosa que va contribuir a l’augment de la producció. Tot això va fer possible que ja no calgués un nombre tan gran de persones per a treballar la terra.
D’aquesta manera, paulatinament, va estendre’s la divisió i especialització del treball amb l’aparició de militars, funcionaris, sacerdots, comerciants, artesans i agricultors, entre d’altres. I amb aquest procés sorgirien les primeres diferenciacions socials. Els grups privilegiats tenien tots els drets i la majoria de les riqueses.
El rei, els sacerdots, els nobles i els alts funcionaris i caps militars s’apropiaven, mitjançant els tributs de la major part de la producció agrària (l’excedent), mentre que els agricultors vivien en condicions precàries.
Així, l’aristocràcia estava formada pel rei, la seva família i la noblesa, disposava de gran part de les terres i ocupava els càrrecs més alts. Els sacerdots s’encarregaven dels rituals religiosos, vivien als temples, tenien terres, tallers artesans i col·laboraven en el govern.
D’entre els funcionaris destacaven els escribes, que sabien llegir, escriure i comptar i que, per això, tenien molt poder. Altres funcionaris eren els de correus, els intendents, els copers, etc.
La resta de gent podia ser lliure, si tenia drets, o esclaus, que no en tenien i eren tractats com si fossin coses.
Els pagesos llogaven les terres que envoltaven la ciutat, que pertanyien al rei o al temple. A canvi, havien de donar part de la collita. Cultivaven civada, blat, mongetes, cigrons, cogombres, etc. Usaven arades rudimentàries.
Els artesans treballaven als tallers. Hi havia diversos tipus d’artesans: teixidors, fusters, orfebres, perfumistes, etc.
Les dones eren propietat dels homes, i si treballaven cobraven un salari que corresponia a la meitat del salari que rebia un home adult.
Una de les característiques més importants de les civilitzacions urbanes va ser l’aparició de l’escriptura. Així, a Mesopotàmia, l’escriptura va sorgir com una necessitat dels temples per a controlar la producció, la possessió de les terres i el cobrament dels tributs.
La primera forma d’escriptura va ser la cuneïforme, que s’escrivia mitjançant un burí triangular sobre taules d’argila tova i humida, que després s’endurien al forn. L’ús de l’escriptura va permetre la redacció de lleis, la més important de les quals va ser el Codi d’Hammurabi del segle XVIII a.C. En ell, es concebia la justícia com una forma de revenja. És el famós “ull per ull”:
8. Si un home roba un bou, o una ovella, o un ase, o un porc, o una barca i [allò que l’home ha robat] pertany a la religió o a l’Estat, restituirà trenta vegades el seu valor; si pertany a un ciutadà particular, en restituirà deu vegades el seu valor. Si el lladre no posseeix el necessari per restituir, serà condemnat a mort.
196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el seu.
197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell.
198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà una mina d’argent.
199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.

La religió era politeista, és a dir, amb l’existència de diversos déus. Per exemple, Enlil era el déu dels vents, i Ishtar, la deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat. Aquestes divinitats representaven elements de la natura, n’hi havia de bons i de malignes i es manifestaven a través dels fenòmens de la natura, dels somnis o de l’art de l’endevinació. Cada ciutat de Mesopotàmia tenia un déu principal, i les diferents guerres entre ciutats que es donarien en el període de l’Antiguitat eren considerades com guerres entre déus.

Els mesopotàmics van ser grans constructors, el seu art era de tipus monumental, amb edificis de grans dimensions. El més representatiu era el temple (ziggurat), una enorme torre construïda sobre terrasses esglaonades amb materials pobres, com el maó i la tova. Els ziggurats tenien diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació.