TRACTAT DE TUDMIR

El pacto entre Teodomiro y Abdelaziz se firmó el 5 de abril de 713 y su texto es:

En el Nombre de Dios, el Clemente, el Misericordioso. Edicto de ‘Abd al-‘Aziz ibn Musa ibn Nusair a Tudmir ibn Abdush [Teodomiro, hijo de los godos]. Este último obtiene la paz y recibe la promesa, bajo la garantía de Dios y su profeta, de que su situación y la de su pueblo no se alterará; de que sus súbditos no serán muertos, ni hechos prisioneros, ni separados de sus esposas e hijos; de que no se les impedirá la práctica de su religión, y de que sus iglesias no serán quemadas ni desposeídas de los objetos de culto que hay en ellas; todo ello mientras satisfaga las obligaciones que le imponemos. Se le concede la paz con la entrega de las siguientes ciudades: Uryula [Orihuela], Baltana, Laqant [Alicante], Mula, Villena, Lurqa [Lorca] y Ello. Además, no debe dar asilo a nadie que huya de nosotros o sea nuestro enemigo; ni producir daño a nadie que huya de nosotros o sea nuestro enemigo; ni producir daño a nadie que goce de nuestra amnistía; ni ocultar ninguna información sobre nuestros enemigos que pueda llegar a su conocimiento. Él y sus súbditos pagarán un tributo anual, cada persona, de un dinar en metálico, cuatro medidas de trigo, cebada, zumo de uva y vinagre, dos de miel y dos de aceite de oliva; para los siervos, sólo una medida. Dado en el mes de Rayab, año 94 de la Hégira [713]. Como testigos, ‘Uthman ibn Abi ‘Abda, Habib ibn Abi ‘Ubaida, Idrís ibn Maisara y Abu l-Qasim al-Mazali.

Miranda García, Fermín; Guerrero Navarrete, Yolanda (2008). Medieval: Territorios, Sociedades y Culturas. Silex Ediciones. p. 50. ISBN 9788477371793.

En el nom d'Al·la clement i misericordiós ... Tudmir obté la pau i rep el compromís, baix la garantia d'Al·la i del seu profeta, que no serà alterada la seua situació i la dels seus, que els seus drets de sobirania no seran discutits, que els seus súbdits no seran assassinats ni fets presoners, ni separats de les seues dones i fills, i que les seues esglésies no seran cremades ni se'ls furtarà els objectes de culte ... sempre que s'acomplesquen les obligacions que li imposen (aliança militar i pagament d'impostos).

YAQUT "DICCIONARI DELS PAÏSOS": ALTAYA.

Yāqūt. “Mu’ŷam al buldān( Diccionari dels països)” (I, 349-350).

Yaqut Al-Hamawi (escriu l’obra als voltants de 1224, en Síria i/o Iraq) Geògraf sirià d’origen grec (1179-1229), autor de l’obra geogràfica Kitab mu’jam al-buldan (“Diccionari dels països”), en la qual nomena algunes poblacions de la Marina Baixa, entre elles, Altea.

            El document va ser transcrit parcialment per Gamal Abd al-Karim (1974). 

   Altāya(Altea). 

            És el nom d’una alqueria o llogaret (qarya) del terme (naẓar) de Dénia, pertanyent al districte agrícola de la Serra (iqlīm al - ŷabal), a al-Andalus.

            D’ella és original el gramàtic (al-naḥwī) Abū Zayd ‘Abd al-Raḥ̣mān b· ‘Āmir al-Ma‛āfirī al-Altā‛ī (açò és, “l’alteà”), qui va estudiar l’obra de Sibawayh (també gramàtic molt famós mort l’any 796 ó el 778) amb el gramàtic de Dénia Abū‘Abd Allāh Muḥ· b· Jalṣa al-Kalīf (“el cec”, també gramàtic mort en 1126); va aprendre les tradicions del Profeta (al-ḥadīt) amb Abū-l- Qāsim Jalaf b· Fatḥūn al-Uryūlī (mort el 1111) i amb altres.

            Era destacat humanista (adab) i bon poeta. Entre els seus deixebles figura el seu nebot Abū Ŷa‛far ‘Abd Allāh b· ‘Āmir al-Ma‘āfīrī al-Altā‛ī, el qual va ser deixeble del gramàtic (al-naḥwī) Abū Bakr al-Labātī i d’altres més. També fou un bon poeta. Va aprendre les “Set lectures” coràniques d’Abū‘Abd Allāh Muḥ· b· al-Hasan b· Sa‛īd al-Dānī. Va ser molt apte per a la recitació corànica, però tenia més aptitud per a la literatura i la poesia.

DEMOGRAFIA D'ALTEA. ANY 1381.

NÒMINA D’HABITANTS. ANY 1381.

            Es diposa d’una nòmina d’habitadors del terme d’Altea i la seua moreria, datada a l’any 1381, on s’ordenen els caps de familia segons la riqueza disponible. La relació es troba recollida i transcrita a l’article de Joan Ivars Cervera (1991, 109-110) “Onomàstica del Terme del Castell de Calp a final del segle XIV”.

«CRISTIANS.

Riquesa de 2000 a 4000 sous.

A. Robio

Ramon Castellar major

Gines Estelles

Miquel Castellar

Johan Simo

Riquesa menor de 2000 sous.

Bernat Fere

Johan d’Alcala

Ramon Castellar menor

Matia d’Artanya

Pascual Sanxis

Jacme Giçbert

Veïns pobres.

Pere Sanç

«VEÏNS MOROS.

Riquesa inferior a 2000 sous.

Cayt Çadaf

Cat Blançac

Jaex Gebel

Hayet Fandaqui

Çot Almutey

SITUACIÓ D'ALTEA I ALBALAT

Localització d’Altea.

         1272, junio, 29, Montpellier.

El document atorgat a Montepeller el dia 29 de juny de 1272 és una concessió en feu a Albert de Mediona, segons el costum i us de Barcelona, del Castell d’Altea amb les seues terres i termes que té i ha de tindre, “citra” (a aquest costat, al costat d’ací, abans de) el riu nomenat d’Algar.

« castrum de Alteia »...« et quos dictum castrum habet et habere debet citram rivum vocatum de Algar versus ipsum castrum qui fluit inter ipsum castrum et alcheriam Albalati ».

“el castell d’Altea situat al regne de València, perquè el tingueu per nós en feu segons costum de Barcelona, amb les seues terres i els seus termes, ermes i poblats, que té aquest castell d’aquesta banda del riu anomenat d’Algar (entre el riu i el castell), que flueix entre aquest castell i l’alqueria d’Albalat”.

1. On estava Altea?
2. On estava Albalat?

CARTA POBLA D'ALTEA - 1279

“CARTA POBLA”. Atorgada per Pere el Gran en 1279.

            L’any 1279 el rei Pere III va fer donació de Carta Pobla d’Altea als germans Pere i Ramon Tomàs.

Així, el susdit any de 1279, el 22 d’abril, Pere III el Gran concedeix Carta Pobla, segons fur de València, als germans Pere Tomás i Ramon Tomàs de Lleida, per a poblar, defensar i millorar el castell i llocs d’Altea i les seues alqueries. Aquesta Carta és un conveni agrari col·lectiu, doncs s’expressa la donació d’una terra per a conrear, al temps que es regulen altres aspectes d’explotació de la terra. El rei fa aquestes donacions mogut pel mòbil econòmic d’obtindre més rendibilitat a les terres i per un mòbil militar, ja que l’alcaid del castell li ha de retre homenatge (Cabanes, 1983).

Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, reg. 44. f. 181. I.

Carta Pobla de la Vila d’Altea (publicada per Cabanes, 1983, traducció del llatí per P. Marqués i correcció de Jaume Martínez).

            Població del lloc d’Altea.

            Coneguen tots que Nos, Pere, per la gràcia de Deu rei d’Aragó, per Nos i els nostres, donem i concedim per a poblar i millorar el castell i lloc d’Altea, a vosaltres, Pere Tomàs i Ramon Tomàs, germans, ciutadans de Lleida, rebent-los per a vosaltres i altres pobladors en tot els seus termes i possessions, cultivats i erms, monts i plans, marjals i aigües, i amb tots els arbres de diverses espècies, i amb vinyes i horts i totes les altres pertinences seues, de manera que el dit castell i tot el seu terme pugueu distribuir entre vosaltres, els vostres socis i qualsevol persona que vulgueu, sempre que aquests no tinguen heretats al Regne de València, quedant obligats a fixar la seua residència al dit lloc; volent i concedint-vos que a cadascú de vosaltres dos us assigneu deu jovades de terra. Així com dividireu i assignareu la terra als altres pobladors. Als quals doneu-los i assigneu-los, de part nostra, això és a cadascú d’ells, sis jovades de terra, o menor quantitat de jovades si els pobladors ho vulgueren, així, segons el que us semble convenient. Concedint a tots que, en les dites muntanyes, garrigues i marjals, pugueu lliurement pasturar el vostre bestiar i fer llenya i realitzar totes aquelles coses que requeresquen a la mar i terme del dit castell.

            Així doncs, aquesta donació la fem a vosaltres, als vostres i als altres pobladors, presents i futurs, de tal manera que us obligueu a custodiar el dit castell d’Altea a expenses vostres, i l’alcaid per nosaltres assignat m’haurà de fer homenatge per ell. Així mateix, vosaltres i els altres pobladors del dit castell haureu de pagar-nos per cada jovada de terra un cens de vuit sous reials de València, pagador a partir de les properes calendes de gener en un any i posteriorment cada any per la mateixa data, amb la condició que ni vos ni els altres pobladors podreu vendre abans de deu anys les esmentades heretats, ni tampoc en el mateix temps donar ni alienar a clergues, militars, sants ni persones religioses; amb tot, passats els dits deu anys, podreu donar-les, vendre-les o alienar-les als vostres semblants, quedant respectat el nostre cens, domini, lluïsme i fadiga, segons el fur de València. Prometent-vos a vosaltres, els vostres i a la resta de pobladors de l’esmentat castell i el seu terme, salvar-lo i defensar-lo amb tots els seus drets i pertinences contra qualsevol persona, i us farem tindre i posseir pacíficament.

            Donada a València a X Kalendas de Maig (22 d’abril) de l’any del Senyor de MCCLXXIX.

1.    Què és una carta pobla?

2.     Quin territori es dóna en la carta pobla?

3.     Quina era l’obligació necessària per a poder rebre terres?

4.     Per què?

5.     Quina extensió de terra li dóna el rei a cada germà Tomàs?

6.     Quina extensió de terra li dóna el rei a cada nou poblador?

7.     Quines activitats econòmiques poden realitzar?

8.     Qui nomena l’alcaid del castell?

9.     A canvi de rebre les terres, quina obligació tenen els nous pobladors?

10.  Quan s’han de pagar els impostos o rendes al rei?

11.  Quina quantitat s’ha de pagar?

12.  Qui s’encarregarà de la defensa militar?

LLIBRE DEL REPARTIMENT

“LLIBRE DEL REPARTIMENT”, Cancelleria de Jaume I.

            El Llibre del Repartiment registra donacions fetes en les terres d’Altea.

2127 (fol. 21 vº).- A Sanç Roís de Corella, mil sous anualment de les rendes d’Albalat, junt a Altea. 23 de gener (any 1245).

2018 (fol. 15).- A Bernat d’Espígol, sis jovades de terra; i a trenta-nou companys seus, quatre jovades a cadascú en les alqueries d’Altea que s’anomenen Beniàsquer i Benimussa. 27 de maig (any 1248).

            Aquesta darrera donació es confirmava just un any després, normalment sol·licitada, per algun motiu (i sembla ser el d’afegir les cases), per part del que rebia la donació:

2333 (fol. 40 vº).- A Bernat d’Espígol i a trenta-nou companys seus, sengles cases franques i lliures, a Beniàsquer i a Benimussa, alqueries d’Altea; i a tu, Bernat d’Espígol, sis jovades de terra; i a cadascun dels altres trenta-nou, quatre jovades en el terme de les susdites alqueries. 27 de maig (any 1249).

Una jovada mesura 29.919’47 m², o arredonint, 30.000 m², o siga 3 ha. 

Una fanecada o faneca equival a 833,3 m². És l'extensió de terra que hom calcula que es pot sembrar amb una faneca de gra. La fanecada o faneca valenciana és de 831,08 m².

En fanecades, la jovada són poc més de 36 fanecades.

En què consistien els repartiments?

Què és el que es donava?

Calcula l’extensió de les donacions atorgades.

Quantes fanecades va rebre Bernat d’Espígol?

I el seus companys?

TRACTAT D'ALMIRRA

TRACTAT D’ALMIRRA.

Pel Tractat d’Almirra (26 de març de 1244), entre els regnes de Castella i Aragó Jaume I i el seu gendre l’infant Alfons, posterior rei de Castella Alfons X, s’estableixen els límits de dret a conquerir terres per part de cada regne (en el Tractat es vindria a confirmar els pactes anteriors de Tudillen en 1151 i Cazola en 1179), quedant Altea dins el territori que li va correspondre a Jaume I.

Segons el “Llibre dels fets” [fragment extret de “Cronica del Rei Jaume I el Conqueridor”, nº 349] diu:

“Aquest fo lo repartiment de les terres: que l’Infant hagués Almansa e Sarafull, e el riu de Cabriol; e nos que haguessem Castalla e Biar, e Relleu, e Sexona, e Alarc, e Finestrat, e Polop, e la Mola que es prop d’Agües, e Altea e tot ço que s’enserrava dins sos termens”.

Un altra transcripció diu: “e nos que haguesen Castalla e Biar, e Releu, e Sexona, e Alarch e Finestrat, e Torres, e Polop en la Mola que es prop de Aques, e de Altea, e Tormo quis encerraba dins les termens” (una transcripció es pot llegir a Gutiérrez del Caño, 1920, 36).

ýDibuixa en un mapa les fites establertes al Tractat d’Almirra.