ALTEA, PEDRA A PEDRA
Proposta d'activitats per a treball amb l'alumnat d'ESO, Batxillerat, i també Primària, a partir de la informació que es troba en el llibre "Altea, pedra a pedra" de Jaume Antoni Martínez Garcia.
PALEOLÍTIC
Per a conéixer l'estat de la investigació, pots llegir:
Altea, pedra a pedra, p. 173 i 82.
NEOLÍTIC - ART ESQUEMÀTIC
Per a conéixer l'estat de la investigació, pots llegir:
Altea, pedra a pedra, p. 173 – 174, 11 - 17.
- Abric de l’Ermita del Vicari.
Dibuixar una de les figures i fer el seu anàlisi.
ýA partir del calc de les pintures de la penya de l’Ermita del Vicari, dibuixa o fes un calc ampliat de cadascun dels símbols.
Intenta descobrir o imaginar quin significat possible pot tindre cadascun d’ells.
ýIntenta fer una pintura sobre cartró, utilitzant les eines prehistòriques, i amb el mateix estil que al neolític esquemàtic.
ýDesprés de llegir la informació sobre la penya de l’Ermita del Vicari i el que has estudiat de prehistòria:
Quina funció complia aquest refugi?
On creus que vivien els grups socials que l’utilitzaven?
On creus que s’enterraven els morts?
EDAT DELS METALLS
Per a conéixer l'estat de la investigació, pots llegir:
Altea, pedra a pedra, p. 175 – 177.
Escriu el nom dels jaciments del bronze a Altea.
On es situen?
Quins materials s’han trobat?
Per què creus que els jaciments es distribueixen d’aquesta manera?
ýAmb el mapa del llibre i el mapa topogràfic, intenta resoldre les següents qüestions:
—Situa al mapa els jaciments de l’edat del bronze identificats a Altea.
—Calcula les distàncies entre els jaciments.
—Calcula la distància de cada jaciment respecte al riu o a la font més propera.
—Anota l’altura sobre el nivell del mar de cada jaciment i fes un gràfic amb les altures.
—Calcula l’altura relativa respecte a les terres planes del voltant i el percentatge de pendent.
ýRealitzar una excursió per a visitar els jaciments de l’edat del bronze:
—Valora la dificultat o facilitat de l’accés a l’emplaçament del jaciment.
—Mesura l’espai del jaciment.
—Identificar i fer una llista de jaciments que es veuen des de cada jaciment.
—Identificar els usos del sòl actual i intentar evocar quins usos es farien en l’antiguitat.
ýBusca imatges de jaciments de l’edat del bronze.
—Retalla i pega (o dibuixa) imatges de les cases i muralles.
—Fer una reconstrucció dels poblats (dibuix o maqueta).
ýA Altea no s’ha localitzat cap lloc d’enterrament de l’edat del bronze.
—On s’enterraven?
ýEls objectes de l’edat del bronze.
—Fes un llistat d’objectes propis de la cultura de l’edat del bronze.
—En un quadre escriu el seu ús i aprofitament, el material utilitzat, descriu la forma i adjunta un dibuix o fotografia d’una peça sencera.
ýSopa de lletres.
Localitza el nom dels jaciments de l’edat del bronze identificats a Altea.
Portixol – Castellet de l’Ama – Altea la Vella – Mosmai – Cap Negret – Tossal de les Quintanes – Tossal de la Malladeta.
P
|
Q
|
W
|
E
|
R
|
T
|
A
|
S
|
D
|
F
|
G
|
H
|
C
|
O
|
M
|
A
|
S
|
D
|
F
|
G
|
H
|
J
|
K
|
L
|
J
|
A
|
R
|
A
|
O
|
Z
|
X
|
C
|
V
|
B
|
N
|
M
|
Ñ
|
K
|
S
|
T
|
L
|
Q
|
S
|
W
|
E
|
R
|
T
|
Y
|
U
|
I
|
O
|
T
|
I
|
L
|
P
|
S
|
M
|
S
|
D
|
F
|
G
|
C
|
G
|
H
|
E
|
T
|
A
|
Q
|
W
|
E
|
A
|
R
|
T
|
Y
|
A
|
U
|
J
|
L
|
X
|
D
|
A
|
E
|
S
|
E
|
I
|
Y
|
U
|
P
|
I
|
K
|
L
|
O
|
E
|
J
|
H
|
C
|
T
|
H
|
T
|
Y
|
N
|
O
|
L
|
E
|
L
|
T
|
Q
|
U
|
I
|
N
|
T
|
A
|
N
|
E
|
S
|
Ñ
|
T
|
K
|
A
|
C
|
G
|
A
|
S
|
H
|
Y
|
U
|
G
|
P
|
M
|
A
|
J
|
W
|
K
|
S
|
D
|
C
|
V
|
H
|
K
|
R
|
P
|
N
|
M
|
Q
|
A
|
L
|
T
|
E
|
A
|
L
|
A
|
V
|
E
|
L
|
L
|
A
|
Z
|
A
|
G
|
O
|
Z
|
W
|
Z
|
X
|
C
|
T
|
C
|
V
|
B
|
CULTURA IBÈRICA
Els ibers a Altea.
En quin poble iber s’incloïa el territori d’Altea?
Quina ciutat ibera dominava aquest territori?
Escriu una llista dels jaciment ibèrics a Altea.
Esquema del territori d’Altea amb els distints assentaments.
Escriu una llista del objectes més interessants de la cultura ibèrica a Altea.
Si pots, busca i pega una imatge.
Fer les activitats del Quadern de l’estela ibèrica. [publicat pel MARQ]
Fer el porta llapis de l’estela ibèrica.
ýEix cronològic.
Situa a l ‘eix cronològic una línia del temps amb les fases històriques de les cultures grega i romana.
A continuació situa correctament la cronologia de la cultura ibèrica.
Finalment, representa la cronologia dels jaciments ibèrics d’Altea.
VI
|
V
|
IV
|
III
|
II
|
I aC
|
I dC
| |
Grècia
| |||||||
Roma
| |||||||
Ibers
| |||||||
Jaciments d’Altea
|
ýSitua al mapa topogràfic els jaciments ibèrics que s’han descobert a Altea.
Utilitza símbols distints segons la cronologia i el tipus de jaciment.
ýTreball amb el mapa.
Una vegada situats els jaciments:
—Calcula les distàncies entre els jaciments.
—Calcula la distància de cada jaciment respecte al riu o a la font més propera.
—Anota l’altura sobre el nivell del mar de cada jaciment i fes un gràfic amb les altures.
—Calcula l’altura relativa respecte a les terres planes del voltant i el percentatge de pendent.
ýRealitzar una excursió per a visitar els jaciments ibèrics:
—Elaborar una “ruta dels ibers” a partir dels llocs següents:
Altea la Vella (hàbitat i necròpolis), Castellet de l’Ama, tossal del Monjo, Cap Negret, La Pila, Sogai.
—Valora la dificultat o facilitat de l’accés a l’emplaçament del jaciment.
—Mesura l’espai del jaciment.
—Identificar i fer una llista de jaciments que es veuen des de cada jaciment.
—Quina explicació podem donar que es vegen altres jaciments des d’un d’ells o que no se’n veja cap.
—Identificar els usos del sòl actual i intentar evocar quins usos es farien en l’antiguitat.
ýA partir de l’apartat “Cultura ibèrica” del llibre Altea, pedra a pedra:
—Fes un llistat dels factors de l’assentament iber a aquestes terres.
ýHàbitat ibèric d’Altea la Vella.
—Delimitar en un mapa la seua extensió.
—Dibuixar l’aspecte que podia tindre.
—Fer una maqueta.
—Buscar imatges sobre l’aixovar ceràmic ibèric per tal de saber com era el que s’utilitzava a Altea la Vella.
—Donar una imatge de peça ceràmica completa. A partir del dibuix d’un fragment, reproduir una peça completa que li corresponga (es pot fer sense dir-li a quin tipus correspon).
—Coneixent la tipologia de les peces i els motius decoratius, l’alumnat dibuixa ceràmica decorada (la que podria haver a Altea la Vella).
ýNecròpolis ibèrica d’Altea la Vella.
—Busca informació (en la bibliografia recomanada) sobre la disposició dels objectes trobats.
—Dibuixa la reconstrucció hipotètica de la necròpolis.
—Dibuixa la reconstrucció hipotètica d’una tomba soterrada.
—Fes un llistat d’objectes que es van trobar a la necròpolis i, en un quadre, adjunta una imatge i la seua funció.
ýEstela ibèrica d’Altea la Vella.
—Visitar-la (ara, a la casa de Cultura).
—Dibuixa l’estela funerària.
—Dibuixa la reconstrucció hipotètica.
—Situa a un mapa de la Mediterrània els altres llocs on s’han trobat esteles de amb paral·lelismes amb la d’Altea la Vella.
ýInventar una esquela o obituari per al personatge que estava enterrat.
—Cal fer referències vàlides o possibles per al personatge del què es tracta, una persona important en una societat de l’edat del ferro.
—Es pot escriure una esquela tendenciosa en contra del personatge.
—L’exercici es por abreviar amb un epitafi d’una o dues frases.
—L’epitafi també pot ser laudatori o crític.
—Inventar un nom iber per al personatge i escriure’l en alfabet ibèric.
—Recrear un epitafi en alfabet ibèric.
ýEl jaciment de Cap Negret.
—Buscar imatges d’alguna escultura que tinga la mà com la trobada al Cap Negret.
—Buscar també imatges d’ungüentaris, lucernaei pebeters. Investigar quines utilitats tenien aquestes peces.
—Buscar imatges que representen santuaris ibèrics.
—Fer un dibuix recreant el poblat del Cap Negret.
—Dibuixar un vaixell ibèric.
ýEls objectes de la cultura ibèrica.
—Fes un llistat d’objectes propis de la cultura ibèrica.
—En un quadre, escriu el seu ús i aprofitament, el material utilitzat, descriu la forma i adjunta un dibuix o fotografia d’una peça sencera.
ýLa ceràmica ibèrica.
—Fes un llistat d’objectes ceràmics que s’esmenten al llibre.
—En un quadre, adjunta imatges dels objectes sencers i el seu ús o funció.
Activitats:
Quina ciutat romana dominava aquest territori?
Escriu una llista dels jaciment romans a Altea.
Esquema del territori d’Altea amb els distints assentaments.
Escriu una llista del objectes més interessants de la cultura romana a Altea.
Si pots, busca i pega una imatge.
Escriu una ressenya o petit article sobre:
Aqüeducte dels Arcs.
La Pila.
Magatzems portuaris de Garganes – Clot de Mingot.La Pila.
Esteles funeràries d’Altea.
AL-ANDALUS
Xarq al-Àndalus.
Què significa Xarq al-Àndalus?
Localització i nom del territori d’Altea.
Alqueries d’Altea.
Quines alqueries hi havia a Altea?
On estaven situades.
Personatges importants d’Altāya.
Text de Yaqut.
Toponímia.
Topònims d’Altea que puguen ser d’origen àrab.
El regadiu a Altea
Restes antigues.
Busca en Altea, pedra a pedra i escriu les restes antigues que encara queden.
Sistema i xarxa de rec actual.
Comunitats de regants: llista.
Mapa dels recs d’Altea.
ýLocalitza al mapa els jaciments arqueològics on s’han trobat materials islàmics de l’edat mitjana i els llocs nomenats en les fonts primàries escrites.
ýEls objectes de la cultura islàmica.
—Fes un llistat d’objectes propis de la cultura islàmica.
—En un quadre escriu el seu nom en àrab i valencià, el seu ús i aprofitament, el material utilitzat, descriu la forma i adjunta un dibuix o fotografia d’una peça sencera.
ýInvestiga i dibuixa models de vaixells àrabs.
ýA partir de dibuixos de castells i alqueries:
Fer una maqueta d’un castell o d’una alqueria.
Quins motius eren els que espentaven a la construcció de castells?
On es situaven els castells?
Quin territori controlaven visualment?
ALTEA DINS LA CORONA D'ARAGÓ
Corpus de fonts primàries
Corpus de fonts primàries
Tractat d'Almirra. [Entrada del bloc 17 - febrer - 2020]
El Llibre del Repartiment. [Entrada del bloc 17 - febrer - 2020]
Carta pobla d’Altea, segle XIII. [Entrada del bloc 17 - febrer - 2020]
Situació d’Altea i Albalat. [Entrada del bloc 17 - febrer - 2020]
Habitants d’Altea - any 1381. [Entrada del bloc 17 - febrer - 2020]
Activitats:
Activitats:
ýLocalització al mapa.
ýBellaguarda.
Excursió de visita a l'actual Bellaguarda.
Dibuixar la seua localització al plànol.
ýAmb el mapa del llibre Altea, pedra a pedra i el mapa topogràfic, intenta resoldre les següents qüestions:
—Situa al mapa els jaciments de l’edat mitjana identificats a Altea.
—Calcula les distàncies entre els jaciments.
—Calcula la distància de cada jaciment respecte al riu o a la font més propera.
—Anota l’altura sobre el nivell del mar de cada jaciment i fes un gràfic amb les altures.
—Calcula l’altura relativa respecte a les terres planes del voltant i el percentatge de pendent.
ýRealitzar una excursió per a visitar els jaciments de l’edat mitjana:
—Valora la dificultat o facilitat de l’accés a l’emplaçament del jaciment.
—Mesura l’espai del jaciment.
—Identificar i fer una llista de jaciments que es veuen des de cada jaciment.
—Identificar els usos del sòl actual i intentar evocar quins usos es farien en l’antiguitat.
ýBuscar dibuixos d’alqueries medievals.
Dibuixar com serien les alqueries d’Altea.
ýEls objectes de la cultura medieval cristiana.
—Fes un llistat d’objectes propis de la cultura medieval cristiana.
—En un quadre escriu el seu ús i aprofitament, el material utilitzat, descriu la forma i adjunta un dibuix o fotografia d’una peça sencera.
ALTEA, SEGLES XVI - XVII
Altea, pedra a pedra.
Resum (p. 192 – 198 + 53 – 54, 79 – 83).
ýSituar al mapa els llocs patrimonials datats en aquests segles.
ýEix cronològic.
Situa a l’eix els distints elements patrionials.
ýMolí de la Torre.
Situar-lo al mapa.
Fer una visita.
Identificar i dibuixar el símbol que es veu en un carreu del cantó.
Identificar i dibuixar els matacans. Per a què aprofitaven?
Dibuixar l’aspecte original de la torre.
Que li ha passat a la torre al llarg dels anys?
Des de la torre, imaginar la visibilitat, eliminant el pont i el terraplè.
Dins de quina xarxa de rec s’inclou?
Identifica els elements del molí: casal, bassa, etc.
ýBaronia (posterior marquesat) d’Ariza.
Investiga la seua història, origen, blasó (escut heràldic), senyors, marquesos, altres títols, terres, altres possessions
ýDemografia.
Gràfic amb l’evolució demogràfica des del segle XVI al XVIII.
ýConstruccions defensives.
Localitza-les i dibuixa-les al mapa.
Mesura les distàncies en línia recta i per un camí.
Intenta calcular el temps que es tarda anant a peu.
Fes una fotografia del lloc on s’emplacen o emplaçaven les torres.
Pega una imatge de cada torre.
Descriu les distintes tipologies de torre que es poden trobar a Altea.
Descriu el camp visual que es divisa des de cada torre.
Què protegia o quin era l’objectiu defensiu de cada torre?
Dibuixa les torres com serien en el segle XVII.
Carta pobla d’Altea – 1617.
Treball d’activitats proposades al llibre
Moltes activitats es complementen amb les entrades que trobaràs a:
http://geografiaihistoriaiesaltaia.blogspot.com
Pots trobar més informació a:
CABANES PECOURT, M. D. 1983: “Carta Puebla de Altea – 1279”. En Conferencias, 1980, III Jornades de Cultura Valenciana, del 24 al 28 de novembre de 1980, Altea. Grup Bèrnia, Societat Alteana d’Activitats Culturals, Altea.
CAMPÓN I GONZALVO, J. 2009: Història medieval d’Altea. Ed. Ajuntament d’Altea, Altea.
DEL REY AYNAT, M. 1986: Aproximación a los tipos de casas rurales en la Comarca de la Marina. Ed.: Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, Alacant.
DEL REY AYNAT, M. 1998: Arquitectura rural valenciana: tipos de casas dispersas y análisis de su arquitectura. Ed.: Generalitat Valenciana, València.
FUSTER ORTS, L. i OROZCO JUAN, P. J. 2003: La Iglesia de Nuestra Señora del Consuelo. Ed.: Junta de Fiestas del Santísimo Cristo del Sagrario de Altea, Altea.
GALIANA SORIANO, A. 2011: Documentació històrica i bibliografia de la Marina Baixa. Format CD. Associació d’Estudis de la Marina Baixa i Ajuntament de la Vila Jiosa, La Vila Joiosa.
GALIANA, M. F. i TORREGROSA, P. 1995: “Las pinturas rupestres de la Penya de l’Ermita del Vicari (Altea, Alicante)”. Zephyrus, XLVIII, p. 299-315, Salamanca.
GÓMEZ MORATA, J. 1991: “De Plaza de la Cantereria a Plaza de Vellaguarda (I)”. Revista Altea, núm. 142, Altea.
GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M. 1920: Monografía histórica de la Villa de Altea. Anales del Instituto General y Técnico de Valencia. Valencia. Reeditat per l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant, Altea/Benissa.
LLORCA IBI, F. X. 1999: “Bellaguarda, la història d’un nom alteà”, en revista Bellaguarda, p. 15-16, Altea.
LLORENS BARBER, R. 1983: Diccionario de Altea y sus cosas. Ed. Publicaciones de la Revista Altea, Altea.
LLORENS BARBER, R. 1988: Historia de Altea. Siglo XVIII. Altea.
LLORENS BARBER, R. 1991: Altea descubierta. Apuntes históricos. Edició de l’autor a partir de fotocòpies dels seus articles periodístics, Altea.
LLORENS BARBER, R. 1992: Vida y obra de un escultor alteano. Antonio Moltó y Such. Ed. Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, Diputació d’Alacant, Ajuntament d’Altea i Caixa de Crèdit d’Altea, Altea.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2005: “Altea a la Contestania ibèrica”. En La Contestania Ibérica, Treinta años después, Actas de las I Jornadas de Arqueología Ibérica organizadas por el Área de Arqueología de la Universidad de Alicante, Facultad de Filosofía y Letras, del 24 al 26 de octubre de 2002, p. 227 - 242. Anejo a la revista Lucentum, 13, Lorenzo Abad, Feliciana Sala, Ignacio Grau (Editores), editat per Publicacions de la Universitat d’Alacant, Universitat d’Alacant, Alacant.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2005: “L’hàbitat i la necròpolis ibèriques d’Altea la Vella”. En La Contestania Ibérica, Treinta años después, Actas de las I Jornadas de Arqueología Ibérica organizadas por el Área de Arqueología de la Universidad de Alicante, Facultad de Filosofía y Letras, del 24 al 26 de octubre de 2002, p. 281 - 296. Anejo a la revista Lucentum, 13, Lorenzo Abad, Feliciana Sala, Ignacio Grau (Editores), editat per Publicacions de la Universitat d’Alacant, Universitat d’Alacant, Alacant.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2006: “La llegenda del rescat del Crist. Història de pirates i corsaris a Altea”. En Llibre de Festes del Santíssim Crist del Sagrari, Altea, Setembre 2006, p. 110 – 117. Edita Comissió de Festes2006, Altea.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2007: “Història d’Altea la Vella”. En 2es Jornades de patrimoni natural i cultural de la Marina Baixa, desembre de 2005, en Publicacions del Museu de la Vila, Sèrie Actes, núm. 1, p. 121-134, editat per Ajuntament de la Vila Joiosa, La Vila Joiosa.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI, DEL REY AYNAT, JUAN MIGUEL i SOLER MARTINEZ, PERE. 2012: Catálogo de bienes y espacios protegidos – Revisión del Plan General de Ordenación Urbana de Altea. Ajuntament d’Altea.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2013: “Altea – Segle XVI”. En Sarrià (segona época) Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, núm. 9 – estiu 2013, p. 134-157, editat per Associació d’Estudis de la Marina Baixa, Altea i La Vila Joiosa.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2015: Altea, pedra a pedra. Ed.: Universitat d’Alacant, Ajuntament d’Altea i Aila Edicions. Altea.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI i SALA SELLÉS, FELICIANA. 2016: La immortalitat del guerrer. L’estela funerària d’Altea la Vella. Série “Al voltant d’una peça”. Ed. Fundación C. V. MARQ. Alacant.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2017: “Fundació – construcció del poble d’Altea”. En Sarrià, Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, núm. 13, 2017, p. 9-35, editat per Associació d’Estudis de la Marina Baixa, Altea i La Vila Joiosa.
MARTÍNEZ GARCIA, JAUME ANTONI. 2017: Matèria d’Altea. Carta pobla de 1617. Ed.: Ajuntament d’Altea. Altea.
MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, F. 1920: Coses de la meua terra.
PASTOR I FLUIXÀ, J. 2005: Història de les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea (segles XIV-XIX). Ed. Ajuntament de Calp i Biblioteca Valenciana, València.
PASTOR FLUIXÀ, J. i CAMPÓN GONZALVO, J. 1986: Papers del Fort de Bèrnia (Documents i comentaris històrics sobre el Fort de Bèrnia). Ed. Ajuntament de Callosa d’En Sarrià, Callosa d’en Sarrià.
SALA SELLÉS, F. 2012: “Altea al temps dels ibers. Una historia breu”. En Llibre de Festes del Santíssim Crist del Sagrari, Altea, Setembre 2012, p. 44 – 49. Edita Comissió de Festes 2012, Altea.
SALVÁ BALLESTER, A. 1960: La Villa de Callosa de Ensarriá. Ed.: Instituto de Estudios Alicantinos, Diputación Provincial de Alicante, Alacant.
MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, F. 1920: Coses de la meua terra.
PASTOR I FLUIXÀ, J. 2005: Història de les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea (segles XIV-XIX). Ed. Ajuntament de Calp i Biblioteca Valenciana, València.
PASTOR FLUIXÀ, J. i CAMPÓN GONZALVO, J. 1986: Papers del Fort de Bèrnia (Documents i comentaris històrics sobre el Fort de Bèrnia). Ed. Ajuntament de Callosa d’En Sarrià, Callosa d’en Sarrià.
SALA SELLÉS, F. 2012: “Altea al temps dels ibers. Una historia breu”. En Llibre de Festes del Santíssim Crist del Sagrari, Altea, Setembre 2012, p. 44 – 49. Edita Comissió de Festes 2012, Altea.
SALVÁ BALLESTER, A. 1960: La Villa de Callosa de Ensarriá. Ed.: Instituto de Estudios Alicantinos, Diputación Provincial de Alicante, Alacant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario