REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: LECTURA 6

L’era del petroli.
Paul Roberts, El fin del petróleo, 2004. Adaptat.

La fi de l’era del carbó va començar el matí del 10 de gener de 1901 als afores de Beaumont, Texas, en un petit pujol denominat Spindletop. Eren les deu i mitja i un home frustrat anomenat Al Hammil acabava d’eixir del pou que havia estat perforant per a anunciar al seu germà, Curt, que en realitat no hi havia petroli allí, quan la roca de gres situada uns tres-cents trenta metres sota els seus peus el va contradir d’una manera espectacular. Amb un doll eixordidor i un rugit gegantesc, densos núvols de gas metà van eixir del clot. Després va sorgir el líquid en forma de columna de quinze centímetres de grossor i un color verd bru. Va eixir disparat diverses desenes de metres a l’aire hivernal abans de caure a terra en forma d’una pluja fosca. Va impregnar la desmanegada torre de perforació, la roja terra de Texas i els germans Hammil, que ara ballaven d’alegria perquè sí que hi havia petroli, més del que els Hammil o qualsevol altra persona hagueren vist mai. La majoria dels pous petrolífers de l’època obtenien de cinquanta a cent barrils diaris. Els més productius, com els de Rússia, produïen potser cinc mil barrils al dia. Però Spindletop treia cinc mil barrils per hora –cent mil barrils diaris–, més que la producció conjunta de tots els altres pous existents en el planeta.

La columna de Spindletop era visible des del centre de Beaumont, a uns set quilòmetres, i en poques hores la població de la ciutat havia acudit massivament al lloc i contemplava el brollador que estava formant un llac de petroli. A l’endemà van començar a arribar turistes des de Houston, seguits per periodistes i uns quants geòlegs escèptics, alguns dels quals havien contribuït a difondre l’opinió, molt estesa en aquella època, que el petroli no existia en quantitats tan grans. Aquest no era un detall sense importància. Encara que el petroli es coneixia des de feia milers d’anys i es produïa comercialment des de la dècada de 1850, el sector petrolier mundial en 1901 era relativament menut i es dedicava sobretot a refinar petroli per a obtenir querosé per a cresols. Més barat, més net i més segur que tots els altres combustibles per a llums, el querosé havia sigut una benedicció per a un món en ràpid procés d’industrialització que necessitava imperiosament il·luminar les seues cases, biblioteques, fàbriques i edificis d’oficines. Però ara, amb l’arribada de la moderna llum elèctrica, el futur del petroli en el mercat de la il·luminació s’atenuava. En efecte, alguns científics van creure que el petroli podia servir com a combustible per a màquines, com el carbó, però encara millor perquè el petroli cremava d’una manera més neta que el carbó i era més ric en contingut energètic. Però en aquell moment la producció mundial de petroli era insignificant i els geòlegs afirmaven que mai podria produir-se en un volum prou gran per a competir amb el rei carbó. Dit d’una altra manera, es creia que el subministrament de petroli mai arribaria a satisfer la demanda mundial d’energia.

Però ara, mentre Spindletop soltava el seu riu negre, els escèptics veien com les seues teories se n’anaven en orris. Uns quants intransigents van declarar que el flux de petroli era massa gran per a ser sostenible: Spindletop, van dir, era un colp de sort geològic que s’esgotaria prompte i no tornaria a repetir-se. Però al març els Hammil van excavar un segon pou que produí també la tremenda quantitat de cent mil barrils diaris, el mateix que un tercer, un quart i un cinqué pou. Els escèptics se’n van anar, i els especuladors, oportunistes i inversors van acudir-hi a grapats. Havia començat l’era del petroli.

No obstant això, va ser el motor de combustió interna alimentat amb gasolina el que va segellar la supremacia del petroli. Encara que els primers fabricants d’automòbils havien provat màquines de vapor i motors elèctrics, quan Henry Ford va presentar el seu Model A en 1903 el motor de gasolina ja havia demostrat la seua major potència i autonomia. En 1913, més d’un milió de cotxes i camions circulaven pels Estats Units i Europa, i la majoria funcionaven amb gasolina o gasoli. Amb l’arribada dels automòbils, el petroli va adquirir un veritable monopoli. Mentre que les generacions precedents havien pogut triar entre carbó, petroli i fins i tot llenya com a combustible per al transport, en l’era de l’automòbil la decisió ja havia estat presa: el motor de combustió interna funcionava amb combustibles basats en el petroli. Si la gent volia conduir, no hi havia alternativa al petroli.

[…] Spindletop i els descobriments subsegüents de jaciments encara més extensos a Texas, Oklahoma, Mèxic i Veneçuela van donar eixida a desenes de milions de barrils de petroli, que van inundar el mercat i van donar al naixent sector l’impuls que necessitava per a irrompre en l’economia energètica. A mesura que els preus del petroli baixaven, els usuaris del carbó van començar a passar-se a grapats a aquest nou combustible més eficient. Els ferrocarrils van convertir les seues locomotores alimentades amb carbó perquè consumiren cru barat de Texas. Les companyies navilieres, quan s’adonaren de seguida que el petroli feia que els vaixells navegaren més ràpid –alliberant espai per a emmagatzemar més càrrega–, van adaptar els vaixells perquè funcionaren amb petroli.

Per més tòpic que resulte dir que el motor impulsat per petroli va transformar per complet la vida moderna, la transformació va ser innegablement profunda. La popularitat de l’automòbil va fer possible multitud de nous estils de vida i formes socials, entre ells els viatges quotidians, la vida als afores, famílies geogràficament disperses i, per descomptat, les vacances amb cotxe. Una transformació major i més important tenia lloc en l’àmbit comercial. El sector dels transports no solament s’enduia ara una bona part de l’economia nacional als Estats Units i Europa (la indústria automobilística nord-americana arribaria a representar una setena part del producte nacional brut), sinó que a més, de forma més significativa, els nous mitjans de transport alimentats amb petroli –els vaixells, els trens, els avions i sobretot cotxes, camions i autobusos– eren essencials per a la nova economia global. Amb transports més barats i fiables, les empreses podien traslladar-se cada vegada més lluny i més ràpidament, arribant a més clients, repartint més productes, explotant més mercats i responent a la competència molt més de pressa que abans; dit d’una altra manera, amb el petroli les empreses podien triomfar en una economia que afavoria la velocitat, la flexibilitat i per damunt de tot un desenvolupament incessant.

PREGUNTES:

1. Quines conseqüències té l’aparició del «riu negre» dels Hammil?
2. Per què substitueix el petroli al carbó com a font d’energia?
3. Quins avantatges i inconvenients té el petroli?
4. Quina connexió hi ha entre el petroli i els transports?
5. Com afecta el nou combustible el desenvolupament del sector dels transports?
6. Per què diu l’autor del text que l’aparició del petroli produeix la completa transformació de la vida moderna?
7. A què es refereix exactament?
8. Com i per què es comença a explotar comercialment i industrialment el petroli?
9. Quins en són els usos més habituals i profitosos?