Tema 6. Sector Secundari. Definicions.

DEFINIR CONCEPTES.

Activitat industrial. Sector econòmic dedicat a la transformació de matèries primeres en productes elaborats o semielaborats utilitzant una font d’energia.

Agroindústria. Indústria que utilitza productes agrícoles o ramaders com a base de la fabricació de bens de consum: farines, vins, olis, conserves, pinsos, etc.

Deslocalització industrial. Consisteix en que una empresa trasllada tota o una part de la seua producció i dels seus serveis a un altre país o regió menys desenvolupada (on s’ofereixen salaris més baixos, sòl més barat, avantatges fiscals, subvencions ...) per tal d’obtindre més beneficis, amb el conseqüent tancament dels centres de treball en el país d’origen. Normalment es mantenen en el país d’origen els processos crítics (I+D+i, marketing, etc.).

Districtes industrials. Ciutats o comarques amb gran densitat de PYMEs industrials, especialitzades en un tipus de producte. Les empreses competeixen pels mateixos mercats, però també col·laboren amb projectes comuns que els benficien (compra conjunta de matèries primeres, obtenció de marca o denominació d’origen, assistència a fires, etc.).

Economia d’aglomeració. Empreses industrials que obtenen avantatges de factors externs com ara la proximitat d’empreses auxiliars i complementàries (establint una xarxa de relacions externes i contractes, garantint l’accés als recursos productius necessaris), i la disponibilitat d’infraestructures i equipaments comuns, que permeten reduir costos i augmentar els beneficis.

Economia d’escala. Grans sèries de producció a baix preu, és a dir, disminueix el cost del producte a llarg termini i s’incrementen els beneficis. S’aconsegueix amb l’augment de les dimensions de les empreses i la seua eficiència o productivitat. Es pot aconseguir amb una major mecanització, especialització o compartint processos tecnològics amb altres empreses.

Economia de gamma. Estratègia empresarial consistent en incrementar l’alcanç del marketing (utilitzant els mitjans de comunicació), amb paquets de serveis, línies de productes, marques de família, etc. Es tracta de vendre varis productes i no només un, ja siga combinats o no. També es fa economia de gamma quan en el procés de producció es produeixen diversos productes distints.

Economies externes. Avantatges obtinguts per les empreses, a partir de factors externs la seua pròpia dinàmica, com els proporcionats per l’entorn.

Empresa multiplanta. Empresa que compta amb més d’un centre de treball. És habitual que dividesca les seues activitats entre els distints locals, què localitza segons els avantatges que puga oferir cada territori.

Empresa industrial. Unitat econòmica de producció, amb personalitat jurídica pròpia, que du a terme l’activitat transformadora d’un producte. Pel tant, es tracta d’una entitat amb capacitat de decisió i gestió, amb un domicili o seu social i un o varis establiments o unitats tècniques de producció.

Energia final. S’obté de transformar les fonts d’energia primària en formes d’energia aptes per a ser utilitzades: electricitat, derivats del petroli, gas procedent de refineries o alts forns, etc.

Energia no renovable. Energia que es regenera en temps geològics i no en una escala de temps humana, com els minerals i els combustibles fòssils.

Energia nuclear de fissió. Capacitat de produir treball a partir de la separació d’àtoms pesats d’urani en les centrals nuclears.

Energia primària. Està constituïda per les fonts d’energia tal com es troben en la natura, sense cap transformació.

Energia renovable. Energia que es pot reemplaçar o reposar per mitjà de processos naturals o per la intervenció humana.

Font d’energia renovable. Recurs què permet obtindre energia de forma inexhaurible, donat que no desapareix al generar-la i pot tornar a utilitzar-se, com el sol, l’aigua, el vent, etc.

Hidroelectricitat. Obtenció d’electricitat a partir de la transformació de l’energia mecànica d’un curs d’aigua. Aquest es fa saltar i mou una turbina connectada a un generador elèctric.

Holding. Companyia que controla les activitat d’una altra companyia mitjançant l’adquisició de totes o d’una part significativa de les seues accions. Són una forma d’integració empresarial i també sorgeixen quan un grup de capitalistes va adquirint propietats i firmes diverses, buscant la rendabilitat de cadascuna i no la integració de les seues activitats.

I+D+i. Investigació, desenvolupament i innovació. Inclou la investigació bàsica (teòrica o experimental) sense anar dirigits a cap aplicació determinada. Investigació aplicada a treballs originals però ja dirigits a un objectiu pràctic. Desenvolupament tecnològic basat en coneixements existents enfocat a la fabricació de nous materials i productes o a l’aplicació a processos, sistemes i serveis, o bé a la millora substancial dels ja existents. Innovació que supose un avanç tecnològic en l’obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials en els existents, amb característiques o aplicacions tecnològiques diferents als ja existents.

Incubadores d’empreses. Edificis destinats a facilitar la creació, l’establiment i els primers anys de desenvolupament de noves empreses innovadores, escassament capitalitzades, però amb un elevat potencial de creixement. Pera a això compten amb naus modulars en lloguer (naus niu) i accés a espais i serveis comuns (administratius, d’assessoria, d’informació sobre mercats, sobre tècniques comercials, etc.). El temps de permanència de les empreses en aquestes incubadores és limitat, perquè, una vegada consolidades, s’han de traslladar a altres emplaçaments o tancar si es demostra que són inviables. N’hi ha incubadores públiques, privades amb ànim de lucre o no, mixtes i acadèmiques.

Indústria d’equipament o de bens d’equip. Indústries que utilitzen els productes de les indústries de base com a matèria primera per a obtindre productes intermitjos, destinats a fabricar noves manufactures (components electrònics, peces mecàniques, etc.).

Indústria d’ús i consum o de bens finals o lleugera. Activitat que transforma les matèries primeres o productes semielaborats en bens llestos per a ser consumits.

Indústria de base o bàsica. Activitat dedicada a la transformació de matèries primeres en altres productes de major valor, normalment semielaborats i utilitzats després en gran nombre de processos industrials. Necessiten grans quantitats de matèries primeres, energia i complexes instal·lacions industrials.

Indústria endògena. Indústria originada a partir de causes internes a un territori, ja siga per capital, matèries primeres, etc. Són iniciatives empresarials que aprofiten les matèries primeres de l’entorn (per tradició artesanal o per revitalització de les economies locals) per a iniciar o modernitzar les instal·lacions industrials.

Indústria verda o ecològica. Branca industrial que desenvolupa tecnologies netes per a la indústria. Bàsicament es tracta d’indústries poc o gens contaminants i respectuoses amb el medi ambient, en totes les etapes de producció, distribució i consum.

Matèria primera (materia prima). Recurs a partir del qual la indústria obté productes elaborats o semielaborats. Pot ser d’origen orgànic, agrícola, forestal o ramader, o d’origen mineral.

Multinacional. Empresa originària d’un determinat país que desenvolupa activitats de negocis en varis països al mateix temps.

Parc científic. Espai que concentra empreses i entitats que tenen entre els seus objectius la investigació, el desenvolupament tecnològic o la innovació. Estan ubicats en llocs ben comunicats, amb bones i avançades dotacions d’infraestructures urbanístiques. Compta amb una entitat gestora que mira per establir i que es respecten els criteris d’admissibilitat d’empreses en el seu entorn i per a que es duguen a terme projectes d’innovació, desenvolupament tecnològic i transferència de tecnologia.

Parc tecnològic. Ídem a l’anterior.

Polígon industrial. Espai creat (per iniciativa oficial o privada) específicament per a allotjar a la indústria. Els polígons s’han localitzat preferentment a les afores de les ciutats, al costat de les carreteres i vies ferroviàries i principals vies d’accés a la ciutat, perquè el sòl és més abundant i barat i les seues activitats resulten menys molestes. Per altra banda, la proximitat a la ciutat beneficia a la indústria, ja que li proporciona mà d’obra, mercat, transports, centres de formació i investigació, etc.

Producció en sèrie. Fabricació d’un gran nombre d’unitats d’un mateix article. Permet abaratir costos. Sòl realitzar-se en grans fàbriques què integren les diverses etapes dels procés de treball i en les que cada treballador està especialitzat en una sola tasca.

PYME. Petita i mitjana indústria. Amb menys de 250 treballadors.

Reconversió industrial. Processos i polítiques dutes a terme per a l’adaptació de la producció industrial a les noves demandes del mercat, que comporten l’automatització de les feines, l’especialització, la reducció del mà d’obra, els tancaments, els reajustos de plantilla i els trasllats al millors enclavaments.

Siderometalúrgica. Indústria que treballa amb la matèria primera de ferro per a produir acer i tota una sèrie de productes derivats, utilitzats com a matèria primera per moltes altres indústries.

Subcontractació. Actuació consistent en que una gran empresa subcontracta a una menuda o mitjana per a fer certes tasques o treballs o part de l’activitat, ja per ser treballs de menor entitat o per ser treballs més especialitzats, o simplement per abaratir costos. Així es fa front a una de les majors dificultats del sector, com es la mobilitat de la mà d’obra. L’empresa subcontractada segueix les indicacions, característiques i terminis que li imposa la gran empresa.

Terciarització industrial. Augment, dins el treball industrial, de les activitats d’investigació, informàtiques, de direcció, financers, de transport, gestió, disseny, comercialització, serveis postvenda, etc.

ZUR (Zona d’Urgent Reindustrialització). Es van crear 7 en 1984 per a fer la reconversió industrial d’antigues regions industrials. Buscava mantindre la concentració industrial en les àrees en declivi, absorbint l’excedent laboral de les empreses que tancaven i concedint crèdits i subvencions a empreses per a les seues inversions i contractacions, així com avantatges fiscals. Va facilitar la diversificació industrial.