Prehistòria - Resum.

La prehistòria es caracteritza per l’absència de textos escrits. Es divideix
en tres grans etapes: el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls.
A) El paleolític
El paleolític va començar amb l’aparició de l’ésser humà. Els primers éssers
humans van aparéixer a Àfrica fa uns 5 milions d’anys. Des d’aleshores van
sofrir canvis importants fins a convertir-se en
l’Homo sapiens, l’espècie a què pertanyem tots els éssers humans actuals.
Des d’Àfrica, els éssers humans es van estendre primerament per Àsia
i Europa, d’Àsia a Oceania i finalment van arribar a Amèrica.
Durant el paleolític, els éssers humans eren nòmades. S’alimentaven
del que obtenien de la recol·lecció, la caça i la pesca. Per a fer-ho,
s’ajudaven de ferramentes que fabricaven amb pedra, os i fusta.
Vivien a l’aire lliure, en cabanyes o coves. S’organitzaven en tribus d’uns 20-
40 membres, entre els quals s’establien intensos lligams d’afecte i solidaritat.
Els nostres avantpassats enterraven els morts i creien en l’existència
d’esperits.
A més, fa uns 35.000 anys, els éssers humans van realitzar les primeres
obres d’art. Pintaven animals amb un gran realisme a les parets i als
sostres de les coves i feien gravats sobre ossos d’animals i petites
escultures anomenades venus.
B) El neolític
El neolític va començar quan les persones van inventar l’agricultura
i la ramaderia, fa uns 11.000 anys. En aquella època, els grups humans
es van establir prop de les terres que conreaven. Per això van construir
els primers poblats i es van fer sedentaris. Aquest conjunt de canvis
s’anomena revolució neolítica.
Durant aquesta etapa es van produir tres grans avanços tècnics: la pedra
polida per a fabricar nous utensilis, la fabricació de teixits i la invenció de
la ceràmica.
Als poblats, aquestes noves activitats van comportar una especialització
del treball.
Les representacions artístiques també van canviar. En les pintures, la
figura humana va adquirir protagonisme i van començar a representar-se
escenes esquemàtiques, generalment d’un sol color.
En el neolític es retia culte a la deessa mare, que protegia les collites i el
bestiar i garantia la fertilitat.
C) L’edat dels metalls
L’edat dels metalls va començar fa uns 7.000 anys, quan es van fabricar les
primeres ferramentes de metall a l’Orient Mitjà i Anatòlia. Primerament
es va usar el coure, després el bronze i finalment el ferro.
Aquestes noves activitats van impulsar el desenvolupament del comerç
i el naixement de les primeres ciutats en les principals rutes comercials.
En aquests nous nuclis de població van sorgir importants divisions socials.
Durant l’edat dels metalls es van produir tres invents de gran importància:
la roda, la vela i l’arada.
A més, durant el neolític i l’edat dels metalls, les creences en el més enllà
i el culte als morts estaven molt arrelades. Els morts eren introduïts en
una urna de ceràmica i enterrats en necròpolis. En l’edat dels metalls es va
començar a incinerar els morts.
Al final del neolític i durant l’edat dels metalls es van construir
monuments megalítics amb grans pedres:
• Els menhirs eren grans pedres allargades clavades verticalment a la terra.
• Els dòlmens eren tombes col·lectives formades per grans pedres
verticals clavades a la terra.
• Els cromlecs eren recintes circulars formats per menhirs. Possiblement
servien com a santuaris.