Pau i Treva de Déu.
L'alta edat mitjana va suposar un període de violència desmesurada,
enfrontaments entre territoris, abusos a la població, saqueigs, etc...
Van obligar a l'Església a intervenir al respecte. Primer sota l'abadia
de l'Abat Oliba i després sota el seu bisbat, aquest s'encarregà
d'iniciar un seguit de mesures contra la violència feudal, que rebran el
nom de la pau i treva de déu.
La pau de déu prohibia els atacs a esglésies i llocs de culte, i tots
aquells qui es trobaven en la seva sagrera, un radi de 30 passes al
voltant de l'edifici sagrat. Per tant establia zones de protecció i
lliures de cap acte violent.
La treva de déu limitava la pràctica de combats en diumenges i dies
significatius, per tal de poder complir amb els preceptes cristians.
A partir de l'empenta de l'Abat Oliba, la pau i treva de déu arribà a
molts d'altres llocs d'Europa amb diferent èxit. Als comtats catalans
es va acabar incorporant en certa mesura als famosos "usatges de
Barcelona", redactats al segle XI en època de Ramon Berenguer I i la
seva esposa Almodis de la Marca, per tal de solucionar els conflictes de
la revolta feudal entre nobles, pagesos i el comte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario