ART GÒTIC. Estructura d'una catedral

ART GÒTIC. GUIÓ

 Origen de la paraula.

 La paraula gòtic va ser denominat despectivament, art dels gots, pel renaixentista Vasari (1511‑1574). El l romanticisme el va reivindicar .

- Marc espacial, històric i cronològic. nascut a la Illa de França es va estendre per Europa occidental, baixa edat mitjana (s.XII-s.XV) Expansió urbana. Poder reial. Escoles catedralícies, Universitats. Canvis església (cisma, franciscans , dominicans...).

- Característiques generals. L’escultura i la pintura aniran trencant lentament la seva subordinació a l’arquitectura. Nou humanisme i acceptació de la natura com a manifestació de l’obra de Déu. Religiositat més íntima individual.. Es desenvolupa art civil.

- L’artista i els clients ; arts mecàniques inferiors a les arts liberals o del pensament. Els arquitectes estaven millor considerats. Al segle XIV a Itàlia i Flandes els pintors més destacats van ser més respectats. Clients; església i classes benestants. 

1.- ARQUITECTURA

Característiques generals. Art religiós urbà.. La catedral. Importància de la lluminositat. Verticalitat, ingravidesa, lleugeresa. El tram quadrat del romànic és substituït pel tram rectangular. Materials Pedra i totxo a les voltes

Cobertes i suports. Arc apuntat o ogival i volta de creueria. Contraforts, arcbotants (arcs boterells) Pilars cruciformes i fasciculats, compost per bossellets (fines columnes que recullen els nervis).

Elements decoratius. Torres a la façana, pinacles, fletxes, gablets, traceries, rosasses, claristori i vitralls

Tipologia La catedral:àbsides poligonals. Simbologia. Evolució i variants nacionals. Arquitectura civil;castells, palaus,  llotges, ajuntaments.

2.- ESCULTURA

- Característiques generals; Tipologia (monumental, retaules, cadirats coro,  funerària, exempta). Materials (pedra, fusta, ivori).,Arquivoltes no radials.

- Iconografia; Gust pels aspectes dramàtics de la vida de Crist; passíó i crucifixió, i els sants, Verge més humana, reis de l’antic testament, escultura funerària

-Trets formals; Més naturalista i pròxima. Individualitat. Més patetisme. Verticalitat.  Més narrativa i clàssica. “S” praxiteliana.

3.- PINTURA.

- Característiques generals; Més naturalisme narratiu, paisatges, perspectiva. Pintura al tremp, introducció pintura a l’oli, fons daurat. Localització a retaules. Desapareix la línia obscura. Apareix el retracte.

- Variants nacionals.

Les plantes de les catedrals gòtiques:
 Les plantes són molt similars a les romàniques que tenen tres o cinc naus longitudinals i capçalera amb transsepte, presbiteri i rematada en absis o deambulatori amb capelles radials.
 El transsepte tendeix a ser molt ample, curt i poc sortint, però amb molta altura; s'allunya de la capçalera.
 A les façanes i ha molta decoració. Es multipliquen la decoració de les façanes amb més arquivoltes, estàtues, gablets, pinacles o agulles, timpans més grans, etc. No obstant, l'element decoratiu més important és la rossassa, que domina l'espai central de la façana. Exemple de catedrals gòtiques:

ARQUITECTURA GÒTICA. Resum

Aquí teniu una mica més d'informació (és la mateixa fotografia que us apareix al llibre) sobre les noves tècniques que van permetre que l'art gòtic adoptés les seves formes esveltes: l'arc ogival (que es contraposa amb l'arc de mig punt romànic), la volta de creueria (oposada a la volta de canó romànica) i els arcbotants que permetien que tot el pes dels murs acabés recaient en els contraforts.

Com a exemple d'arcbotants i contraforts, podeu observar les imatges de Notre Dame o aquesta d'aquí sota on es veuen molt bé els arcbotants i els contraforts que permeten la presència de grans vitralls al mur:

ART ROMÀNIC. ESQUEMA I FOTOS DE CAPITELLS

MONESTIR DE CLUNY

GRÈCIA. Documental: Esparta - Codigo De Honor Part 2

GRÈCIA. Documental: Esparta - Codigo De Honor Part 1