AL-ANDALUS

AL-ANDALUS

I.- CONQUESTA I EVOLUCIÓ POLÍTICA.-

1.1 Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756):

-Desembarcament de Tariq, victòria de Guadalete (711), arribada de Musa ben Nusayr

-Frustrada penetració a la Galió: 732-Poitiers, C.Martel

1.2 Emirat independent de Bagdad (756-929):

-Fi del Califat Omeia de Damasc

-Abd-al-Rahman I (756-788) arriba a la Península

-Definitiva escissió d'Hispània en 2 parts diferents (Islam i regnes cristians peninsulars)

-Els successors d'Abd-al-Rahman:

Hisham I (788-796)........fracàs musulmà i consolidació del regne d'Astúries

Al-Hakam I (796-822)......crisi de l'emirat

Abd-al-Rahman II (822-852)reorganització político-administrativa (segons el model abàssida)

Abd-al-Rahman III (912-961).. pacificació d'Al-Andalus

1.3 Califat de Còrdova (929-1031):

-Proclamació del Califat per Abd-al-Rahman III (929)

-Oposició al califat fatimí

-Els successors d'Abd-al-Rahman III:

Al-Hakem II (961-976)...

submissió i reconeixement per part de tots els regnes cristians

auge de Còrdova i de la cultura musulmana

-Hixem II (976-1013)/ALMANSUR: aïllament del Califa, reformes en l'administració i l'exèrcit

-Abd-al-Malik continua l'obra del seu pare (mort prematura)

-Abd-al-Rahman "Sanchuelo" es obligat a renunciar per l'exèrcit

-Final del Califat (1031)

1.4 Regnes de Taifes (1031-1ª meitat del segle XIII):

-Practiquen el sistema de "pàries" (paguen impostos als regnes hegemònics: musulmans o cristians: andalusos (Sevilla, Toledo, Saragossa), berbers ( Màlaga, Granada, Carmona, Morón), eslaus (Almeria, Múrcia, València, Balears)

-Els Almoràvits (1086): venen del nord d’Àfrica i fan una interpretació cega i literal de l'Alcorà, acaben amb les taifes d’Andalusia Llevant i Extremadura; després de la batalla d'Uclés (1108), l'esgotament del poder d'aquests fanàtics religiosos donarà lloc a les anomenades "segones taifes"

-Els Almohades (1145) són més moderats que els almoràvits; fan una interpretació lliure de l'Alcorà i tenen unes creences religioses apolítiques; practiquen el rigor militar, però seran vençuts en "Las Navas de Tolosa" (1212) per Alfons VIII de Castella; la dissolució del seu imperi donarà lloc a unes "terceres taifes".

1.5 Regne Nasarita de Granada (segle XIII-1492):

-Orígens: fi del poder almohade (a partir de 1212)

-S'estructuren políticament en llinatges, són tributaris de Castella (sistema de "pàries").

-Reben ajuda del nord d’Àfrica: els benimerins (1273)

-Crisi interna del segle XV: guerres civils, crisi econòmica

-1492: rendició de Boabdil i lliurament de Granada als Reis Catòlics.

II.- ESTRUCTURA ECONÒMICA, SOCIAL I POLÍTICA.-

2.1 LES FONTS DE RIQUESA D’AL-ÀNDALUS:

2.1.1 AGRICULTURA BLADERO-OLIVARERA: DE SECÀ (grans latifundis), REGADIU (hortes dels voltants de la ciutat);

2.1.2 INDÚSTRIA: petita producció mercantil artesana;

2.1.3 COMERÇ DINÀMIC AL SOC

2.2 MANTENIMENT DELS GRANS LATIFUNDIS:

1/5 DE LES TERRES ÚTILS ("jums") PASSEN A MANS DE L'ESTAT: CONREU DIRECTE (funcionaris, esclaus), ARRENDAMENT (colons); 4/5 PASSEN A MANS DELS CAPS CONQUERIDORS MUSULMANS.

-SISTEMA DE PARCERIA: AMIR(propietari) i XARIC(conreador).- 1/4c.

2.3 LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum) MUSULMANES PASSEN A SER:

a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada;

b) Centres de producció manufacturera d'articles de primera necessitat (alimentació, construcció, tèxtil,etc.);

c) Centres de comerç: exportació de manufactures a les grans capitals (Còrdova, Sevilla, Saragossa, Almeria);

d) Centres d'atracció d'immigrants llauradors

2.3.1 *Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple (MESQUITA), palau (ALCÀSSER), mercat (SOC), perifèria (RAVALS, altres grups ètnics: berbers, jueus, mossàrabs).

2.4 AL-ÀNDALUS VA SER DINS EL CIRCUIT ECONÒMICO-MERCANTIL DE L'ISLAM AMB:

-La revitalització d'antigues rutes marítimes helenístiques i l'ampliació del marc de relacions comercials dels antics imperis (Bizantí i Persa sassànida) i -La conversió d'Al-Ándalus en el centre d'altres rutes: ruta de l'or del Sudan (segle X), rutes terrestres i marítimes europees.

-IMPORTACIONS: productes de luxe, espècies i esclaus. -EXPORTACIONS: teixits, olis, armes, cuir, ceràmica, etc.

2.5 AL-ÀNDALUS VA CREAR UN SISTEMA MONETARI MOLT SÒLID.-

-Abd-al-Rahman I, DINAR D'OR (=10 dirhems);

-Abd-al-Rahman III, SECA DE CÒRDOVA (912): DIRHEM DE PLATA

-CRISI DEL SEGLE XIII: l'or del Sudan es va desviar cap a El Caire

2.6 CREIXEMENT DEMOGRÀFIC. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ:

-Emigració del camp a la ciutat (segle IX);

Insignificància de l'element invasor (60.000 musulmans front a 6 milions d'hispano-visigots);

-Època de màxim esplendor (s.X): 7 milions d'habitants (població total d'Al-Ándalus);

-Distribució de la població musulmana: Valls del Guadalquivir i de l'Ebre, més tard a l'Horta de València (la Meseta va estar sempre poc poblada)

2.7 ELS GRUPS ÈTNICS I LA SEUA DISTRIBUCIÓ:

a) Minoria àrab.- Grans latifundis a la Vall del Guadalquivir;

b) Berbers.- Terres de la Meseta (nòmades: ramaderia itinerant)

c) Jueus.- Població urbana (oficis selectius: especulació, usura..)

d) Eslaus.- Procedents d'Europa Central i Oriental (van ocupar importants llocs a l'Administració);

e) Hispano-visigots.- Formaven la majoria de la població: integrats (muladís) i cristians arabitzats (mossàrabs)

2.8 L'ESTRUCTURA SOCIAL I LA SEUA CONFLICTIVITAT:

A) GRUP NOBILIARI.- Àrabs conqueridors (noblesa de sang / noblesa de servei);

B) BURGESIA URBANA.- Va assolir el màxim desenvolupament durant el Califat (oficis liberals, comerciants, artesans..);

C) PLEBS URBANA.-Mà d'obra no qualificada de tots els tipus ètnics (molts eren llauradors emigrats del camp);

D) POBLACIÓ MARGINAL.- Muladites llauradors i "sagaliba" (esclaus que aspiraven a la manumissió)

2.9 ORGANITZACIÓ POLÍTICA.-

-L'estructura estatal es basava en 4 punts:

a) PODER POLÍTIC ABSOLUT DE L'EMIR O DEL CALIFA (poder absolutista de base militar);

b) ADMINISTRACIÓ COPIADA DE L'IMPERI ABÀSSIDA (de tipus persa): HACHIB (primer ministre), grans funcionaris, 22 CORES (províncies) amb "VALÍ" (governador);

c) COBRAMENT DE FORTS IMPOSTOS: als musulmans (ALMOINA o delme), als cristians (JARACH o impost territorial, CHIZYA o impost personal, i GABALA o alcabala);

d) MANTENIMENT D'UN EXÈRCIT PODERÓS

III.- CULTURA

-Des del segle IX: ISLAMITZACIÓ DEL POBLE HISPANO-VISIGÒTIC

-RELIGIÓ: L'Alcorà respecta les "religions del llibre" o Bíblia (cristianisme, judaisme).. tolerància.

-LITERATURA: imposició de l'àrab, relació amb centres culturals d'Orient Pròxim: bilingüisme (MOAXAJA, JARCHA, ZÉJEL)

-ESTUDIS FILOSÒFICS: AVERROIS (1126-1198) intentà conciliar la filosofia aristotèlica amb el dogma islàmic

-ESTUDIS CIENTÍFICS I TÈCNICS: aprofundiment en els estudis de Matemàtica (àlgebra), Medicina (cirurgia), Astronomia (Taules Toledanes, Agricultura...

IV.- ART.- ETAPES:

a) CALIFAL (Còrdova): Palau de Madinat al-Zahra, Mesquita

b) TAIFA I ALMOHADE (Sevilla): Giralda, Torre del Oro, Palau de l'Aljaferia

c) NASARÍ (Granada): Alhambra-Generalife

    CARACTERÍSTIQUES:

-Gran capacitat de síntesi

-Elements arquitectònics: columna, arcs de ferradura (d'influència visigòtica), volta (d'aresta, nervada), cúpula (gallonada o coronada amb fusta i guixeria...

-Materials: a més del marbre i la pedra, utilització d'elements pobres i barats que donen sensació de riquesa (guix o algeps, ceràmica i fusta).

-Elements decoratius: coordinació del espais (patis, jardins, estances) i utilització de l'aigua (fonts, estanys, brolladors). Tapissos amb motius geomètrics, vegetals o d'escriptura (absència de figures humanes per prohibició de l'Alcorà).

VOCABULARI

AL-ÁNDALUS.- Territori peninsular dominat pels musulmans

ALHAMBRA.- Palau

AMIR.- Propietari

ÀRAB.- Minoria musulmana privilegiada (noblesa)

BERBERS.- Nómades, mercenaris de l’exèrcit

CADÍ.- Justícia

CALIFA.- Cap polític i religiós

CHIZYA.- Impost personal

CONVERS.- Jueu batejat

CORA.- Província

DELME.- O almoina. Impost consistent en 1/10 de les collites

DINAR.- Moneda d’or, equivalent a 10 dirhems

DIRHEM.- Moneda de plata

EMIR.- Cap polític

ESLAUS.- Descendents d’Europa central i oriental

FUNDUK.- Dipòsit de mercaderies

GABALA.- Alcabala; impost que gravava la compra-venda

HACHIB.- Primer ministre

HARAM.- Sala d’oracions

JAN.- Posada

JARACH.- Impost territorial

JUEUS.- Descendents del poble d’Israel

JUM.- Terra útil

MEDINA.- Nucli emmurallat de la ciutat

MESQUITA.- Temple

MOCÀRAB.- Guixeria (talla, etc.), peça d’algeps decorativa

MORISC.- Moro batejat o convertit al cristianisme

MOSSÀRAB.- Cristià que viu en territori musulmà

MUDÈJAR.- Musulmà que viu en territori cristià

MULADÍ.- Hispanovisigot convertit a l’islam

PÀRIES.- Impostos

RAVALS.- Carrers i barris perifèrics de la ciutat

SAGALIBA.- Esclau

SAHIB-AL-SUQ.- Funcionari del mercat

SOC.- Mercat

TUQUR.- Governador de província fronterera

VALÍ.- Governador

XARIC.- Conreador

ZALMEDINA.- Cap de la policia urbana.