domingo, 29 de septiembre de 2013

QUÈ ÉS UN FÒSIL?


Un fósil es la evidencia de un ser vivo que se ha petrificado. Puede haber fósiles de animales, de plantas, huellas de animales, hasta excrementos fósiles. Son restos que han permanecido enterrados en la roca de la corteza terrestre durante miles o millones de años.
fósil de dinosaurioEn palabras del historiador de la ciencia Georges Canguilhem, los fósiles son “el tiempo petrificado”. Y es que lo que suelen ver los paleontólogos en el registro fósil es el momento de la muerte de un ser vivo o una marca que dejó un animal o vegetal en algún momento del pasado. Es como una fotografía.
El beneficio frente a una fotografía, es es casi imposible de saber cuándo fue tomada, los fósiles se ubican en la corteza terrestre, o sea bajo tierra. Y la tierra que tenemos bajo nuestros píes está dividida en estratos, cuanto más abajo vamos, más antiguo es.
estratos de excavaciónEsos estratos han podido ser datados y por eso podemos saber la edad que tienen los fósiles, y a qué período pertenecían, y con quiénes estaban emparentados. Esto porque si dosfósiles diferentes fueron encontrados en el mismo estrato, significa que compartieron un mismo período en el tiempo, por más que esos dos fósiles hayan sido descubiertos uno en la Patagonia y el otro en Australia.
Pero ¿qué es lo que se fosiliza? ¿Cómo se forman los fósiles?

¿Cómo se forman los fósiles?

Lo que se fosiliza suele ser el material más duro de un animal, ya que los tejidos blandos se desintegran por la acción de las bacterias. Por eso lo más común es que se conserven los huesos, los dientes, caparazones, etc. Los casos de fosilización de tejidos blandos como estómago, cerebro, piel, etc, son muy raros, y ya veremos por qué.
pez fósilDespués existe otro tipo de fósiles que son las impresiones o huellas. Ya pueden ser huellas de pisadas, impresiones de su piel, marcas de donde se apoyó, donde se arrastró, o moldes.
El proceso de fosilización depende mucho del organismo en cuestión, el lugar en el que murió o dejó su marca, su modo de vida, y por supuesto cómo fue sepultado.
Lo que sucede para que un fósil se petrifique es que cuando queda sepultadocamarón fósilbajo tierra, la acción del agua que se infiltra por los sedimentos va reemplazando los compuestos orgánicos por minerales. Es lo que se llama mineralización o petrificación. Así es que luego, en forma de rocas, pueden durar millones de años.
El problema es que en este proceso de reemplazo, se pierde mucho, como por ejemplo el interior de los huesos. Por eso el fósil de huesos suele preservar la forma exterior.
impresión fósil de una concha marinaPero está el caso de las impresiones o moldes, en los que si un organismo deja una marca sobre una superficie blanda, digamos barro o arcilla, luego esta marca se puede preservar, y endurecer para formar una roca que dure millones de años. Así es que se tienen huellas de pisadas de dinosaurios, impresiones de sus pieles o plumas, o también moldes de hojas de plantas.
Todo esto es el aspecto físico. Pero ¿cómo es que ese organismo quedó enterrado y se petrificó en primer lugar?
impresión de una hoja fósil de ginkgoEs casi imprescindible que el organismo estuviese cerca de algún río, lago, pantano o en el mar. Para tener un buen fósil, bien completo, el ser vivo o su impresión debían quedar enterradas lo antes posible.
Por ejemplo, si un dinosaurio se moría en tierra firme, lo más probable es que se lo comieran los carroñeros, y sus huesos se esparciesen por todos lados, y que la acción de las bacterias, el viento y al lluvia destruyesen todo antes de que siquiera se le pudiese formar una capa de polvo encima. Obviamente no tendríamos un fósil, en ese caso.
huella fósilPor eso el organismo debía quedar enterrado poco tiempo después de su muerte para que nosotros tengamos un fósil millones de años después. Eso podía ocurrir si vivía en una zona seca con dunas esparcidas por el viento, o si lo cubrió la ceniza de un volcán, o en el mejor de los casos, si moría en la orilla de un río, lago o el mar si era un animal marino.
De este último modo podía hundirse en el barro. La carne se pudriría, casi seguro, pero los huesos quedarían cubiertos de sedimento, y comenzaría el proceso de mineralización con el paso de los siglos.
huevos fósilesPara que los tejidos blandos, como la carne y órganos interiores, se conservasen, debería haber muerto en un ambiente con poco oxígeno.
Son muchas las situaciones que deben darse para la formación de un fósil, sino tendríamos millones y millones de muertos bajo nuestros pies que nos darían todas las pistas de cómo fueron todos los organismos de nuestros mundo desde la aparición de la vida hace unos 4000 millones de años.

PREHISTÒRIA. Esquema


MESOPOTÀMIA

Presentació.

Orígens de la Humanitat - La Odisea de la Especie (1)

jueves, 26 de septiembre de 2013

L'imperi Bizantí


L’Imperi Bizantí: economia, societat, cultura i decadència política

La base econòmica, social i cultural de Bizanci. En el sistema econòmic de l’Imperi Bizantí van tenir gran transcendència la vida urbana i les activitats artesanals i comercials que s’hi relacionaven. Constantinoble, Efes i Tessalònica es consideraven de les més importants de l’època. Així, les ciutats van conservar les funcions que havien exercit durant l’etapa de l’Imperi romà: eren la seu dels bisbats i de les institucions de govern i de l’exèrcit. Igualment, s’hi va desenvolupar una artesania de gran qualitat (seda, esmalts, tapissos…) i eren el centre dels intercanvis comercials.
Constantinoble estava ben situada des del punt de vista comercial i militar, ja que des del seu port es podia controlar per terra i per mar les zones més perilloses d’Orient. A més, el veïnatge amb les fèrtils terres de Tràcia o de l’Àsia Menor oferia la garantia en el subministrament d’aliments.
La ciutat de Constantinoble i la seva zona comercial, el Corn d’Or, formaven un dels ports mediterranis més importants. Allí s’hi creuaven dues rutes de comerç, una marítima que unia la Mediterrània i la Mar Negra, i una altra terrestre, que connectava el continent europeu amb Àsia. S’hi va desenvolupar també una variada artesania, sobretot de producció d’objectes de luxe.
BasileIIConstantinVIIIHoldingCross.jpgL’Imperi bizantí va gaudir d’una prosperitat econòmica molt gran. La base econòmica de Bizanci la constituïen la riquesa de la terra i el comerç d’exportació, tant d’articles de luxe (teixits, especialment la seda, sola o amb brocats d’or i plata; seguida de peces fines de llana, cotó i lli) com de tecnologia (entre els segles V i X, Constantinoble va exportar la cúpula sobre base quadrada a tot Europa, per exemple). Els bizantins van dominar el comerç mediterrani i les grans rutes que unien Europa amb l’Àsia i l’Àfrica.
Aquest comerç va donar a les arques de l’Estat un superàvit constant i una balança de pagaments comercials favorable. Reflex d’això va ser la fermesa de la moneda bizantina, el solidus, el valor del qual (4,48 grams d’or) es mantindria pràcticament inalterable des de la seva creació per Constantí, fundador de la capital de l’Imperi, fins el segle XII i va convertir-se en la moneda de referència en el món dels intercanvis de l’època.
Tot i això, l’economia de la resta de l’Imperi era fonamentalment agrària. Hi havia grans latifundis en poder dels tradicionals terratinents. També van concedir-se moltes terres als funcionaris que controlaven diverses províncies (els quals tenien el poder civil i militar) i a l’Església per a la creació de monestirs.
Solidus-Justinian_II-Christ_b-sb1413.jpgAquestes terres eren conreades per famílies camperoles en règim de colonat. Al principi, hi havia també petits propietaris, però progressivament van anar empobrint-se i van passar a ser controlats pels grans senyors.
Al principi, l’Imperi bizantí va mantenir les formes de vida de l’Imperi romà. No obstant això, després del regnat de Justinià cada cop va anar adoptant més elements d’origen grec. La llengua grega va substituir el llatí com a llengua oficial i l’Església bizantina es va anar allunyant de l’Església de Roma.
L’Imperi bizantí va desenvolupar un art molt ric. Com que a Bizanci la religió era tan important, la major part de les obres d’art que en conservem són religioses. En arquitectura, destaquen les nombroses esglésies, que tenien planta de creu grega i estaven cobertes per grans cúpules. La basílica de Santa Sofia (537) n’és el millor exemple. Un altre element típic de l’art bizantí van ser els mosaics, que cobrien les parets i els sostres de les esglésies i palaus.
Segles VII a XII. Durant la segona etapa, que arriba fins al segle XII, va desaparèixer el caràcter romà de l’administració estatal i es va imposar el grec com a llengua oficial. Malgrat que es va aconseguir d’impedir els intents de conquesta per part de diversos pobles (perses, eslaus, àrabs), al llarg d’aquest període Bizanci va perdre molts territoris, que van passar a pertànyer a l’Imperi Islàmic, a l’Àsia Menor i al nord d’Àfrica, entre d’altres.
Bizancio a mediados del siglo VII.jpg
Primer els llombards i després els normands van arrabassar a l’Imperi Bizantí les seves possessions al centre i nord de la Península Itàlica (l’Imperi només va poder conservar Venècia durant uns segles). Després, els visigots van expulsar els bizantins de la península Ibèrica. A més, durant els segles VII i VIII, els musulmans van conquerir tota la costa mediterrània de l’Àfrica, i també Síria i Palestina. Des d’aleshores, l’Imperi bizantí va quedar reduït a la península d’Anatòlia, els Balcans i el sud de la Península Itàlica.
En aquest període es va afeblir el poder central de l’emperador enfront de la noblesa terratinent, la qual va aconseguir la immunitat fiscal de les seves possessions i el dret a quedar-se amb els impostos de l’Imperi que pagaven els camperols. Al mateix temps, els senyors van organitzar les seves pròpies forces armades.
Vlahernskaya.jpgA l’Imperi bizantí, la religió amarava la vida i la cultura i era un motiu fonamental de disputes. Per exemple, en el segle VIII, els emperadors van prohibir el culte a les imatges santes; aquesta prohibició va provocar molts avalots i finalment es va haver de derogar.
Al segle IX es va produir la ruptura religiosa entre les Esglésies de Roma i Bizanci. Després d’haver-se restablert la unitat religiosa durant un breu període, al segle XI aquesta es va tornar a trencar, aquesta vegada de manera definitiva. Això va donar lloc al que es coneix com a Cisma d’Orient, amb la separació definitiva el 1054 entre l’Església catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i l’Església bizantina o ortodoxa, que reconeixia la del patriarca de Constantinoble.
Els monjos ortodoxos van evangelitzar els pobles de l’est d’Europa. Per això, l’Església ortodoxa és la majoritària a països com Rússia, Lituània, Bielorrússia, Bulgària o Romania, entre d’altres, a més de ser-ho també a Grècia i Macedònia, territoris de dominació directa de l’Imperi Bizantí.
Segles XII a XV. A la tercera etapa, que abraça fins al segle XV, l’Imperi va continuar subsistint, però ja força reduït territorialment. A principi del segle XV, només quedava Constantinoble en mans bizantines. La pèrdua del domini absolut sobre la Mediterrània des del segle VII, l’expansió de l’islam i els canvis en l’agricultura, el comerç marítim i l’exèrcit portarien a la descomposició de l’Imperi.
Bizancio1204.jpg
Les causes profundes de la descomposició de l’Imperi les trobem en els enfrontaments amb l’islam els segles VII i VIII que van tallar el gran comerç mediterrani, en la dependència de Bizanci respecte dels mercaders venecians i en l’exigència de fons estatals elevats per pagar els mercenaris de l’exèrcit. La ruïna de l’Estat, la creixent feudalització del camp i el despoblament rural posarien fi a l’Imperi.
PriseDeConstantinople1204PalmaLeJeune.JPG
Per una part, va perdre el paper comercial que havia acomplert en èpoques anteriors. Per una altra, es van intensificar les lluites internes entre els senyors, els quals van aconseguir augmentar el seu poder polític local, enfront del poder central de l’emperador, cada cop més feble. Per últim, va tenir una gran importància la pressió dels turcs (és a dir, l’Imperi Islàmic sota el control turc).
A tot això cal afegir el fet que una de les croades (expedicions militars beneïdes i que comptaven amb el suport de l’Església de Roma) va ser desviada del seu objectiu inicial (Egipte) i es va dirigir cap a Bizanci: Constantinoble va ser saquejada i el seu territori dividit entre nobles occidentals en principats feudals.
Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg
Aquesta llarga decadència política, econòmica i militar de Bizanci va culminar amb la presa de Constantinoble, després d’un setge molt llarg, el 1453, a mans dels turcs otomans. Així es posava fi al vell Imperi Bizantí.
Zonaro_GatesofConst.jpg

PREHISTÒRIA. Quadre - resum.

PREHISTÒRIA



PALEOLÍTIC NEOLÍTIC EDAT DELS METALLS




DE QUÈ VIVIEN?De la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits.De l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la caça.Agricultura, ramaderia, comerç i artesania.
ON VIVIEN?En coves, abrics i cabanes construïdes amb pals, pells i fang.En poblats.Primeres ciutats emmurallades ajuntant unes cases amb les altres.
QUINES EINES 
UTILITZAVEN?
Bifaços, rascadors, puntes de llança, perforadors, agulles, arpons. Les seves activitats eren la caça, la pesca, la fabricació d’eines, l'esquarterament d’animals, l'adob de pells, etc.Aixades, falçs, molins de mà i fusos per teixir. Van desenvolupar la ceràmica, l'elaboració de teixits i la mineria.Armes, estris agrícoles de metall i invenció de la roda. Les seves activitats eren la foneria de metalls, el comerç i les primeres tècniques de navegació

miércoles, 25 de septiembre de 2013

PALEOLÍTIC. QÜESTIONARI.


                                      FITXA TREBALL

              FIXTA DE TREBALL –    LA PREHISTÒRIA - PALEOLÍTIC


NOM I COGNOMS___________________________________CURS________

1.- Cronologia evolutiva de l'èsser humà en la prehistòria.
2.- Definix l'evolució.
3.- Qui va ser Charles Darwin? Breu referència.
4.-  En quin ambient vivia l'Australopithecus?
5.- Definix: Paleontòleg – Arqueòleg – Antropòleg.
6.- On s'han trobat les empremtes més antigues de l'ésser humà?
7.- A Espanya hi ha dos jaciments del paleolític molt importants.  
      Sabries  dir on son, com es diuen i què s'ha trobat en ells?
8.- Etapes de la prehistòria.
9.- Per què la dona va ser un element important en el    
     desenvolupament de la prehistòria?
10.- Què és un fòssil?
11.- Com es formen els fòssils?, què és el que es fossilitza?
12.- Busca la definició de “estrat”
13.- Què és un Mammuthus? Quantes espècies hi havia? Quin d'ells 
       era el més gran?
14.- Definix “hominització” i assenyala quins canvis importants es 
       van produir durant este procés.
15.- Què és una glaciació? Sabries dir quantes va haver-hi?
16.- Què significa la paraula “paleolític”?
17.- Definix: nòmada i sedentari.
18.- Com vivien els sers humans en el paleolític?
19.- Explica la frase següent: “els membres de la tribu tenien   
       sentiments  d'afecte i solidaritat”.
20.- Com es distribuïen el treball en una tribu?
21.-  De què s'alimentaven?
22.- Què és un: còdol – bifaç – destrall – resquill?
23.- En què creien?
24.- Amb quin altre nom es coneix l'art del paleolític?
25.- Característiques de la pintura del paleolític?
26.- Com s'anomenaven les escultures de dones? Què volien 
       significar?