La construcción de la Unión Europea

RENAIXEMENT. Quattrocento

RENAIXEMENT. Cinquecento

Renaixement. Leonardo Da Vinci (vida i obra).

Reis Catòlics. Aliances matrimonials.

Edat mitjana. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

REIS CATÒLICS: POLÍTIQUES

MONARQUIES AUTORITÀRIES

http://www.slideshare.net/mabad6/les-monarquies-autoritries-s-xv-xvi-maite-abad-10311635#

Jan VAn Eyck. EL MATRIMONI ARNOLFINI.

EL MATRIMONIO ARNOLFINI

COMENTAR UNA OBRA DE ARTE
.

Vamos a analizar ahora uno de los cuadros más emblemáticos y discutidos de la historia de la pintura, el retrato que de los esposos Arnolfini realizó el pintor flamenco Jan van Eyk.

1) DETERMINAR:

a) TIPO DE OBRA: Pintura.

b) TÍTULO: Retrato de Giovanni Arnolfini y su esposa.

c) AUTOR: Jan van Eyck (1390-1441).

d) FECHA: 1434.

.

e) LOCALIZACIÓN: National Gallery. Londres.

.

f) ESTILO: Primitivos flamencos.

2) ANALIZAR:

A) Análisis técnico:

* FORMA: Pintura sobre tabla de roble. 82x60 cm.

* MÉTODO: Obra realizada al óleo, mediante pincel.

.

* DESCRIPCIÓN GENERAL: El famosos cuadro de los Arnolfini nos presenta a la pareja en el momento de contraer matromonio. Ambos personajes, retratados en primer plano, se sitúan en una estancia con suelo de madera, e iluminada por una ventana que se abre a la izquierda. A los pies de la pareja aparece un perro y, en un segundo plano pueden observarse la esquina de una alfombra y el dosel de una cama. En el centro de la composición figura una lámpara que cuelga del techo y, en la pared del fondo, un espejo en el que se refleja todo el contenido de la habitación. A su izquierda cuelgan unos rosarios y, sobre el marco, encontramos una inscripción en latín, en caracteres góticos, con el siguiente texto: "Johanes de Eyck fuit hic, 1434" (Jan van Eyck estuvo aquí, 1434).

Giovanni Arnolfini aparece retratado en actitud seria, ricamente ataviado en color oscuro, con capa y amplio sombrero. Su mano derecha, levantada, parece jurar o bendecir, mientras la izquierda sostiene la de su esposa Giovanna, también ricamente vestida en color verde vivo, con velo blanco. Su abultado vientre, sobre el que apoya su otra mano, parece manifestar con claridad que se encuentra embarazada.

Una suave luz envuelve la escena, dando de lleno en el rostro femenino, mientras se atenúa en torno al del mercader.

B) Análisis simbólico:

El cuadro de los Arnolfini ha originado una gran controversia entre los historiadores del arte, por la gran cantidad de elementos simbólicos que incluye y la dificultad de interpretación de algunos de ellos, hasta el punto de que los especialistas debaten si la obra contiene realmente la escena de la celebración de un matrimonio, siendo como una especie de acta del mismo, o una ceremonia de exorcismo de una pareja que trata de alejar de sí el mal de no haber tenido descendencia. Entre los elementos simbólicos, destacan los siguientes:

* Algunos de los objetos que figuran el el cuadro, así como la propia ambientación de la escena, aluden a la riqueza del mercader Arnolfini: la ropa, el mobiliario, la alfombra, la decoración de la estancia o la presencia de naranjas junto a la ventana lo que, dada su procedencia del sur de Europa, puede considerarse un verdadero lujo en la Flandes del siglo XV.

* Los dos pares de zuecos (los de ella, junto a la cama; los de él, en primer plano, a la izquierda) relacionan a los esposos con el hogar y el hecho de que los supongamos descalzos alude a una idea de fertilidad, muy común en la época en la que el cuadro fue pintado.

* Los colores predominantes son también claramente simbólicos: mientras el verde alude a la fertilidad, el rojo lo hace a la pasión.

* El perro es una alusión evidente a la idea de fidelidad dentro del matrimonio.

* La lámpara, en la cual sólo encontramos una vela encendida (cuya luz pasaría desapercibida en pleno día), es una clara referencia a Jesucristo y, al mismo tiempo, viene a representar también la llama del amor, que puede consumirse.

* Los rosarios, situados a la izquierda del espejo, aluden a la necesidad de perseverar en la oración.

* El espejo, de forma circular, y en cuyo marco se nos muestran diez de las catorce estaciones del Víacrucis, muestra la escena de la habitación desde una perspectiva inversa, pudiéndose apreciar la parte trasera de la pareja, así como la presencia de otras dos personas, las cuales podrían asistir como testigos a una ceremonia para la cual, en aquella época, no era necesario un sacerdote. Por tanto, el espejo contendría el elemento esencial para identificar correctamente la escena representada: un enlace matrimonial en presencia de testigos, uno de los cuales podría ser el propio pintor.

* Tanto la borla que cuelga de la cama como el abultado vientre de Giovanna son claras alusiones a la fertilidad. Precisamente, sobre la borla, en el cabecero de la cama, aparece una figura femenina que podría ser Santa Margarita (patrona de los partos) o Santa Marta (patrona del hogar).

* Sobre las manos de la pareja aparece una gárgola en actitud sonriente. Algunos autores consideran que este elemento es básico para comprender el significado del cuadro: un exorcismo mediante el que se pretende alejar el mal que atenaza a la pareja: la falta de descendencia.

C) Análisis sociológico:

Giovanni Arnolfini fue un rico mercader italiano, procedente de Lucca, que se asentó en la ciudad de Brujas (Flandes) atraido por las posibilidades comerciales de la zona, en la que logró una extraordinaria fortuna, de la cual el cuadro que comentamos en buen reflejo. Los objetos representados son, en si mismos, exponentes de las extensas relaciones geográficas de su propietario.

Este es, precisamente, el contexto en el que se desarrolla la pintura de los artistas denominados "primitivos flamencos", de los cuales van Eyck es el máximo exponente: una burguesía consolidada, próspera en los negocios, atraida por la moda de la decoración de interiores mediante tapices y, como en este caso, cuadros, entre los cuales los retratos ocupan un importante papel.

.

Jan van Eyck: "Retrato de Giovanni Arnolfini". (1435).

3) OTRAS CUESTIONES:

Para concluir, debe insertarse esta obra dentro de la amplia producción del autor, entre la que destacan especialmente el políptico de la adoración del cordero místico (conservado en la catedral de San Bavón, Gante), la Virgen del canónigo van der Paele, asi como numerosos retratos de personajes de la época, entre los cuales conocemos otro que efectuó a Giovanni Arnolfini.

.

Van Eyck es considerado como el mejor representante de esta escuela de primitivos flamencos y, durante mucho tiempo se pensó que había sido él quien inventó la técnica de la pintura al óleo. Hoy se cree más bien que la perfeccionó, de manera que su pincelada, de secado más lento, le permitía representar con mayor exactitud las figuras de sus cuadros. De este modo, esta pequeña obra es una síntesis de todas las características de la escuela: minuciosidad, interés por el color, naturalismo y estudio de la perspectiva.

.

Finalmente, la colocación del espejo en el fondo de la escena supone una verdadera innovación en el mundo de la pintura, pensándose que esta obra influyó decisivamente en otros cuadros que emplean el mismo recurso, como ocurre en las Meninas de Velázquez.

.

En este enlace podéis seguir (en inglés) un interesante debate sobre el misterio del matrimonio. En esta otra página podéis leer, entre otras cosas, una curiosa interpretación acerca de por qué el mercader está tan serio. Y aquí tenéis el enlace a la página del museo

propietario del cuadro, con una amplio zoom sobre la obra. Por lo demás, las referencias sobre este cuadro en la Web son tan amplias que no tendréis problemas si queréis seguir conociendo algunos otros de sus misterios. Merece la pena.

Jan Van Eyck. MATRIMONI ARNOLFINI

Vídeo:
http://youtu.be/YsQXNiQM4gA

L'EXPANSIÓ EUROPEA I EL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA .

HISTÒRIA DE L'AMÈRICA MODERNA

 L'EXPANSIÓ EUROPEA I EL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA

1. L'EXPANSIÓ ATLÀNTICA PORTUGUESA I CASTELLANA
Els europeus mediterranis buscaven obrir noves rutes marítimes per

• Àfrica de l'or i els esclaus
• Àsia de les espècies
• Xina de la seda

A ixe procés naixeren reptes com la colonització de les illes atlàntiques com fou el cas de les Canàries que van marcar la ruta de navegació fins el cap de Bona Esperança.
80 anys abans del 1492 hi hagueren expedicions portugueses i per tant, oferiren els primers resultats positius de l'extensió d'una economia colonial. El segle XV fou un segle d'acumulació d'experiències de la monarquia portuguesa.
El descobriment d'Amèrica és va considerar com un accident.
És coneixien les costes mediterrànies per

• La pesca
• El comerç de les espècies

El limitava el coneixement interior al segle XV sent el límit el desert del Sàhara a pesar de saber que al sud

• Habitava població
• Provenia l'or

Però les rutes terrestres estaven vetades pels cristians mentre que la marítima era desconeguda.
Des de mitjans del segle XV i fins al mitjans del segle XVI, construïren un gran imperi que arribava fins

• La Xina i el Brasil
• Dominava el mar Índic fins la dècada dels 70 en monopoli
• Dominava el mar que donava accés cap al sud d'Àfrica

Açò va fer que certs productes foren exclusius dels portuguesos fins a principis del segle XVI com l'or o els esclaus.
Els portuguesos tenien factories a territoris com la Xina o l'Àfrica atlàntica.
ELS ANTECEDENTS
Abans dels portuguesos va haver una primera expansió per part de població mediterrània, tenint com a conseqüències la colonització de les Canàries. Els antecedents foren

• A la segona meitat del segle XIV hi havia presència a les costes marroquines per part dels anglesos i els genovesos estaven connectats pel mar amb el nord d'Europa
• Venècia al Nord d'Europa i els Països Baixos amb la ruta atlàntica, sent estable des del segle XIV, tenint focus industrials mediterranis i atlàntics
• Viatges a la segona meitat del segle XIII sent el més conegut el fet al 1291, recorrent a la força humana. Foren 2 galeres genoveses encapçalades pels germans Vivaldi per arribar a les Índies orientals per una ruta atlàntica per trobar productes exòtics i evangelitzar a la població, sent aquest un element inseparable de les causes comercials. Volien circumnavegar l'Índia però des de Gibraltar no hi ha dades sobre el viatge
• Nau italiana a principis del segle XIV va naufragar a les costes africanes, arribant fins Abisinia però és una història poc creïble perquè fer la ruta des del Atlàntic era impossible ja que circumnavegar l'Àfrica requeria fer escales (però no hi havien) ni tenien coneixements ètnics com els vents dominants
• Viatges posteriors per arribar a llocs exòtics com les Canàries que és descobriren per l'expansió europea, havent viatges per arribar-hi com l'expedició italiana encapçalada per Lanzarotto del segle XIV (1410-1430) que va arribar a l'illa, establint-se allí
• Viatges mediterranis del 1341 van descobrir Madeira i vegueren unes illes a les distàncies, podent ser les Azores
• Al 1344 va haver un text als que els textos és referien puntualment, portant esclaus canaris per obtenir a canvi productes marroquins
• Francesc Desvaler al 1342
• Dècada dels anys 50 hi havia esclaus guanches a Mallorca que estaven batejats i completament aculturitzats, sent usats posteriorment com a mitjà de introducció a territori canari. Anava a l'expedició un bisbe per ocupar la seu recentment creada
• Jaume Ferrer va encapçalar una expedició amb el fi d'arribar al Riu d'Or. Va travessar el Cap de Bojador però el difícil era tornar-hi. Possiblement arribaren a la zona de Nigèria però no van tornar

Aquesta primera expansió produïda entre la segona meitat del segle XIII i la segona meitat del segle XIV fou de iniciativa fonamentalment genovesa i catalana, sortint sobretot de Mallorca i Gènova.
Aquesta expansió permet destacar la importància de l'activitat de bascos, portuguesos i andalusos a la pesca.
Aquesta primera expansió va coincidir amb una expansió dins de Europa però el contacte amb els països del nord d'Europa va quedar aturat al privilegiar la ruta atlàntica, havent un desenvolupament de tècniques a la

• Navegació
• Comerç
• Bancàries

Va haver un procés d'expansió mogola, naixent la pax mogola, possibilitant intercanvis comercials a la zona i per això, expedicions com les de Marco Polo tingueren èxit.
Els contactes permeteren als genovesos comercialitzar amb

• La seda xinesa

• Les espècies
• Els esclaus
• L'or

Els punts de navegació eren

• Les viles bizantines
• Les colònies italianes

Al 1291 hi hagueren problemes a Palestina al ser expulsats de la fortalesa de Sant Joan d'Acre, creant una frontera a Egipte i Palestina que dificultava

• El comerç amb l'orient
• Internes per la prohibició papal de comerciar amb els musulmans

Gènova és va concentrar a la zona del Mar Negre i al mediterrani occidental cosa que va passar fins al 1344 al no comerciar amb els musulmans i per això, feren viatges per intentar arribar fins l'Índia.
La possibilitat d'aliança amb els mogols és va desfer poc a poc i per això va augmentar la possibilitat d'arribar al Índic bordejant Àfrica per

• Atacar als musulmans
• Recuperar terra sants
• Arribar a l'Índia
• Etc.

Aquestos projectes topaven amb dificultats tècniques i per això calia buscar els productes obtinguts del orient a altres zones, aconseguint-les al Mar Negre i a través dels venecians que comerciaven amb els musulmans egipcis i sudanesos a pesar de la prohibició papal.
Els genovesos estigueren sempre presents tant a la primera expansió atlàntica com a la portuguesa.
Els catalans s'expandiren cap al Mediterrani central i oriental arribant fins Alexandria, tenint un coneixement molt complet de

• La cartografia com demostra l'Atlas Català d'Abraham Cresques
• Les rutes de caravanes

Hi havia un interès especial per l'or del Sudà sent un element important per potenciar l'expansió i per això

• Exploraren els mines d'argent de l'Europa central
• Hi havia competència entre els comerciants cristians al nord d'Àfrica

Les referències a la evangelització i la colonització reflectiren que no tenien un caràcter permanent ja que els objectius del viatges eren comercials com els esclaus, sent un comerç important la quantitat d'esclaus

• Bàrbars
• Del Mar Negre
• Canaris

Els viatges tenien un caràcter privat ja que els seus objectius era obtenir esclaus.
Els mitjans de la primera expansió aj eren coneguts però no s'usaven als viatges pel Mediterrani ja que no eren necessària. Aquestos eren

• Timó de popa que des de llavors, va estar present a tots els vaixells
• El coneixement del sistema de vents i de les corrents marítimes
• Brúixola és va imposar al llarg del segle XIII i al segle XIV. Servia per mantenir el rumb
• Cartografia tenia com a centres Itàlia i Mallorca però amb la segona expansió, naixeren nous centres. Va permetre la navegació d'altura al combinar-la amb al brúixola

És va vincular segons alguns autors la primera expansió mediterrània amb els avançament tècnics però no fou així perquè naixeren al llarg del procés d'expansió.
Fou una expansió fracassada per no tenir continuïtat perquè

• La ruta del or i al de la Índia no fou dominada
• No és va consolidar la presència europea allà per on s'estengueren
• Els pobles protagonistes no estigueren a l'expansió del segles XV i XVI

Al Atlas Català estan representats

• Canàries
• Madeira
• Els principals oasis del Sàhara
• La costa marroquina fons Mojador
• Les rutes de les caravanes
• Hi ha referències als pobles del Sàhara i a les zones mineres del sud del Sàhara
• El sud-est asiàtic però deformat
• Aràbia
• El Golf Pèrsic

Va haver

• Un esforç per reflectir la realitat
• Esforços tècnics

Va fracassar l'expansió a pesar del avanços per la crisi europea del segle XV que va fer que els intercanvis comercials és reduïren fins fer que la demanda fora insuficient.
Va deixar a punt les innovacions a posteriori.
LA GESTACIÓ DE L'EXPANSIÓ DE PORTUGUESES I ESPANYOLS
Va començar amb l'expansió portuguesa de Ceuta.
Les naus no eren galeres (les usades al Mediterrani), sent de tamany. Fou posada a punt amb el temps a través de els modificacions fetes al llarg del segle XV.
El primer problema pels autors fou el diferent centre de gradació respecte de la primera expansió.
Per molts fou una sorpresa l'expansió al no tenir raons històriques i sinó hi havia raons internes, ho explicaren per causes externes com

• L'arribada de capitals, tècnics, etc.
• Les pressions de genovesos o catalans
• Etc.

La competència amb el genovesos va fer que és produira aquesta expansió per arribar fins al Mar Roig per evitar als musulmans.
Alguns vincularen els descobriments amb raons ideològiques.
Tots aquestos volien establir raons externes de caràcter ideològic i polític sense buscar raons internes econòmiques, afirmant que els flotes peninsulars és feren per influència genovesa però no tingueren en compte que la tipologia de els naus del nord peninsular eren diferent a les dels genovesos.
A mitjans del segle XX la historiografia va revisar aquestos principis, demostrant la inconsistència d'aquestos principis al demostrar la maduresa marítima i comercial peninsular ja que entre altres coses, a època musulmana hi havia productes de llocs molt llunyans com l'or africà o les espècies asiàtiques.
Conforma va començar la reconquesta cristiana, el Mediterrani fou una línia de divisió però el tràfic era molt intens i per això, les principals ciutats peninsulars eren llocs comercials i a pesar de deixar d¡estar dominades pels musulmans, seguien els contactes de les èpoques prèvies al ser un mon mariner que heretava les tradicions musulmanes.
El seu litoral va entrar prompte al mercat mercantil i de la pesca, estant el Mediterrani des del segle XIII però sobretot, cap al nord d'Europa com mostra que foren nomenats Cavallers de França, creant a aquella zona una comunitat al 1293.
Portugal era una escala d'altres comerciants a banda de tenir colònies llocs com Sevilla o la Gran Bretanya.
Al 1253 és va acabar la seva reconquesta.
Fou el més pròxim proveïdor de productes mediterranis pel nord d'Europa però també duien

• Pesca
• Metalls
• Teles
• Fustes
• Or
• Blat
• Etc.

Tenien presència genovesa des del segle XIII.
Per explicar el protagonisme portuguès s'han donat com a raons

• El fet que haguera acabat la seva reconquesta i Castella no
• A la segona meitat del segle XIV i a pesar del descens demogràfic, les condicions de vida dels camperols empitjoraren a causa de la pressió senyorial. Tenien la necessitat de fugir d'aquesta situació. És un argument simplista
• L'emigració cap a les zones costaneres que estaven centrades a la pesca. Era una indústria al voltant del comerç tant d'exportació (oli, suro, etc.) com a la importació de cereals. Els límits eren pel sud les Canàries i pel nord, Islàndia. Hi havia tensions socials entre la burgesia comercial i els artesans
• La progressiva influència de sectors connectats al comerç i el mar i per això al 1383 va tenir èxit la instal·lació de la dinastia d'Avis, que va complementar a la vella noblesa. Va tenir interès als intercanvis comercials com demostra l'augment dels impostos sobre l'activitat a través de les corts
• La caiguda de la producció d'argent al centre d'Europa i per això l'or va patir una revalorització cosa que va fer que molts dels conflictes amb Castella tingueren com a teló de fons el control del or

A principis del segle XV hi havia un grup important de navegants i comerciants ben relacionats, estant aquestos interessats a la conquesta de nous territoris perquè

• Els mercaders necessitaven nous mercats per la baixada de la demanda a Europa i nous productes
• Nobles podrien veure satisfeta els seus desitjos d'augmentar les seves rendes a través de una expansió feudal

A la conquesta del Ceuta (1415) va haver una participació monàrquica. Per explicar-ho, és va donar raons superficials que eren insuficients com

• Ser la resposta a la pressió turca
• Avanç dels mogols però al segle XIV no era determinant

La conquesta va obeir tant a raons internes com tècniques però els avanços tecnològics és produïren com a conseqüència de l'expansió territorial. Al principis eren vaixells atlàntics amb un velamen quadrat que no er adequat pel sistema de vents alisis que dominava a les Canàries i per això tenien necessitats de remar cosa que implicava tenir una gran tripulació. Els canvis és produïren a partir del cap de Bojador.
L'EXPANSIÓ PORTUGUESA
A la primera meitat del segle XIV les raons que explicaren l'extensió territorial foren

• La necessitat d'obtenir or, agreujant-se per l'expansió del mercat
• Les devaluacions feren que hi haguera una caiguda de les rendes fixes de la noblesa
• La voluntat monàrquica a les racies al Nord d'Àfrica
• La deficitària producció de cereals i per tant, és necessitava dominar tant els territoris productors com els seves rutes comercials
• Els interessos a la producció de sucre que necessitava més terres per augmentar la producció
• El mercat d'esclaus
• La necessitat de productes menors com els tints, el cuir o la pesca que necessitava nous caladors

Les illes atlàntiques és convertiren en colònies de poblament per

• Tenir zones productores de cereals
• Ser productores de sucre
• Obtenir tints
• Etc.

Al segon terç del segle XV la iniciativa dels viatges fou monàrquica i del Infant Enric el Navegador. Va haver una gran tutela per part del rei i per tant, hi havia una sola política en diferents vessants que tenia com a objectiu

• La colonització de les illes atlàntiques de Madeira i Azores
• El domini de la costa nord marroquina
• L'augment de les costes entre el Marroc i les illes atlàntiques

Al principi no hi hagueren grans beneficis perquè

• La costa africana era hostil
• Els cereals no produïren grans fortunes
• Les dificultats tècniques

Les illes Azores és redescobriren al 1425 i 5 anys després, va començar la seva repoblació feta a través de capitanies (sistema feudal) que va fer que no hi hagueren molts al·licients per la iniciativa privada, cosa que va coincidir amb les baralles a la cort cosa que va fer que des de llavors hi hagueren influència noble a partir de Duarte I (1433-1438) i per això és imposar una conquesta de caire guerrer i per això va participar a la conquesta del Nord d'Àfrica com la fracassada campanya per conquerir Algèria.
Durant la minoria d'edat de Duarte, el seu oncle Pere (1440-1448) com a regent, va haver una afirmació del poder davant de la noblesa. La conquesta va patir un gran impuls al

• Colonitzar les illes Azores
• Arribar a Argüim on feren la primera factoria a la costa sud africana. Fou el final de les explotacions no profitoses
• Fundar la companyia de Lagos al 1444
• Arribar a Cabo Verde al 1445

A aquest període s'establiren les bases de l'explotació colonial.
Quan aquest va morir a la campanya de Alfaborreira, la noblesa volia que al conquesta fora de caràcter feudal però les possibilitats econòmiques feren que la iniciativa privada substituira a la monàrquica.
Enric el Navegant i els seus col·laboradors propiciaren l'avanç de la conquesta amb un fanatisme religiós i científic.
Les dificultats tècniques és superaren al sobrepassar i tornar el cap de Bojador per primera vegada al 1424. Al 1440 és va posar a punt la caravel·la que combinava les veles quadrades i rectangulars, arribant fina Argüim.
Les dificultats estaven relacionades amb el sistema de vents i corrents del Atlàntic, havent 4 tipus

• La de més al nord la seguiren els víkings que arribaren al continent americà, tal com ha demostrat l'arqueologia. No va tenir bons resultats fins al segle XVI aquesta ruta i la colonització, fins a finals dels segle XVI
• La ruta usada per Cristobal Colon
• La ruta de colonització portuguesa d'Àsia i Àfrica. El primer a completar-la fou Cabral que va recalar a Brasil
• La ruta de més al sud és complicada per haver icebergs

Des de la instal·lació a Madeira, la navegació portuguesa fou cada vegada més intensa. Aquesta illa i les Azores eren escales per la tornada des de la costa africana.
El viatge cap al litoral africà fou sistemàtic al llarg dels anys 30 sent a partir dels anys 40 transcorreguda sols per caravel·les que foren considerades les millors naus oceàniques fins al segle XVI.
Les etapes d'expansió portuguesa foren

• Entre el 1415 (la conquesta de Cueta) i el 1434 (el pas del cap de Bojador) fou una etapa de probes sent el gran problema el cap de Bojador
• Entre el 1434 i el 1444 és va fer la volta simple o de Guinea que anava des de el cap de Bojador fins Cabo Verde
• Entre el 1444 i el 1475 és va fer la volta de Mina que envoltava tota la costa africana. Mina era la principal factoria africana de Portugal. Fundada a Ghana, era el centre de comerç d'or i esclaus. S'anava entre Novembre i Març i és tornava al estiu. Era difícil ja que s'adentrava al Atlàntic
• Entre el 1472 i el 1489 és va posar a punt la doble volta que els va dur cap al sud d'Àfrica, permetent el pas cap al mar Índic. Un dels viatges més importants fou el de Diego Çao al 1482 que va recórrer les costes d'Angola

Al últim quart del segle XV és posaren a punt les innovacions tècniques i és buscaren llocs per fer escala.
Bartolomé Diez va arribar al cap de Bona Esperança, pensant que havia arribat al punt més llunyà del continent africà.
Vasco de Gama va trobar la via més adequada per arribar-hi a aquest mateix cap gràcies a

• Les innovacions tècniques
• Les experiències anteriors

Foren anys de tutela monàrquica ja que la privada és va aturar a la costa de Guinea.
El viratge portuguès per buscar escales els va fer arribar a Brasil però possiblement no fou el primer en arribar. A partir de llavors, Brasil i Cabo Verde foren escales per arribar a Àsia.
Els viatges anteriors al 1470 són poc fiables per

• La tècnica disponible
• Servir per donar antecedents al viatge de Cristobal Colon

Des de la dècada 40, les escales africanes permetien fer una volta fàcil i a partir del 1471, la volta de Mina que implicava

• Adentrar-se al Atlàntic
• Fer escala a Madeira

Des d'Arguim, Nuno Tristao va portar esclaus per primera vegada.
L'expansió portuguesa africana fins als anys 80 és pro dividir en diferents etapes atenent al comerç d'or. Atén no tant a factors cronològics però sobretot al descobriment de les zones africanes de nord a sud

• Nord del Marroc per buscar l'or segons Villar. va modificar el comerç del or mediterrani cosa que va provocar malestar i intents de canviar les rutes de caravanes
• La costa occidental mediterrània. Des de Safi hi havia contacte amb el interior del territori. Aquest fou el port del or durant un temps a banda d'argent. L'escala més important fou Sidjilmesa que era la porta d'accés a les rutes de caravanes
• Fins Argüim. Proporcionava l'or més barat. Progressivament construïren un mercat articulat al intercanvi, fent-ho en poc temps. Va desviar part de les caravanes des de Sidjilmesa fins Argüim. Estava molt connectada amb les illes Madeira. Tenia competència estrangera com Castella. Fou important fins al segle XVI per ser una escala per continuar navegant cap al sud i ser el port d'arribada d'esclaus
• Senegal, Gàmbia i la Guinea portuguesa fou una zona explorada sistemàticament des del 1444. La novetat fou el seu paisatge divers no desèrtic, el clima tropical i la abundant població islamitzada. És va accentuar amb l'arribada europea pel desviament de la ruta de les caravanes. Els presoners foren usats posteriorment per penetrar a aquest territori
• Al trobar el riu Gàmbia, fou etapa decisiva per les zones de producció d'or. Diego Gomes va arribar fins la zona de Cantor on va trobar or. Més al interior eren hostils al principi però aconseguiren or a canvi de sal. Al voltant de Cantor és va construir una xarxa comercial al voltant sobretot del or i els esclaus
• Sierra Leona és va arribar als anys 50 i 60. Hi havia cola o ivori entre altres coses. La monarquia va arrendar zones costeres a grans comerciants portuguesos per construir monopolis. Fernando Gomes a canvi va explotar cap al sud 100 llegües però és va aturar perquè la iniciativa privada ja tenia grans beneficis a la zona entre Argüim i la Guinea portuguesa i les dificultats tècniques de navegació. Fou la zona més rentable de l'expansió portuguesa. Amb aquesta exploració, al 1471 és va arribar al Cap de 3 Puntes on va aconseguir un rescat d'or
• La dècada dels 70 fou d'atur a l'expansió per la guerra amb Castella que va acabar amb el Tractat d'Alcaçobas. Al 1481 començaren els obres per fortificar Mina que va tenir l'status de ciutat. Fou el principal mercat d'or. Fou la zona més rica per l'or i els esclaus que estava organitzat pels europeus però amb l'ajuda de les tribus autòctones. Hi havia altres productes com el pebre de malagueta o el ivori. Poc a poc foren exclosos els no portuguesos sent sobretot italians i castellans i des de llavors va tenir el control tan del territori com dels propis comerciants portuguesos. Va trasbalsar el comerç d'or mediterrani per tenir més facilitat per arribar al or i per això al nord d'Àfrica és van intentar reconduir les caravanes

Els productes fonamentals eren

• Esclaus eren estrets més de 3500 esclaus al anys a través de la tracta d'esclaus sent usats a les propietats rurals del sud de Portugal però la metròpoli sols se'n quedava una 1000 sent enviats la resta a la resta d'Europa. Va haver un encariment dels esclaus al origen i un progressiu desenvolupament del negoci, arribant el negoci fins al segle XIIX
• Pebre de malagueta
• Or especialment a Mina o San Antonio de Axem

El comerç centrat a Mina, Ghana i Nigèria era molt complex d'obtenir productes europeus a canvi de

• Or
• Esclaus
• Ivori
• Pebre de malagueta

La costa africana fou explorada des de finals de la dècada dels 70 per iniciativa reial amb el fi d'arribar fins la Índia. No tenien competència estrangera. A les innovacions tècniques s'afegiren

• El càlcul de la longitud i la latitud
• L'observació astrològica

De forma simultània a la ràpida expansió cap al sud va haver una forta pressió estrangera.
A partir del viatge del Vasco de Gama, fou el inici del desinterès pel descobriment de una ruta asiàtica al centrar-se a Àfrica i després, el brasil. Va superar la lenta construcció atlàntica perquè fins al 1521, no és coneixia el perfil americà ni africà complet cosa que contrasta amb al gran coneixement del territori asiàtic per

• Els diferents coneixements tècnics
• Aprofitar l'ajuda de les poblacions existents com Malàisia i per això al 1512 arribaren a les illes Moluques i des d'allí, a la costa xinesa

Des del Cap de Bona Esperança fins la Índia fou el següent viatge a Vasco fet per Diego Diaz.
Recorregueren els rutes de navegació amb diferents tècniques i vaixells que els usats pels nadius fent-ho sols a moments de dificultat ja que normalment usaren tècniques i coneixements propis.
És va desenvolupar la cartografia amb centre a Lisboa.
La diferència entre l'espai atlàntic i el Índic és pot veure a que

• L'espai atlàntic fou redefinit als segle XVI i XVII
• L'espai índic va explotar les estructures existents

LA COMPETÈNCIA ESTRANGERA
La hostilitat amb els castellans pel tractat d'Alcaçobas va continuar fins un tracta posterior.
Gènova no fou un element determinat per l'expansió portuguesa ja que tenien que respectar les regles marcades pel ells. Havien fet esforços per arribar a connectar amb els mercats interiors del or i per això

• Al 1547 arribaren per terra a Sidjilmesa
• Arribaren a Ghana i Cabo Verde després dels portuguesos

Hi hagueren moments d'enfrontament.
El canvi del mercat del or al 1471 va afectar als genovesos però tenien activitats al mediterrani oriental d'on obtenien

• Or
• Seda
• Sucre
• Llum
• Etc.

Els genovesos no estaven presents a

• La fase final de la conquesta del dus d'Àfrica
• Índic

L'ORGANITZACIÓ PORTUGUESA DEL TRÀFIC D'OR
Fou ràpidament organitzat a costa de la pobresa tant dels portuguesos com dels estrangers.
El monopoli va fer front a

• Una hostilitat amb Castella que va intentar fer respectar els pactes cosa que era difícil
• Intent de reconduir les caravanes

Des de principis del segle XVI, la importància del or va descendir per

• Els metalls preciosos arribats d'Amèrica
• Desviament del or cap a l'Àsia per part de Portugal per obtenir altres productes

Els beneficis asiàtics eren major que africans.
La conquesta va permetre a Portugal

• Convertir-se a una potència atlàntica
• Conquerir noves rutes

Obtenir nous coneixements tècnics
L'EXPANSIÓ ESPANYOLA
Catalunya va conquerir Mallorca al 1114, començant des de llavors una expansió mediterrània sobretot cap al Mediterrani central i oriental i per això tingueren poc interès a l'expansió atlàntica.
Les costes septentrionals i occidentals de la península tingueren poca resistència cap als pobles i tardaren molt en tenir flotes pròpies.
S'iniciaren activitats privades al País Basc que era una zona fora de la zona castellana. Allí aparegueren naus diferents a les galeres que tenien un timó de popa. És convertiren en drassanes que tenien encàrrecs d'altres monarquies. És dedicaven a

• Pesca sobretot de la balena i per això s'internaven al Atlàntic
• Comerç amb el nord d'Europa de Biscaia i Guipúscoa centrant-se al ferro i la llana. La Germandat de les Vil·les de la Corona de Castilla va tenir un paral·lel a Portugal, tenint la finalitat de defensar els privilegis, lluitar contra les taxes comercials, protegir els seus membres, etc. La llana va connectar el interior amb al costa per la ruta Burgos-Bilbao

La reconquesta marítima fou posterior a la terrestre, sent aquesta fonamental per la conquesta de Andalusia i Murcia ja que així entre altres ciutats és va conquerir Sevilla. A pesar del canvi de dominació, va continuar l'activitat marítima amb el corsarisme contra els musulmans.
A aquest procés el paper dels italians fou escàs com l'ajuda a batalles contra els musulmans al mon Mediterrani.
La corona espanyola fou passiva per tutelar l'expansió atlàntica, passant açò fins al viatge de Colon.
L'or fou important per Castella però amb resultat diferent ja que provenia del espoli o l'extracció i per tant, va tenir en efecte distorsionador de l'economia.
Estaven presents des de mitjans del segle XV a los costes africanes, sent una competència pels portuguesos. Des de llavors va haver una expansió atlàntica com foren les ràcies sobre els costes del nord d'Àfrica però aquestos no tenien els privilegis que atorgava la monarquia portuguesa.
La major experiència portuguesa va fer que no acceptaren projectes com el de Colón, sent acceptat per la monarquia espanyola.
La riquesa d'origen feudal i militar i els interessos de financers i mercaders confluïren.
Donaren privilegis als nobles com al duc de Medina-Sidonia, tenien aquestos continuïtat a les capitulacions durant la conquesta americana.
El canvi al mercat d'or va afectar als castellans.
El primer problema a resoldre fou la competència amb Portugal però poc a poc és va solucionar amb el Tractat d'Alcaçobas que va repartir per primera vegada les influències entre

• Castella arribaven fins les Canàries
• Portugal des de les Canàries fins al Cap de Bojador

Confluïren diferents interessos com foren

• El no tenir interès
• El desconeixement dels coneixements tècnics

Confluïren diferents elements propicis com

• Caravela que era una nau originària del sud-oest peninsular i per això incorporaren les innovacions tècniques com el velam incorporat als anys 40 del segle XIV. Fou la gran protagonista sent 2 de les 3 naus del primer viatge caravel·les que foren les 2 que tornaren
• Unió dinàstica evitava confrontacions hostils a la península cosa que és reduir més amb al conquesta de Granada
• Possibles dissidències interiors foren resoltes cruelment com l'expulsió jueva
• El control ideològic per mitjà de mecanismes com la inquisició
• El desig de controlar el mercat del or
• La influència dels mercaders aragonesos a l'organització del viatge i la militar a banda de les negociacions i les capitulacions amb Colon

Les diferents forces estigueren a la conquesta americana.
Un memorial del genovès Pinelo fou l'origen de la casa de contractació.
Entre les 2 vessants no hi havia una contradicció.
COLON
La historiografia sobre ell és molt extensa sent màxima especialista Consuelo Varela.
D'origen mediterrani, abans del descobriment americà va navegar per

• Atlàntic nord fins a Irlanda permetent-li conèixer les dificultats que hi ha entre aquesta illa i Islàndia
• Atlàntic sud fins Mina

El projecte estava inspirat per

• L'expansió atlàntica portuguesa
• La lectura de llibres clàssics i d'erudits, sobretot de geografia

L'acord amb Colon fou una casualitat.
Algunes de les dades bibliogràfiques són

• Nascut al mon mediterrani (Gènova, Florència i Catalunya) però la majoria li donen un origen genovès. De una família humil on sa mare era teixidora i son pare comerciant que feia la ruta entre Savona i Gènova amb vi, llana, formatge i teixits
• És va clavar al mon marítim i així va visitar Quios al 1474 per primera vegada a un comboi comerciant amb màstic que era un dels monopolis genovesos
• Al 1476 és va dirigir cap a Flandes però durant el viatge va patir un naufragi que el va dur a Lagos i posteriorment, a Portugal i des de llavors va començar a navegar per la ruta terrestre al embarca-se cap a Gran Bretanya, arribant a Irlanda al 1477
• Al 1478 va tornar a Lisboa, obrint-se el mon atlàntic
• El seu germà Bartolomé tenia bones relacions amb el mon marítim com amb Fernando Martins que a un viatge a Roma va connectar amb Toscanelli que volia mesurar la distància entre la costa europea i l'asiàtica basant-se als testimonis de Marco Polo i per això, va sobrevalorar les distàncies terrestres. A la pregunta de la viabilitat cap a les índies, ca respondre que el camí més fàcil era dirigir-se cap al oest i des de llavors, va començar a cercar dades
• Viatge a Gènova on Di Negro li va encarregar un viatge fins Madeira, sent determinant per conèixer a la seva primera esposa (Filipi Motriz de Perestrelo) que era membre de una família de la petita noblesa
• Al 1482/1484 va viatjar cap a la Guinea portuguesa i Mina com a comandant de 2 naus al servei de la monarquia portuguesa, contactant amb el mon colonial i els pilots, coneixent els avançament tècnics

• Al 1485 fou refusada la seva proposta per part de la monarquia portuguesa i per això li'l va proposar a la monarquia hispànica que va vorer que podia tenir inconvenient perquè el Tractat d'Alcaçobas limitava les influències però prompte se'n sortiren al afirmar que sols és referia a àmbit terrestre i per tant, no s'incloïa la navegació cap al oest
• Hi havia una convicció portuguesa de que hi havia illes desconegudes cap al oest, cosa que també pensava Colon que seguia amb el pensament de Toscanelli que situava la costa occidental xinesa en 30 graus més al est del que realment està i per tant, el mar el feia més petit. Aquest assegurava la existència de una gran illa (antilla) al mig d'aquest mar. Colon crea que aquest feia el mar més gran tant entre les Canàries i el Japó com entre les Canàries i el Carib que xifrava la distància en 2400 milles. Els llibres als que és va basar fonamentalment foren

• Pere d'Aylly a Imago Mundi que és un tractat de geografia. Donava poca extensió al oceà existent entre Àsia i Europa. Deia que la terra era rodona. Fou el primer al afirmar que l'eix girava sobre el seu propi eix
• Eneas Silvio Piccolomimi (Puis XII) al seu llibre anomenat Historia Rerum Ubuque Gestarum. Com a papa, volia alliberar les rutes cap a l'Àsia. Creia que Àsia estava a poca distància de Islàndia. Recuperava la idea de fer una aliança amb els mogols, estant aquesta present a les Capitulacions de Santa Fe

Les idees bàsiques de Colon al viatge eren

• Entre Europa i Àsia hi havia un sol oceà
• La terra era rodona
• Donava unes dimensions que eren equivocades ja que entre Europa i el Japó la xifrava en 107 graus quan realment són 150. Per aquesta data, Amèrica coincidiria amb l'Antilla de Toscanelli. Les Canàries foren una zona de desastres. Al arribar a Amè, pensava que era una illa propera a la Índia
• Considerava fàcil la navegació cap al oest

Era un projecte heterogeni i poc sistematitzat.
La historiografia a intentat saber les vertaderes objectius i intencions

• Explicacions religioses per l'obsessió religiosa dels seus últims anys
• Objectius comerciants ja que oferia un projecte fabulós comercial per obtenir or, espècies i esclaus, que eren els productes més valuosos de l'època. La recerca de or és una obsessió al diari de Colon del primer viatge
• Idees polítiques pel contacte amb la població asiàtica, volent obtenir una gran aliança amb els mogols
• Etc.

Al Contracte de Santa Fe, Colon era el soci comercial preferent de la monarquia. La idea de conquesta explicitada a aquest document, s'ha afirmat que no existia realment ja que al orient és trobarien amb grans poders contra els que no podien fer front. A d'ell fa referència als territoris ocupats per població menys desenvolupada com la trobada a les illes Madeira i les illes Canàries.
La primera proposta a la monarquia portuguesa fou ben rebuda pel rei però la va enviar a un comitè de matemàtics que va recomanar no acceptar el projecte ja que va trobar errors al projecte el error entre la milla italiana i la oriental. Sabien que els errors eren equivocats però so sabien quina era exactament. Joan II va acceptar que un flamenc associat amb un portuguès per buscar terres, fent-ho perquè no demanava 2 caravel·les com va fer Colon. Aquest viatge va fracassar per diferents factors com el fer un viatge a una època difícil del any o la navegació és va fer massa cap al nord-oest.
La segona proposta a la monarquia portuguesa és va fer al 1488 però la segona proposta ve coincidir amb l'arribada de Bartolome Diaz que estava convençut de que s'havia arribat al límit sud del continent africà i per això estaven interessats més a aquest continent. La comissió va donar com impossible el viatge cap Àsia per l'oest sense tenir escales segures. L'experiència portuguesa fou un factor important que explica que no l'acceptara però si altres perquè

• Francesos o anglesos estaven menys preparats
• La monarquia hispànica tenia una experiència a la navegació a causa de la pesca però no havia protagonitzat cap descobriment

Colon tenia una especial afinitat amb els franciscans que reforçar la seva mística religiosa a la seva estada al convent de la Rábida. Aquestos desitjaven convertir a aquelles poblacions paganes i reforçar les creences catòliques d'aquelles esglésies catòliques que creien que existien a terres asiàtiques ja que volien que tot el mon fora cristià. Aquestos foren fonamentals per aconseguir els materials per fer el viatge.
Al Gener del 1486 és va reunir amb els reis catòlics que remeteren el projecte a la Junta d'Examinadors que després de diferent reunions, va decidir que no era viable per haver càlculs i idees equivocades .des del 1488 va intentar dur negociacions a través d'altres mitjans fent-ho amb els nobles andalusos, cosa que va tenir èxit amb el duc de Medinacelli però la monarquia no podia permetre que la noblesa tinguera protagonisme al trobar-se a un moment de afirmació monàrquica. Per açò fou cridat davant dels reis que li prometeren fer el viatge una vegada acabada la conquesta del territori musulmà.
Durant els anys d'espera Bartolomé va presentar el projectes a la monarquia anglesa i francesa però les 2 la refusaren però la segona li va oferir un lloc a un taller de cartografia, estant Colon temptat de incorporar-se també però un monjo del monestir de la Rabida el va aconseguir una nova audiència amb els monarques i des de llavors, és va obrir un procés de negociació després d'acceptar el projecte una nova junta.
Cada vegada Colon demanava més concessions ja que creia que seria un projecta acceptat per qualsevol a pesar d ela negativa anglesa i francesa.
una vegada vençuda Grana, l'autorització monàrquica nio acabava d'arribar però feren pressió els grups propers als monarques i aquells interessats a l'expansió que sufragaren una part del viatge i per açò, dinaren l'autorització.
La negociació entre Colon i els reis va durar 3 mesos, sorgint les Capitulacions de Santa Fe que és un text que és contradiu a diversos punts. A ell és veu la manca d'experiència a l'organització de l'administració colonial. Donava possibilitats difoses de futur per la monarquia. Alguns aspectes estaven copiats de les cartes portugueses als capitans donataris. Colon a aquest document era

• Virrei, governador general i almirall (càrrec hereditari) de les terres conquerides
• Una part important dels negocis fets a aquelles terres
• Rebre el delme de molts productes
• Tenia cartes credencials per donar-li al gran khan per arribar a un acord amb ell
• Etc.

Va fer 4 viatges fonamentalment

• Entre finals del 1492 i principis del 1493 al qual va arribar a San Salvador de Guanahani (una illa petita de les Antilles), va recórrer part de Cuba i va descobrir la Espanyola on feren el fort de Navidad amb les restes de la Santa Maria
• Entre el 1493 i el 1496 va descobrir les illes menors de Jamaica i Puerto Rico. Va recórrer part de la costa sud de Cuba que junt a Colòmbia i Veneçuela foren l'anomenada tierra firme
• Entre el 1498 i el 1500 va arribar fins la illa de Trinitat. Va recórrer l'Amèrica central continental. A La Espanyola la factoria estava en crisi i per això és va produir la revolta de Roldán per la qual fou empresonat i traslladat posteriorment a la metròpoli
• Entre el 1502 i el 1504 va recórrer l'Amèrica central i el Carib. Quan ell va sortir cap Amèrica, Americo Vespuccio va arribar,a firmant que estava recorrent un continent diferent. Aquest viatge formava part dels viatges andalusos o menors que coincidiren amb el reforçament per part de les colònies del nord per part d'altres monarquies

EL PRIMER VIATGE
Va sortir a principis d'Agost del port de Palos, sent el seu primer destí les Canàries on va arribar en poc temps, començant a navegar cap a Amèrica en 9 de Setembre. La tornada va començar el 16 de Gener del 1493, arribant un mes després a les Azores i el 9 de Març a Portugal on és va reunir amb Joan II, arribant a Palos 6 dies després.
Tant aquest com el segon viatge seguiren la ruta que fou la comuna seguida pels colonitzadors que era la volta de Guinea portuguesa adaptada per la navegació d'altura.
Les 2 caravel·les (Pinta i Niña) estaven adaptades a les innovacions portugueses.
Va tenir repercussions

• Diplomàtiques amb la corona portuguesa ja que Portugal ho va considerar com una vulneració del tractat d'Alcaçovas i per això hi hagueren negociacions amb roma per obtenir una bula papal que autoritzara els viatges. Obtinguda el 3 de Maig del 1493, anul·lava les anteriors cosa que beneficiava a Castella al limitar la conquesta castellana mes enllà de 100 llegües de les illes Azores. Va atorgar a Castella un privilegi on els donava la funció d'evangelitzar a la població, fent-se a partir del segon viatge. Va disgustar aquesta bula a Portugal ja que no podien tenir les illes Moluques (territori proper a terres riques) i considerar la distància marcada insuficient. El tractat de Tordesillas va culminar amb els negociacions amb les 2 monarquies, podent començar les conquestes castellanes a partir de 370 llegües de Cabo Verde. Les bules declararen l'exclusivitat castellana de les terres americanes
• Culturals i científiques ja que l'Atlàntic ja no era un mar mític impossible de navegar
• Administració i política ja que en paral·lel als viatges, feien falta eines per controlar aquest territori

L'objectiu del primer viatge era arribar fins la Xina banda d'obtenir coneixements i beneficis econòmics però una vegada descobert el continent americà, arribar a la Xina era menys important cosa que va provocar diferències amb els germans Pinzon ja que ni ells ni els colons és beneficiaven del obtingut allí ja que l'empresa la formaven Colon i la monarquia.
Els productes obtinguts al primer viatge eren de poc valor i entre ells estaven els esclaus que eren problemàtics perquè

• El seu comerç podia anar en contra de la butlla del 1493
• Hi havia necessitat de mantenir ma d'obra al continent americà per treballar a les factories

Fou un viatge d'exploració que va preconfigurar un assentament continuat a pesar de que Colon no volia.
EL SEGON VIATGE
A diferència del primer, va tenir l'entusiasme d ela monarquia i els expedicionaris.
Els seus objectius eren

• Establir una factoria a La Espanyola de intercanvi d'estatus i poblament permanent. Era el punt de partida d ela penetració dels territoris del voltant
• Arribar a la Xina

El 22/11/1493 va arribar a la costa sud de la Espanyola, veient que el fort estava destruït, fent-ho els indígenes.
Els Consells de Govern eren els encarregats de governar aquestos territoris sent el primer a tindre'n un la factoria de La Isabela a La Espanyola. Els reis catòlics volien establir un control militar de les rodalies d'aquesta factoria.
Va tenir 2 etapes

• El descobriment de Les Antilles i l'establiment de la factoria
• Arribada a Catay cosa que implicava prendre nous territoris i per això recorregueren els costes de Veneçuela i Colòmbia

Hi hagueren signes de malestar amb els colons de la factoria per la prohibició de participar tant a les negociacions com als botins.
Volien els monarques tenir un monopoli castellà on segons les capitulacions, Colon tenia molta participació u per això va crear una duana com a magatzem

• Del que anava cap a la colònia
• Del que anava cap a la metròpoli

Cadis era un centre important de control de mercaderies.
Els expedicionaris tenien prohibit comerciar amb qualsevol mena de producte americà ja que anaven a sou de la monarquia i per tant, eren servidors de la companyia privilegiada.
No hi havia un pla de colonització del nou territori però estaven formant-se colònies i per això, en feia falta un.
Com és va obtenir poc or, sabia que la monarquia li retiraria el finançament per no ser rentable i per això, el negoci és va girar cap al comerç d'esclaus, produint-se açò a un context entre Colon i la monarquia hispànica.
A partir del primer viatge s'enviaren a indígenes esclaus a la metròpoli però la monarquia va deslegitimar aquesta pràctica no per qüestions morals sinó pel protagonisme missioner d'evangelitzar-los, cosa que va començar ja al segon viatge.
Personatges com Bartolomé de Las Casa, formen part de un conjunt de defensors de la situació dels indígenes. Com volien evangelitzar-la, al 1500 és va prohibir esclavitzar-los i vendre'ls cosa que va provocar conflictes a les primeres dècades del segle XVI, demostrant que seguia sent una pràctica habitual.
Les elevades despeses i les condicions a les quals estaven certs expedicionaris feren patent el malestar d'alguns ministres cap a Colon, cosa que va generar intents d'expoli.
La cort va nomenar a Fonseca com a assessor a qüestions americanes, sent contrari a la política colombina i per això, al 14895 és va canviar el sistema al

• Haver més participació de particulars
• Haver una progressiva liberalització dels viatges
• Etc.

Açò és feia respectant les Capitulacions de Santa Fe respecte dels privilegis de Colon. Fou la base del naixement del imperi colonial americà perquè hi havia

• Més impostos comercials
• Més control al aprovisionament d'or
• La monarquia va controlar el fletes sobre els productes

Així és va iniciar una política de colonització pròpia amb diferents vessants per part de la monarquia hispànica.
EL TERCER VIATGE
A càrrec de la monarquia hispànica, és va produir quan la factoria estava en crisi amb al rebel·lió de Roldan.
La ruta fou diferent al descendir fins les illes de Cabo Verde i des d'allí, cap l'oest arribant fins Trinitat i des d'allí

• Va passar pel nord de Sudamèrica
• Va recórrer la desembocadura del Orinoco
• És va desplaçar cap a l'Espanyola

Al 1500

• Van nomenar a Bobadilla com a governador de les illes. Aquest va

• Establir que el que és quedava la monarquia era una onzena part
• Donar més llibertat als particulars
• Donar més possibilitats d'explotació als indígenes

• Colon, el seu germà i Bartolomé de las Casas foren detinguts i empresonats
• La factoria va quedar anul·lada

EL QUART VIATGE
Quan va sortir de la presó, no li tornaren els seus privilegis però si li mantingueren el títol d'almirall.
Envès d'arribar a la Xina del Gran Khan, va arribar a l'Espanyola i des d'allí, va recórrer

• Les costes d'Hondures
• Bona part de l'Amèrica central

Simultàniament a aquest és va donar el viatge de Americo Vespuccio que va concloure que era un continent diferent al asiàtic, cosa que va generar una dualitat entre

• Poder explotar els territoris
• El desig d'accedir a l'Àsia per l'est

Fou paral·lel als viatges andalusos.
ELS VIATGES ANDALUSOS
Tenien en comú

• Tenir pocs beneficis econòmics
• Formar-hi part pocs vaixells
• Foren un fracàs econòmic però reberen notícies dels inques i exploraren el riu de la plata

Foren uns 80 viatges que és feren en pocs anys gràcies als quals és va descobrir quasi tot el perímetre coster del Carib i bona part de l'Amèrica del sud.
La monarquia va evitar enviar-los a les zones descobertes per Colon, centrant-se a

• Les costes sud-americanes
• La zona de las Guayanes
• Els límits del Carib
• Etc.

Des del Carib, intentaren accedir a noves zones com

• Hernan Cortés cap a Mèxic
• Pizarro des de Panamà cap als Andes peruans
• Illa de Margarida
• Seguint la ruta dels víkings cap a les zones septentrionals com Canadà o els Estats Units però al no estar pagats per la monarquia, foren un lloc d'atracció pels monarques anglesos o francesos

Per part dels portuguesos, destaquen els viatges dels germans Cortes-Real

• Al primer entre el 1500 i el 1502 fou fet al servei de la monarquia. Fou fet per Gaspar al regnat de Manuel el Afortunat amb l'ideal de viatjar cap a l'Àsia
• El segon fou fet per Gaspar i el germà però realment foren 2 expedicions

Aquestes campanyes foren un fracàs al no tenir continuïtat perquè a pesar de ser terres amb possibilitats, els portuguesos no les tenien.
Verrazano va fer un viatge cap a Florida i Nova Jersey i Cartier cap al riu San Lorenzo al servei de la monarquia gala.
Gran Bretanya va fer viatges a la segona meitat del segle XVI per recercar un estret.
La idea de buscar el paso és va reanudar al segle XIX amb característiques científiques, sent descobert per Admundsen al 1905.
ELS VIATGES CARIBENYS
1498-1500
Va estar a càrrec d'Alfonso Ojeda.
Expedició organitzada pel bisbe Fonseca, incorporava a

• Americo Vespuccio
• Cartògraf Juan de la Cosa

Feren un camí directe des de les Illes Canàries cap al oest amb el coneixement dels descobriments del tercer viatge de Colon. És dirigien a la costa de les Guayanes on va obtenir proporcionalment

• Maragdes
• Esclaus
• Productes tèxtils

Va trencar el monopoli de Colon.
1499-1500
El feren Cristobal Guerra i Alonso Niño.
Fou el més important des del punt de vista econòmic.
Fou simultani al de Ojeda que va descobrir illa Margarida que era lloc de procedència de les perles.
A partir de llavors, la política americana va estar establir un monopoli al qual és va establir una reserva i el control de la monarquia de la zona però era concedida als descobridors i per la monarquia tenir un cert control,

• Firmaren capitulacions
• Establiren el monopoli on els beneficis no eren pels que arribaren

1499-1500
Va anar cap a la costa de Brasil, estant encapçalada per Vicente Llañez de Pinzon.
Fou el primer a travessar la línia del equador a l'altura de les illes de Cabo Verde.
Fou una navegació costera que va trobar els 2 grans rius sud-americans

• Amazonas
• Orinoco

Fou important geogràficament però no econòmicament.
1499-1500
A càrrec de Diego Lepe, buscava la zona de les espècies navegant cap al sud.
Fou un fracàs econòmic.
1500-1502
És va dirigir cap al Mediterrani americà i per això, va recórrer el mar Carib.
Tenia capitulacions restrictives com

• No explotar les zones descobertes
• No anar a les zones portugueses
• Etc.

Va enllaçar amb el quart viatge de Colon.
MAGALLANES
L'expedició fonamental fou la de Magallanes que va proposar un viatge per arribar a les illes Moluques per la via occidental però davant del refús portuguès, va negociar amb Castella perquè ell creia que estava al hemisferi castellà o hi havia un estret per poder-hi passar. Carles I va finançar el projecte però els guanys compensaren les despeses. Les capitulacions firmades per el 15/08 establien

• La participació de 5 naus de les que sols en va tornar una
• Haver 240 tripulants dels que sols tornaren 18 a la nau Victòria

Sortiren al Setembre del 1519 i tornaren 3 anys després seguint l'itinerari de Solis.
Al Gener del 1520 arribaren al Riu de la Plata, descobrint que no era un estret sinó un riu continuant a través d'ell la navegació del estret de Magallanes i així una setmana després arribaren al Pacífic amb sols 3 anus perquè

• Una va naufragar
• Una se'n va tornar cap a la península

Al Març del 1521 arribaren a les Moluques 2 naus, aconseguint de Tidor les espècies que arribaren a la metròpoli a a través del Índic baix el mandat de Juan Sebastián el Cano per la mort de Magallanes.
La trobada del estret va fer que tinguera importància del Riu de la Plata

• Que era el segon més gran. Va rebre notícies dels inques i per això, entraren pel riu amb un dels supervivents de l'expedició
• Diego Garcia de Moguer és va reunir amb l'expedició de Caboto
• Etc.

No hi hagueren noves expedicions a les illes al haver un tractat amb Portugal pel qual les Moluques foren venudes a canvi d'uns drets per

• No ser un viatge fàcil
• Tenir un gran imperi americà

AMERICO VESPUCCIO
Abans d'ell és parlava del cotinent americà referint-se a terra firme nominant al que pensava que era el continent asiàtic però al viatge del 1501, va haver un canvi d'actitud al haver una consciència de que s'estava davant de un nou continent i per això, la política d'explotació és va tornar més complicada.
Aquest viatge fou el fi del ideal colombí per iniciar-ne un altre on és va superar una barrera geogràfica i per això, a partir del 1503 va començar la recerca del pas.
Aquesta recerca va acabar al 1521 quan Magallanes va descobrir l'estret sud d'Argentina i Xile.
Quan al 1503 l'explotació del or va adquirir certa importància, el control monàrquic de les activitats comercials va augmentar.
Al 1501 va fer un segon viatge viarge baix bandera portuguesa pel interès portuguès de saber si les terres descobertes eren del hemisferi portuguès o castellà. Va arribar més enllà del cap de Sant agustí.
Els castellans reaccionaren al enviar a Juan de la Cosa per

• Convercer'l de que tornara a l'esfera castellana cosa que va aconseguir ja que al 1505 fou nomenat pilot major
• Rebre notícies de primera ma del descobriment

El nom de Saint Die va publicar una cartografia al 1507 que reflexava 4 viatges però realment, sols en foren 2. A aquest el nou continent apareix com a Amèrica però a les posteriors edicions no apareix. El seu difusor fou Gerardus Mercator.
LES CORTS DE TORO (1505) I BURGOS (1508)
És va donar una renovació i els nous descobriments.
La política americana fou una obsessió de la monarquia i per això, va obrir pas a una política més vertebrada que la va dur a vigilar les expedicions.
El procés va començar amb el descobriment intel·lectual d'Amèrica però l'origen va estar a la crisi de la factoria.
És va crear la Casa de Contractació que era l'encarregada de la política colonial però amb un caràcter científic pel control de les rutes.
Les 2 juntes és convocaren per voluntat de Ferran com a regent de Castella i per això a la junta de Toro participaren

• Juan de la Cosa
• Juan Diaz-Solis

A la reunió de Burgos s'establiren 3 decisions

• La creació del càrrec de pilot major, sent el primer a ocupar-lo Americo Vespuccio
• La preparació de una expedició on és recuperava el projecte de recerca del pas
• Establiment a tierra firme de 2 governacions ocupades per un màxim de 4 anys per persona. Eren

• Veragua a càrrec de Diego Nuciesa
• Darien a càrrec d'Alonso Ojeda i Juan de la Cosa

Aquestes governacions foren importants perquè al confluència dels 2 projectes va fer que és fundara la governació de Panamà.
L'objectiu del viatge de Pinzon i Solis era descobrir el paso per arribar al Pacífic i per això va recórrer

• Hondures

• Mitjà península del Yucatan

Les notícies foren molt confuses però van tornar al 1509.
L'expedició preparada al Mar del Sud per preparar el viatge cap a les Moluques organitzada per la via portuguesa però al ser coneguda per Portugal, fou anul·lada.
Al context del viatge portuguès en secret per descobrir un estret al riu de la Plata va arribar la notícia del descobriment del Mar del Sud cosa que va fer que el viatge s'anulara per la via americana al tenir que fixar el meridià de Tordesillas per les antípodes.
Amb un enfrontament amb els indígenes, Diaz de Solia va morir. El naufragi va fer que

• Hi hagueren contactes amb els portuguesos del sud de Brasil
• Hi hagueren contactes amb els guaranis que donaren notícies sobre els inques

Les negociacions amb Pinzon coincidiren amb la tornada de Diego de Moguer.
DARIEN
Les capitulacions és signaren el 9/0671508, amb l'obligació de construir 2 fortins a cada una de les governacions però com Ojeda no tenia recursos és va associar a F. M. Enciso a canvi de ser l'alcalde major de Duraba, capital de Darien.
L'enfrontament d'Ojeda amb els indígenes va provocar la mort de Juan de la Cosa i el refugi dels supervivents que fundaren San Sebastian de Duraba.
Degut a les dificultats que patia, Ojeda és va dirigir cap a l'Espanyola per recercar bens logístics però allí fou empresonat per diversos delictes per part de Diego Colon, cosa que passava mentre l'expedició és dirigia cap a l'est fins arribar a Cartagena de Índies. Allí Nuñez de Balboa poc a poc va anar dominant la situació fins substituir a Enciso. Aquesta expedició va fundar Santa Maria de Antigua.
Balboa necessitava la validació de les seves decisions per part de la monarquia, tenint èxit els fets a la Espanyola però no a la península per les gestions de Enciso.
L'expedició per castigar a Balboa és va encarregar a Pedrarias Davila o Pedro Arias d'Avila baix finançament monàrquic.
Zamudio va avisar a Balboa dels actes preparats contra ell i per això va organitzar una empresa per trobar recursos immediats i el paso, travssant l'istme de Panamà al Juliol del 1515, arribant al Mar del Sud sent anomenada la zona Castilla del Oro que eren les terres dels chibchia.
Aquestes notícies arribaren Ferran va canviar d'actitud i per això li va concedir a Balboa una sèrie de nomenaments que foren enviades l'expedició de càstig però el cap d'aquesta no en va fer cas i per això, el va ajusticiar i així és va convertir al primer governador de Panamà.
ENCISO
Va patir un sufragi pel qual arribaren supervivents a Nombre de Dios o Bastimentos que era un assentament a la costa caribenya.
Però hi havia dificultats internes, li va demanar ajuda a Enciso per

• Fer front a les divisions internes de les 2 expedicions
• Fer front a Balboa

Nicuesa va arribar amb la seva ajuda, però fou retornat.
LA CASA DE CONTRACTACIÓ
Hi havia una preocupació inicial pels desenvolupaments institucional de les colònies i per això va haver un procés institucionalitzador de

• Duanes
• Magatzems bèlics
• Control de la navegació
• Control de l'entrada i sortida d'esclaus
• Centre de cartografia

Fou una organització de caràcter judicial i per això, dins d'ella és va crear una audiència.
La seva seu estava a Sevilla per

• Ser un port interior i per tant, protegit
• Seu del primer almirall de Castella

Cristòfol Colom. TEORIA CATALANA.

L’enigma Colom (2): la hipòtesi catalana

Si acceptem l’origen genovès, sorprèn el fet que Colom mai va escriure en la seva llengua materna, fet que no vol dir que no la parlés. Ni tan sols quan es dirigia als seus teòrics compatriotes va emprar l’italià. Sempre va emprar el castellà, això sí introduint-hi una gran varietat de girs lingüístics portuguesos, catalans i italians. També va emprar un llatí rudimentari ple d’hispanismes que seria el resultat de la formació castellana. Com va indicar l’historiador Ramón Menéndez Pidal a La lengua de Cristóbal Colón (1942), aquest fet ens indica que la llengua en la qual Colom va aprendre a escriure va ser el castellà i la va aprendre molt abans d’arribar a Castella. Tanmateix, això no invalidaria totalment l’origen genovès perquè, si acceptem que va abandonar la seva terra per començar a navegar amb només 10 anys, tampoc seria estrany que la seva formació la rebés a través de fonts castellanes. I cal tenir en compte que aquesta era una llengua apresa, no materna.

Igualment, un altre element de dubte ens els proporciona el fet que només des de principis del segle XV, no abans, trobem documentada l’existència d’una família Colombo a Gènova, és a dir, que van instal·lar-se de cop i volta en aquest territori. Això, segons alguns autors, podria indicar una arribada propiciada per la fugida d’algun tipus de persecució religiosa. No ho podem descartar, però cal tenir en compte que en aquest cas ens situem novament en el terreny de l’especulació i el fet que els moviments migratoris són quelcom lligat a la història de la humanitat.

Lligat a aquestes dues contradiccions, Salvador de Madariaga, a la seva obra Vida del Muy Magnífico Señor Don Cristóbal Colón (1940), tot acceptant l’origen genovès de Colom, argumenta que la família provindria d’una nissaga de jueus conversos catalans exiliats. Un altre historiador, l’hebraista Simon Wiesenthal va arribar a argumentar a Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón (1976), sense cap base sòlida, que el veritable objectiu del viatge a les Índies hauria estat la recerca d’un territori verge on es poguessin establir els jueus expulsats dels regnes cristians. En qualsevol cas, la tesi jueva permetria entendre el perquè Colom va amagar amb aquesta insistència el seu passat.

Carta de Colom al seu fill Diego, amb lletres hebrees al cantó superior esquerre i que fonamenten la hipòtesi del Colom jueu

Tampoc sabem com hem de prendre’ns aquesta afirmació del propi Colom en la qual afirmava: “no soy el primer almirante de mi familia”. Un atac d’orgull? Una esbravada sense major importància? O una prova més per dubtar de l’origen genovès? Una explicació a aquesta contradicció, que es contradiu amb el fet que entre els Colombo italians mai va haver-hi cap altre almirall, seria el fet que l’autèntic Colom pertanyia a una família de mariners notables. En aquest sentit, el professor Aldo Agosto, de la Comissió Científica del Comitè Colombí italià, va argumentar una nova hipòtesi genovesa segons la qual l’almirall seria descendent d’una família d’armadors genovesos que navegaven per la Mediterrània amb la seva pròpia flota des de començaments del segle XII. Teoria que, en qualsevol cas, resoldria la

ncoherència sobre els orígens familiars sense qüestionar l’origen genovès.

D’altra banda, podem considerar que l’autèntic Colom era membre d’una família d’origen nobiliari, mai dels Colombo humils de Gènova. Això ho podem afirmar pel fet que Colom comptava amb un escut d’armes (“las armas que solíades tener”) i els Reis Catòlics només li van ampliar quan, a les Capitulacions de Santa Fe, van atorgar-li el títol de “Don”. A més, durant la seva estada a Portugal, Colom va contraure matrimoni amb Felipa Monis de Perestrello, membre de l’alta noblesa portuguesa, i és totalment impossible que en el segle XV fos possible un casament entre una dama d’origen noble i un plebeu estranger.

Una altra versió de l’origen genovès, en aquest cas realment qüestionable i agafada amb pinces, és la proporcionada pel mallorquí Alfonso Enseñat de Villalonga, el qual a la seva obra Cristobal Colon. Origenes, formacion y primeros viajes (2009) defensa una teoria segons la qual Colom hauria nascut a Gènova el 1446 sota el nom de Pietro Salvago i seria fill de Domenico i Mariola Salvago. Segons la hipòtesi d’Enseñat, Pietro hauria adoptat el sobrenom de Colom per associació a la figura d’un pirata anomenat Vincenzo Colombo, a les ordres del qual hauria servit com a tripulant. Més endavant es canviaria el nom per Cristòfor.

Finalment, una altra de les febleses de l’origen genovès la trobem en les mateixes dates de naixement i mort de l’almirall. El cura de Los Palacios diu en la seva crònica del regnat dels Reis Catòlics que Colom va morir a l’edat de 70 anys. D’acord amb això, Colom hauria nascut cap a 1436, no el 1451 com consta en el cas del Cristoforo Colombo llaner i teixidor. Aquests quinze anys de diferència, a més, permetrien omplir molts dels buits existents en la seva biografia i resoldre les contradiccions.

La conclusió que es pot treure de totes aquestes contradiccions és evident: el Colom descobridor d’Amèrica i el Colombo llaner genovès no són la mateixa persona. I si la són, hi ha massa buits difícils d’explicar. I si hem de cercar proves sobre una altra nacionalitat de Colom hem d’apuntar en direcció cap a Catalunya. I ho fem sobre tres proves fonamentals: el cognom, la llengua i la cal·ligrafia.

Cognom. El cognom Colom és inequívocament català. I aquesta forma catalana per fer-ne referència ja apareix en força documents castellans relacionats amb el navegant quan aquest encara era viu (tant Colom com Colomo). Va ser a partir de la signatura de les Capitulacions quan va passar a anomenar-se generalment com Colon (sense accent), fet que podria indicar la castellanització del cognom.  

 

Llengua. Colom mai va escriure en italià. Sempre va emprar el castellà, això sí introduint-hi una gran varietat de girs lingüístics portuguesos, catalans i italians. En aquest sentit, diferents lingüistes han posat al descobert els nombrosos catalanismes que són presents en els textos del navegant. A més, altres investigadors argumenten que Colom va anar escampant pel Nou Món topònims d’origen català, mallorquí i eivissenc. Per exemple, el professor Lluís de Yzaguirre, Director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de la UPF, conclou dels seus estudis lexicomètrics sobre els textos originals castellans de l’almirall que Colom parlava i pensava en català. El principal problema que presenta aquesta teoria és que no es conserva cap document de Colom escrit en català. Tot i que, en el catàleg de la biblioteca colombina del seu fill Hernando, consta la referència a una carta dirigida a Lluís de Santàngel escrita en català, aquesta s’ha perdut. Igualment, cal tenir present que en els textos del navegant no només trobem catalanismes, sinó que també existeixen girs lingüístics italians i portuguesos.

Anotació d'Hernando Colom a l'Índex de la Biblioteca Colombina on registra l'existència d'una carta dirigida a Lluís de Santàngel en català

Carta autògrafa de Colom dirigida al Banco di San Giorgio, en castellà i lletra gòtica cursiva

Cal·ligrafia. Segons els estudis dels experts en paleografia, Colom escrivia amb lletra gòtica cursiva, una cal·ligrafia inequívocament pròpia de la Catalunya del segle XV. És a dir, la seva lletra no era italiana ni castellana.

D’altres punts a favor de la catalanitat de Colom els trobem en la seva participació en la Guerra Civil catalana fent costat a Renat d’Anjou, en la seva àmplia relació amb personatges catalans de l’època, en els diferents càrrecs d’ascendència catalana que va rebre en tornar d’Amèrica o en la participació catalana en el segon viatge. Val a dir, però, que si bé en el cas del cognom, la llengua i la cal·ligrafia ens trobem davant de dades contrastades científicament, en aquest cas ens tornem a moure en el terreny de l’especulació.

Amb totes les ombres que hem presentat, i alguna més que deixem de banda per no allargar excessivament l’article, avui dia la hipòtesi més documentada sobre els orígens de Colom segueix sent la genovesa. Hi ha molts indicis que ens poden permetre el dubte, però els documents de la Raccolta i els testimonis dels seus contemporanis segueixen sent la prova documental més sòlida existent sobre el naixement de Colom a Gènova. Ara bé, els indicis ens indiquen una direcció totalment oposada: el Cristoforo Colombo de la documentació italiana i el Cristòfor Colom descobridor d’Amèrica serien una altra persona. I les proves alternatives apunten cap a Catalunya. Amb tot, la seva figura segueix sent un enigma que encara hem de desxifrar perquè els buits documentals sobre el personatge i les contradiccions existents encara s’han de resoldre d’una manera convincent. Possiblement, l’única resposta realment versemblant ens la podrà proporcionar algun dia l’estudi de l’ADN.