Com han de ser fets els
cavallers
Lectura
5
Espasa és arma que mostra aquelles quatre significacions que ja hem dit [seny, fortalesa, mesura i justícia]. I, perquè el qui ha de ser cavaller ha d’haver en si aquelles quatre virtuts, que van establir els antics que reberen amb
ella l’ordre de cavalleria, i no amb altra arma; i açò ha d’ésser donat en tal manera que, passada la vigília, tan bon punt sia de dia, ha d’anar primerament a escoltar missa i pregar a Déu que el guarde en els seus fets i per al
seu servei. I després ha de venir el qui l’ha de fer cavaller i preguntar-li si vol rebre orde de cavalleria i, si li digués que sí, li ha de preguntar si la mantindrà com s’ha de mantenir. I després que li l’atorgués haurà de calçar els esperons
o manar algun cavaller que li’ls calce; i açò ha d’ésser segons que l’home fos i el lloc que tingués, i ho han de fer d’aquesta manera per mostrar que, així com el cavaller posa els esperons al cavall de destre i de sinistre per
a fer-lo córrer dret, que així ha de fer ell els seus fets adreçadament, de manera que no torça enlloc. I de si ha de cenyir l’espasa sobre el brial que el vestís, que la cinta no siga molt fluixa, mes que arribe al cos; i açò és per significança que les quatre virtuts que vam dir han d’haver sempre els cavallers i tenir-les coronades així.
Però antigament van establir que als nobles homes fessen cavallers sent armats de totes les seues armadures, bé així com si haguessen de bregar, mes els caps no van tenir per bé que els tingueren coberts, perquè els qui així el
porten no ho facen excepte per dues raons: la primera, per encobrir alguna cosa que en ells hi hagués que els semblés malament, que per tal cosa bé els poden encobrir d’alguna cobertura que fóra formosa i bella; l’altra manera
per què cobreixen el cap és quan algun home fa alguna cosa desballestada
que li fa vergonya, i açò no convé de cap manera als nobles; que com sia que ells han de rebre tan noble i tan honrada cosa com la cavalleria, no és dret que hi entren amb mala vergonya ni amb por.
I després que l’espasa li hagués cenyida, hauran de traure-la de la baina i posar-se-la en la mà dreta i fer-li jurar aquestes tres coses: la primera, que no recele de morir per la seua llei si menester fos; la segona, pel seu senyor natural; la tercera, per la seua honra. I quan açò hagués jurat, li hauran de fer una bescollada perquè aquestes coses susdites se li vinguen en ment, dient que Déu el guie en el seu servei i el deixe complir el que va prometre. I després l’ha de besar, en senyal de fe i de pau i de germanor que ha de ser observada entre els cavallers; i això mateix han de fer tots els altres cavallers que fossen en aquell lloc, no tan solament en aquella saó mes encara en tot aquell any on vol que a ell vinguen novament. I per aquesta raó, no s’han de cercar mal ni examinar els cavallers els uns a uns altres, a risc de metre en
terra la fe que així va prometre, desafiant-se primerament, segons es mostra o parla dels desafiaments.
Alonso de CARTAGENA, Doctrinal dels cavallers, 1444.
Text escrit en valencià del segle XV, per tant hi ha paraules desconegudes; assenyala-les i busca el seu significat.
1. Conceptes.
• Dels diferents significats del verb observar, quin creus
que és el més apropiat en aquest context?
• Saps què vol dir «en aquella saó»?
• Què significa «si menester fos»?
2. Idees principals.
• Segons el text, en què consistia la cerimònia d’ingrés en
l’orde de la cavalleria?
• Per què diu l’autor que els cavallers no havien de dur el
cap cobert?
3. Reflexió.
• Com havien de comportar-se els cavallers els uns amb
els altres? I amb els altres? Per què penses que de
vegades
es produïen desafiaments entre ells?
• Recordes algun exemple literari o cinematogràfic en el
qual algú siga armat cavaller? Coincideix amb el que
has llegit?
No hay comentarios:
Publicar un comentario