Obligacions d'un Cavaller

     Les obligacions d’un  

               cavaller

Lectura

4

–Ara jo us ho diré, mon fill –dix lo cavaller-. Cavaller vol ésser, primer, prous, ardit més que altre hom, pus graciós, pus avinent en totes coses a totes gents. Bé us dic, a mon parer, que gran afany és ésser cavaller. E lo cavaller establí al començament del món per mantenir llealtat e dretura sobre totes coses, no pas que el cavaller sia de pus alt llinatge eixit que els altres, car tots som eixits d’un

pare e mare, així grans com pocs, rics com pobres. E com lo món començà a créixer, seguin-s’hi molts mals e grans contrasts entre les gents que foren de mala condició; llavors establiren cavallers per mantenir dretura, per guardar les gents no fessen mal ni dan. E no foren cavallers tots aquells qui en volgueren ésser, ans hi foren triats hòmens forts e poderosos, plens de llealtat e de pietat.

Aquells defenien les gents simples com nengú dels altres los volia fer sobergueria.

E per tal cové que cavaller sia pus ardit e haja en si saviesa, feeltat, franquesa, lliberalitat, fortalesa, misericòrdia, custòdia dels pubils, òrfenes, viudes desemparades,car tots temps Nostre Senyor Déu li ajudarà. E sé’t dir, mon fill,d’aquell dia que jo rebí l’orde de cavalleria fins al dia que deixí lo món e m’apartí en est boscatge, tots temps, de mon poder, ab tota honestat treballí en ajudar i emparar pubiles òrfenes, viudes desemparades, e Nostre Senyor, qui és misericordiós,

m’ha donat en aquest món més bé, més honor que jo no mereixc, car de la vanaglòria d’aquest món jo per content me só tengut. Mon fill, per mi tan amat, prec-te que tots jorns oges missa, si fer-ho poràs, e ajuda e empara a les desemparades, e veuràs que Nostre Senyor Déu te darà victòria, honor e fama, més que no en sabràs demanar. [..]

Primerament, lo cavaller és tengut de defendre santa mare església, car altrament seria perduda e venria a no res. [...]

Lo cavaller deu sostenir en pau e en concòrdia, e mantenir aquell [el poble] en justícia; car així com lo cavaller fa son poder de conservar los cavalls quan vol entrar en la batalla, e no consent que nengú los faça mal, així deu lo cavaller guardar lo poble públic. Car lo cavaller deu haver lo cor dur e fort contra aquells qui són falsos e traïdors, sens pietat; e

d’altra part deu haver lo cor moll per aquells lleals qui volen viure llealment en pau e en concòrdia; car si lo cavaller ha pietat ni mercé a l’hom culpable de mort, ell mateix se damna, majorment aquell qui manté justícia. [...] Així deu ésser lo cavaller, agut e savi, que sàpia conéixer los bons e els mals. [...] No tan solament los cavallers deuen ésser fels a llurs prínceps, ans encara entre ells mateixs

deuen haver amor e servar feeltat, e ab feel amistat sien los uns dels altres ajudats, com la companyia dels cavallers és temuda en los setges com senten que entre ells és amor e amistat; e com ha discòrdia entre los cavallers, tard han victòria de sos enemics. [...] Encara deu ésser lo cavaller lliberal e franc, majorment en temps de guerra, com los guanys de les armes tots temps deuen ésser comuns. [...] Encara deu haver lo cavaller misericòrdia, com no és res qui tant embelleixca la sua noblesa com és haver en la batalla misericòrdia, com aquells qui són caiguts e hom los pot matar, e aquells són estalviats en mercé. Jo et dic de tot cert que jo em trobí en una dura e forta batalla on hi havia molta gent desarmada, de nostres enemics, e la major part eren a peu desarmats; volguí usar tots temps de misericòrdia, e diguí a tots los altres: “Senyors, usau de misericòrdia, que no és nenguna valor nostra la gent desarmada matem. [...] Sobirana glòria és de venjança perdonar aquells que hom pot matar [...]”. Si lo cavaller no dóna compliment al que s’obliga, la sua ànima perdrà e la glòria de paradís, e caurà al llim d’infern perdurablement.

                          Joanot MARTORELL, Guillem de Varoïc, segle XV

El següent text està escrit en valencià antic, per tant existeixen paraules desconegudes; assenyala-les i busca el seu significat actual.

Conceptes.

• Quin sentit té la misericòrdia en el text?

• Defineix el concepte de «liberal» que apareix en el text.   

  Actualment s’usa amb aquest sentit?

2. Idees principals.

• Segons el text, quines eren les virtuts pròpies d’un  

  cavaller?

• Era important per a un cavaller el servei a l’església? Per

  què? Coneixes algun exemple històric d’aquest servei?

3. Interpretació.

• Quina relació hi havia entre el cavaller, l’església i el

   poble?

• Quin paper van ocupar els cavallers en la societat  

   estamental? Quins altres grups socials hi havia?

4. Reflexió.

• Quina et sembla que era l’obligació fonamental

   d’un cavaller?

• Un covard o un traïdor… podrien ser bons cavallers?  

• Algun aspecte de l’ideal cavalleresc segueix vigent hui en   

  dia?