EL PROBLEMA DEL TRACTE DONAT ALS INDÍGENES PELS CASTELLANS

Els espanyols es van repartir la terra i, juntament amb ella, els indis que l’habitaven. Els abusos comesos contra els indis americans van ser denunciats per alguns missioners, entre els quals va destacar fra Bartolomé de las Casas.


Llig i compara aquests dos textos:



Donarem per compte molt cert i veritable que són mortes en els últims quaranta anys per les tiranies i infernals obres dels cristians, injustes i tiràniques, més de dotze milions d’ànimes d’homes, dones i infants. Dues maneres generals i principals han tingut els que allà han passat, que es diuen
cristians, a extirpar i raure de la faç de la terra aquelles míseres nacions. L’una per injustes, cruels, sagnants i tiràniques guerres. L’altra, després que han mort tots els qui podrien anhelar o sospitar o pensar en llibertat, o a eixir dels turments que pateixen, com són tots els senyors naturals i els homes
barons (perquè generalment no deixen en les guerres amb vida sinó els mossos i dones) oprimint-los amb la més dura, horrible i aspra servitud en què mai homes ni bèsties han pogut ser posats. [...]
La causa per què han mort i destruït tan gran nombre d’ànimes ha sigut únicament el desig dels cristians de posseir or i inflar-se de riqueses en molt pocs dies [...] per ser aquelles terres tan felices i riques, i les gents tan humils, tan pacients i tan fàcils de subjectar-les, a les quals no han tingut
més respecte ni d’elles han fet més compte ni estima, no dic que de bèsties (perquè plauria a Déu que com a bèsties les hagueren tractat i estimat), però igual o menys que fem de les places. I això és una molt notòria i esbrinada veritat, que tots, encara que siguen els tirans i matadors, la saben i la confessen, que mai els indis van fer cap mal als cristians, ans els van tenir per vinguts del cel, fins que van haver rebut d’ells molts mals, robatoris, morts, violències i vexacions.


   FRA BARTOLOMÉ DE LAS CASAS, Queixes sobre la situació dels indis (1552)



Aquestes són les propietats dels indis, per les quals no mereixen llibertats. Mengen carn humana; cap justícia hi ha entre ells; caminen despullats; no tenen amor ni vergonya; són necis eixelebrats. No observen veritat si no és en el seu profit; són inconstants; no saben què és consell; són ingratíssims i amics de novetats.
Es preuen d’emborratxar-se, que tenen vins de diverses herbes i fruits i grans, com cervesa i sidres, i de prendre fums també d’altres herbes que emborratxen, i de menjar-les. Són bestials i es preuen de ser abominables en vicis; cap obediència ni cortesia tenen mossos a vells, ni fills a pares.
No són capaços de doctrina, [...] són traïdors, cruels i venjatius, que mai perdonen; enemics de religió.
Són dropos, lladres; són de judicis molt terrestres i baixos; no guarden fe ni ordre. No es guarden lleialtat marits a dones, ni dones a marits. Són bruixots i endevins, i covards com llebres. Són bruts; mengen polls i aranyes i cucs crus onsevulla que els troben; no tenen art ni traça d’homes.
Quan han aprés les coses de la fe, diuen que aquestes coses són per a Castella, que per a ells no valen gens, i que no volen mudar costums.


                                                                          FRA TOMÀS ORTIZ



Indica quines diferències trobes entre les opinions d’aquests dos frares dominics contemporanis sobre la condició dels indis americans.