ELS REPTES DE FUTUR.
LIBERALITZACIÓ ECONÒMICA - COMPETITIVITAT.
La integració en el mercat europeu i mundial ha suposat la fi dels aranzels per als productes comunitaris i una tarifa comuna reduïda pera tercers països. Açò suposa un increment d’importacions i exportacions i un creixement de les inversions rebudes o realitzades.
El risc és la possible deslocalització en favor d’altres països emergents (fins i tot els nous països de la UE), la pèrdua d’inversions estrangeres i la necessitat d’augmentar la competitivitat.
És difícil aconseguir millorar la competitivitat en un país desenvolupat mitjançant la reducció dels costos laborals, però la mà d’obra immigrant pressiona a la baixa els salaris en els treballs menys qualificats.
Cal potenciar la competitivitat a través de la modernització organitzativa i tecnològica. S’imposa un nou model de descentralització productiva, a base d’empreses que augmenten les inversions en I+D. Cobren importància activitats no directament relacionades amb la fabricació de productes (disseny industrial, política de marques, modernització de la gestió, formació del capital humà, etc.).
Millorar l’estructura empresarial de les PIMES per tal d’augmentar la seua competitivitat internacional i també donar suport a les grans empreses. Les PIMES poden adaptar-se millor a les demandes del mercat i presentar menys conflictes laborals, però no poden fer economies d’escala.
És especialment urgent millorar el nivell tecnològic industrial (I+D+i, formació tècnica, etc.) i disminuir el dèficit de la balança tecnològica.
EQUILIBRI TERRITORIAL EN LA DISTRIBUCIÓ INDUSTRIAL.
Iniciatives empresarials regionals que aprofiten els recursos naturals i humans d’una regió. Disminueixen els desequilibris territorials interregionals i intrarregionals.
Requereix d’ajudes polítiques per part de les Administracions en forma de mesures de promoció industrial. Ajudes directes: incentius financers, provisió de sòl i infrastructures. Ajudes indirectes: ajudes en I+D, projecció comercial exterior, activitats de formació i assessorament, serveis d’informació, etc.
S’evita el risc de deslocalització, per les profundes relacions que desenvolupa amb el territori on s’assenta, fent improbable el seu trasllat.
DISMINUCIÒ DE LA CONTAMINACIÓ INDUSTRIAL.
La legislació instigada per la UE pretén reduir les emissions i abocaments, al temps que controla els permisos a empreses que realitzen activitats contaminants.
La crisi financera internacional de 2008 posa la indústria espanyola en un punt d’incertesa, amb reptes i problemes encara no resolts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario