Té gran rellevància en l’economia espanyola, ja que representa el 10’8% del PIB (2007) i ocupa a el 12’4% de la població activa (2006). Entre 1997 i 2007 va créixer més d’un 7% anual, fent que l’economia espanyola cresquera més que la majoria dels països de la UE. La situació ha canviat amb la crisi financera mundial de 2008 (es va iniciar en 2007), amb un descens de la facturació i augment de l’atur considerables, degut a que es tracta d’un sector molt sensible als canvis de la conjuntura econòmica i al funcionament del mercat financer, per la qual cosa el seu comportament és irregular. El futur és una incògnita.
També cal tindre en compte que la construcció impulsa un important subsector de la indústria, el dels materials de construcció (ciment, taulellets, rajoles, sanejament, vidre, alumini, formigó, etc.). A més la construcció també impulsa la demanda d’altres subsectors (siderúrgic, químic, material de transport) i genera activitats terciàries (mercat immobiliari, operacions financeres, etc.). Pel tant, la construcció té un important caràcter d’arrossegament i efecte multiplicador d’altres activitats econòmiques. Aquest efecte dinamitzador també s’ha vist frenat amb la crisi de 2008, afectant negativament a tots els subsectors esmentats.
En la construcció predominen les petites empreses i els autònoms, però el 35% del total de la construcció i el 70 % de les obres públiques estan en mans de les grans empreses (Dragados, FCC, ACS, Acciona, Ferrovial, Comsa), amb un important pes en el mercat espanyol i internacional. Freqüentment les grans empreses subcontracten part de les activitats a petites empreses per a poder fer front a la mobilitat de la mà d’obra.
Entre les empreses grans es produeix un procés de concentració per a poder competir en el mercat espanyol i europeu, especialment per les obres públiques de la UE. També
Un dels objectes de la construcció és l’obra civil (urbanització d’espais, infraestructura de transport, canalitzacions, etc.), la qual ha pujat molt per les ajudes de la UE i per les inversions del govern en millorar les infraestructures.
L’altre objecte de la construcció és l’habitatge (habitual o segona residència). Com que els espanyols prefereixen la compra del habitatge habitual al lloguer, ha augmentat la demanda, la qual repercuteix en l’alça dels preus. En l’increment de la construcció, als arxipèlags i costa mediterrània, també s’han d’afegir les compres dels estrangers (especialment britànics i alemanys) per a segona residència per a la seua jubilació, més d’un milió de vivendes en el que portem de segle.
Les causes que expliquen la desproporció del creixement immobiliari són múltiples: expectatives irreals de que el preu pujaria indefinidament, enormes beneficis obtinguts amb l’especulació immobiliària, ajudes públiques per a la compra de vivenda i accés fàcil a crèdits amb baixos interessos.
El preu de les vivendes ha pujat, però no ho ha fet en igual mesura el nivell dels salaris, la qual cosa ha provocat un fort endeutament de les famílies, facilitant l’accés a la compra de vivendes els baixos tipus d’interés.
Les comunitats autònomes amb preus més cars en les vivendes són: La Rioja , Madrid, Catalunya, Balears, Canàries, País Basc i Cantàbria.
La crisi financera ha provocat el final de la borbolla immobiliària i la brusca desacceleració del sector de la construcció, la qual cosa ha agreujat la situació espanyola davant la profunda recessió que afecta a l’economia mundial. De fet, l’activitat de la construcció, en 2010, ha baixat un 37 % respecte a 2009 (el pitjor resultat de l’Eurozona), i la tendència sembla que continuarà.
La situació de crisi de la construcció també la podem observar en les xifres d’aportació al PIB, on ha passat del 10’8% del PIB en 2007 al 9’4 % en l’any 2010. I pel que fa a l’ocupació, ha caigut del 12’4% en 2006 al 8’5 % en 2010. Pel que fa a l’atur, també ha augmentat en la construcció (supera el 20 %) i en els sectors relacionat amb ella.
L’atur i l’endeutament de les famílies ha tingut conseqüències negatives en diversos sectors ja que ha suposat una disminució del consum de bens, el comerç ha baixat les seus vendes i els bancs augmenten la morositat en el pagament de les hipoteques per la qual cosa també han restringit els crèdits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario