EL TRENET DE LA MARINA. "SON DE MAR".

EL TRENET DE LA MARINA

L'absència de comunicacions a la nostra comarca de la Marina ja s'apreciava als mapes històrics dels anys 1829 i 1839. Només alguns camins dels anomenats “reials” tenien certa importància, el de Madrid-València per Albacete, Almansa i Moixent figurava entre els més importants. Açò i una sèrie de camins de segon ordre i sendes per a cavalleries, formaven tota la xarxa viària. L'any 1838 la Carta Itineraire marcava un camí per a peatons, no existint ni tan sols un camí de ferradura per a tota la Marina.

En 1862 estava construït el camí veïnal des d'Alacant fins a Altea, però quasi no existia moviment terrestre, ni de viatgers ni de mercaderies i tot el transport es realitzava a llom d'ases i muls (en aquella època existien 2 carros a Altea, 1 a Benidorm i 6 a la Vila, dedicats al transport diari de passatgers i productes). L'altra forma de transport era el cabotatge, realitzat per vaixells de poc calat que vorejaven la costa.

L'any 1875 van començar les obres de la carretera que uniria Altea amb el nord de la comarca per la costa, acabant-se a finals dels 80. Amb aquest camí el trànsit de carretera augmentarà i en 1889 existeixen a Altea 23 carros, 4 a Benidorm, 2 a l'Alfàs, 8 a Callosa i 60 a la Vila. Tot això amb diligències diàries d'anada i tornada que hi havia entre Alacant i Dénia.

Des del punt de vista del ferrocarril, l'any 1845 es pensava en la realització d'una gran línia ferroviària que uniria Múrcia amb Alacant, per a continuar cap a València, Barcelona i finalment arribar fins a Figueres. Era el que s'anomenava ja en aquella època la gran línia de la Mediterrània, amb l'objectiu d'unir París amb Orà. La línia Alacant-Múrcia va ser inaugurada l'11 de maig de 1884. I d'aquestes dates són el primers estudis i projecte no realitzat per a la construcció del ferrocarril Alacant-Dénia. Després de set anys d'haver-se iniciat els estudis, amb data d'1 d'agost de 1889 i per R.O. concedida pel rei Alfons XIII s'autoritzava...

• Construir i explotat un ffcc de via estreta des d'Alacant a la Vila.
• Prolongar dita línia des de la Vila per Altea fins a Dénia.

Problemes econòmics per la dificultat de trobar capitals van fer que el temps passara i que se succeïren diferents societats, subhastes i vendes de drets. Finalment en 1910 es formarà la denominada “Compañía de los ferrocarriles estratégicos y secundarios de Alicante” amb capital bàsicament francés com a societat que construïsca i explote el ferrocarril estratègic la Vila-Joiosa-Dénia.

L'inici de les obres de la línía la Vila-Joiosa-Dénia van ser inaugurades pel propi rei Alfons XIII en visita oficial el 13 de desembre de 1911. Després de l'entonació d'un Te Deum, es va celebrar la recepció oficial a l'ajuntament, i en acabar es va col·locar la primera pedra. Conten que aprofitant la visita reial i amb la necessitat que es construira un port comercial en aquest municipi, un ciutadà es va apropar al rei per demanar-li la construcció d'un “salmonete”... extranya petició, va pensar el monarca, ja que la petició era una traducció de la paraula “mollet”.

La construcció va continuar amb aproximadament 900 obrers per dia i la memória de la companyia de l'any 1910 esmentava... “ que la secció 1a, que arriba a Altea es troba prou avançada, trobant-se en aquesta estació finalitzats els tres edificis que la formen. Els treballs d'aplanament es troben aturats momentàniament ja que projecta travessar el poble mitjantçant un túnel i s'està analitzant el traçat més adient. La 2a secció s'ubica a Altea i troben les més grans dificultats perquè s'han de travessar grans barrancs i encariran força les obres”.

La situació de l'obra en 1912 recordava que en el tram entre Altea i Teulada pràcticament s'ha superat la major part dels obstacles: “tenim, doncs, tres túnels totalment acabats. En aquesta secció es troben els ponts de l'Algar i del Mascarat. (El pas del Mascarat es un tall entre dues masses rocoses de parets verticals i llises)”. Per la seva part, l'estació de Gata estava en construcció i acabades l'estació final de recorregut a Dénia així com el moll i l'edifici de tallers de dita localitat.

Així doncs, el dia 7 d'octubre de 1914 se signava l'acta de reconeixement i inspecció que examinava la línia Alacant-la Vila-Joiosa. El 28 d'octubre s'inaugurava oficialment aquest tram, i el mateix dia també el trajecte la Vila-Joiosa-Altea de 20,398 kilòmetres. En alguns pobles, com la Vila i Altea es va declarar dia de festa i quan el viatge va finalitzar en aquesta localitat es va servir un menú a 200 comensals.

Durant el mes de febrer de l'any 1915, va tindre lloc el primer viatge d'inspecció de l'únic tram que faltava, Altea-Dénia, que finalment va ser inaugurat l'11 de juliol de 1915. El dia de la inauguració, i a l'arribada del tren a Dénia, el poble va rebre el convoi inaugural amb tomaques i ous podrits per l'oposició al trasllat que es pensava fer dels tallers instalats en aquesta ciutat cap a Alacant.

La inauguració total de la línia va fer que els ajuntaments dels pobles propers construiren camins per a la comunicació amb la nova via ferroviària. D'aquesta forma es van crear una sèrie de camins i vies de comunicació dels que tanta falta tenia la comarca de la Marina. Cal recordar que el ferrocarril passava en la majoria dels pobles pels afores, i fins i tot avui en dia, les estacions de Calp i Benissa es troben a més de tres kilòmetres del nucli urbà.

Entre els diferents intents de ramals de la prolongació del ffcc Alacant-Dénia, potser el més interessant i el més matiner (1912), i que va estar a punt de realitzar-se, va ser el ramal Gata-Xàbia. Entre les causes de la no realització destaca l'oposició de les famílies benestants de la localitat que controlaven el trànsit marítim de cabotatge i consideraven un perill la presència i competència del ferrocarril.

El començament del ffcc de la Marina va ésser molt positiu, i va continuar amb aquesta tendència fins als anys 1922-25. A partir d'aquestes dates el trànsit per carretera comença a guanyar la partida, les mercaderies seran acaparades pel camió, i quan l'autobús faça la seva aparició el públic es desviarà cap a aquest mitjà de transport perdent una de les principals fonts d'ingressos de la companyia. Afegir que el greu problema de la “filoxera” del raïm, malaltia que va provocar la quasi desaparició del cultiu de ceps a la comarca, significa la desaparició d'uns dels productes de major trànsit. Curiosament la pròpia companyia es convertirà en accionista d'una empresa de transport per carretera entre València i Alacant, la Unión de Benissa en 1921.

No es pot dir que durant els anys 30, i especialment durant la guerra civil, la situació del ffcc siga un camí fàcil. La descapitalització de l'empresa és ja una realitat, els itineraris s'han tornat lents i incòmodes, el material motor cada vegada és més arcaic i vell, i el transport de mercaderies sofreix un descens continu. Durant els anys 40, degut a la manca i encariment dels combustibles com la gasolina, reviurà i fins i tot assolirà xifres prou importants en el transport de viatgers. En aquest moment es considera la dieselització del servei i la renovació d'infraestructures que vivien un envelliment evident. A finals dels anys 40 el trànsit es feia amb una velocitat comercial de 25 km/h, trigant-se 4 hores en recòrrer els 92 km que hi ha entre Alacant i Dénia. Circulaven 2 trens pel matí i 2 per la vesprada, eixint d'Alacant i de Dénia; 3 dies a la setmana, 2 trens de vesprada feien el recorregut Alacant-Altea.

Però el ferrocarril anirà arrossegant un dèficit cada vegada major i que no aconseguirà eliminar. En aquestes circumstàncies la companyia arribarà fins a l'any 1963, quan en no poder suportar les càrregues que pesen sobre ella, lliura a l'Estat totes les seves instal·lacions, amb el personal i el material mòbil, arribant a dependre de Explotación de Ferrocarriles del Estado (E.F.E.) amb caràcter definitiu a partir del dia 1 d'agost de 1964. És ací on finalitza la vida de la Companyia de los Ferrocarriles Estratégicos y Secundarios de Alicante, S.A., com a empresa, però no la vida del ferrocarril. Amb el pas de la tutela de l'Estat mitjançant l'EFE, tindrà lloc un dels objectius més demanat des de la seva construcció: la unió directa dels seus trens amb la línia de Cartagena a Dénia.

L'any 1969 apareixerà el fantasma del tancament sobre la totalitat de la línia, però una forta oposició per part de totes les entitats, ajuntaments, diputacions, cambres, etc. aconseguiran frenar la proposta. No obstant això, al ffcc Cartagena-Dénia se li amputarà el tram Carcaixent-Gandia. Cinc anys desprès, el dia 1 de febrer de 1974 se suprimia el servei Gandia-Dénia i per tant el ffcc de la Marina es quedava despenjat de la xarxa nacional i amb una xarxa viària de via estreta. Si és cert que en l'actualitat Gandia conta amb una estació de Renfe, la infraestructura del vell ferrocarril va ser alçada i venuda.

Les últimes dècades han viscut un augment considerable en relació a l'afluència de públic, degut fonamentalment a la posició de Benidorm com a centre turístic, aportant aproximadament un 80% de viatgers, en bona mesura estrangers jubilats... a banda de grups d'alumnes per a realitzar excursions com la que ens ocupa.