PALEOLÌTIC. Com vivien?

La vida en el Paleolític

Els homes i les dones de¡ Paleolític van viure en unes condicions difícils i es van haver d'adaptar a alguns canvis climàtics importants que van condicionar o induir a variar molts dels aspectes de la seva vida.

Les condicions climàtiques també van influir en la flora i la fauna.  Així, en les èpoques humides, per exemple, algunes zones com l'actual desert de¡ Sàhara van estar cobertes de boscos; en les èpoques seques, la sabana va guanyar terreny al bosc i alguns dels grans mamífers es van desplegar cap al Nord.  En molts casos, els grups humans es van veure obligats a variar la forma de buscar aliments i, si el clima era especialment dur (molt fred o massa sec), a desplaçar-se a llocs més favorables.

Recol·lectors i caçadors

Per assegurar la pròpia supervivència, els homes i les dones del Paleolític practicaven una economia depredadora.  Això significa que no produïen els béns que consumen, sinó que els agafaven directament de la natura.  Els grups es desplaçaven per buscar aliment, és a dir, tenien una forma de vida nòmada.  L'aliment s'obtenia de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels, larves, ous, crustacis, i de la caca i la pesca.

Durant molt de temps, la caça ha estat considerada la principal font d’aliments de les societats paleolítiques.  L'estudi dels pobles recol·lectors-caçadors actuals ha permès de constatar que aproximadament el 70% dels nutrients de la dieta s'obté de la recol·lecció, per la qual cosa actualment es tendeix a relativitzar la importància de la caça.

L'observació de les tècniques de caça utilitzades pels pobles que avui tenen una economia primitiva també ha permès de precisar quines devien ser les tècniques aplicades pels caçadors paleolítics per proveir-se de carn.

Sembla probable que la caça d’animals petits, la caça col·lectiva amb trampes (estimbada d'animals, fosses excavades i recobertes, conducció d’animals cap a zones pantanoses) i l'aprofitament de la carronya fossin les maneres més comunes d'aconseguir carn en el Paleolític Inferior i Mitjà.

El perfeccionament de les armes de propulsió (arc i fletxes bàsicament en el Mesolític va fer menys perillosa la caça d’animals.  Aquestes armes van multiplicar la força de penetració de les puntes de les fletxes i van permetre de caçar sense acostar-se tant a la presa, amb la qual cosa van disminuir els riscos.

6.          L'organització de la vida col·lectiva

Els homes i les dones de¡ Paleolític s'organitzaven en grups reduïts.  Habitaven en les cavernes, en les èpoques més fredes, o en petits campaments de cabanes rudimentàries construïdes amb branques, fang, pedres, pelis i ossos d’animals, en els períodes més càlids.

Aquests grups reduïts eren els clans, i els seus membres es consideraven descendents d'un avantpassat comú.  Quan s'unien diversos clans formaven una tribu.

La col·laboració de tots els membres era imprescindible per a la supervivència dels grups i la feina s'havia de repartir entre tots, tenint en compte l'edat i el sexe.

La divisió del treball per sexes, és a dir, l'especialització en determinades tasques segons el sexe, s'ha intentat explicar per la menor mobilitat de les dones durant el període de gestació.  Per aquest motiu s'ha pensat que les dones duien a terme fonamentalment les tasques de recol·lecció, mentre que els homes joves es dedicaven a la caça.  Les escenes d’algunes pintures paleolítiques confirmen aquesta divisió.

Probablement, també hi va haver alguns membres dels grups dedicats als aspectes rituals i altres devien  destacar per la seva perícia en la caça o per la seva destresa tècnica.  Però aquestes societats probablement van ser molt igualitàries i no hi ha indicis de diferencies considerables en les condicions de vida dels seus membres.

7.          Els instruments i les tècniques de fabricació

La capacitat per fabricar instruments va ser un dels elements clau per entendre l'adaptació dels homínids a mitjans diversos en dures condicions ambientals, tal com hem pogut veure.

Tradicionalment, hom ha considerat l'Homo hàbilis com el primer fabricant d'instruments.  Les últimes investigacions semblen demostrar que jal'Australopithecus, encara que amb tècniques molt matusseres, era capaç de tallar algunes pedres i, per tant, de fabricar instruments.

Els instruments més antics que es van fer servir en el Paleolític eren pedres tallades obtingudes a partir d'un nucli de sílex (quarsita) o un altre material dur.  La talla es feia per percussió, és a dir, colpejant una pedra amb una altra, o per pressió, tècnica que permetia d'obtenir resquites i fabricar objectes punxeguts.

Quan observem els instruments que van fer servir els humans durant el Paleolític, ens sembla que són molt similars.  Però si en fem una anàlisi més detallada descobrim que hi ha una varietat considerable d'objectes, ja que estaven pensats per a funcions concretes.

En el Paleolític Superior també es van fabricar instruments d'os, vori i fins i tot agulles, arpons, penjolls, mànecs, llances i altres objectes.

Probablement, des de fa molt de temps també es deurien fer instruments de fusta, que es podien endurir amb el foc.  Però a causa de la fàcil descomposició d'aquest material no han arribat fins a nosaltres.

8.               Art i creences

Podem suposar que els homes i les dones de¡ Paleolític van intentar explicar-se molts dels fenòmens que observaven en la natura: la successió d'estacions, les formes de la Lluna, les pluges i els llamps, el creixement de les plantes.  Segurament també es deurien qüestionar sobre el misteri de la vida i la mort.

8.1.  Les pintores rupestres

Les pintures rupestres són pintures sobre roca, a l'aire lliure o en coves.  Aquestes pintures es van fer durant l'última etapa del Paleolític (Paleolític Superior) i durant el Mesolític.

Sovint, les pintures aprofiten les rugositats de les roques, de manera que es converteixen en veritables relleus.  Altres vegades els relleus s'han aconseguit esculpint la roca.  També és freqüent de trobar figures gravades.

A més de tenir un indubtable valor artístic, aquestes pintures són una font històrica fonamental per conèixer diversos aspectes, tant de la vida d'homes i dones com de¡ medi ambient del Paleolític.

Els pigments per fer les pintures s'obtenien de substàncies naturals.  El marró i el negre, per exemple, s'aconseguien del carbó de fusta.

Aquests colors s'aplicaven en forma sòlida o bé en forma líquida. Alguns productes, com ara la mel o la clara d'ou, es feien servir com a aglutinants dels pigments i juntament amb l'elevada humitat de l'ambient, han contribuït a la conservació d'aquestes pintures fins avui.

La diversitat de tècniques en la realització de les pintures és considerable i ha dut alguns autors a parlar de diferents escoles de pintura:

-Les pintures de la zona francocantàbrica són, en general, naturalistes, és a dir, intenten reproduir la realitat de manera detallada, i són policromades.  Són a l'interior de coves.

- Les pintures llevantines o dels pintors de les serres, una mica posteriors en el temps, són més esquemàtiques i hi apareix amb profusió la figura humana.  Són a l'aire lliure o en abrics.

8.2.  Les Venus i el culte a la fertilitat

En molts jaciments paleolítics s'han trobat figuretes que representen cossos femenins en els quals les parts relacionades directament amb la reproducció (malucs, panxa i pits) tenen un gran volum.  El rostre i la resta del cos no estan tractats amb gaire detall.

Aquestes figuretes han rebut el nom de Venus i hom les relaciona amb el culte a la fertilitat.  Altres autors partien d'un possible culte a divinitats femenines conegudes amb el nom de deesses mare.

8.3.  L'art mobiliari

Entenem per art mobiliari el conjunt d'objectes de la vida quotidiana que presenten algun tipus de decoració artística i els objectes transportables, de mida reduïda, amb una funció purament ornamental o desconeguda per nosaltres.

Moltes d'aquestes peces destaquen pel seu treball detallat i per un gran domini tècnic.  Són una nova mostra de la preocupació o el gust estètic dels nostres avantpassats