Edat metalls. Eines de ferro.

NEOLÍTIC. Esquema.

NEOLÍTIC. Làmina resum.

NEOLÍTIC. Vídeo resum

Ejercicios 4 ESO C

EJERCICIOS TEMA 1: El siglo XVIII. El antiguo régimen.

Documento 10: El estado absoluto

Es solo en mi persona donde reside el poder soberano, cuyo carácter propio es el espíritu de consejo, de justicia y de razón; es a mí a quien deben mis cortesanos su existencia y su autoridad; la plenitud de su autoridad que ellos no ejercen más que en mi nombre reside siempre en mí y no puede volverse nunca contra mí; solo a mí pertenece el poder legislativo sin dependencia y sin división; es por mi autoridad que los oficiales de mi corte proceden no a la formación, sino al registro, a la publicación y a la ejecución de la ley; el orden público emana de mí, y los derechos y los intereses de la nación, de los que se suele hacer un cuerpo separado del monarca, están unidos necesariamente al mío y no descansan más que en mis manos.

                                   Discurso de Luis XV al Parlamento de París, 3 de marzo de 1766

Contesta a las siguientes preguntas. Compara el papel del rey en una monarquía absoluta y en una monarquía parlamentaria. Observa los siguientes documentos y contesta a las siguientes preguntas.

a)      ¿Qué poderes posee el rey en el absolutismo?

b)      ¿Qué limites tiene el poder real de un monarca absoluto?

c)      ¿Cuál es el papel del pueblo en una monarquía absoluta?

d)      ¿Quién es el autor del documento 10? ¿A quién se dirige?¿Cuál crees que era la intención del rey?

e)      Busca el significado de poder legislativo y poder ejecutivo.

f)       ¿En el sistema político inglés, ejerce el rey el poder legislativo? ¿Controla totalmente el poder ejecutivo?

g)      ¿En Inglaterra quién tenía derecho al voto? ¿Crees que es un sistema democrático? Razona tu opinión.

Prehistòria - Resum.

La prehistòria es caracteritza per l’absència de textos escrits. Es divideix
en tres grans etapes: el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls.
A) El paleolític
El paleolític va començar amb l’aparició de l’ésser humà. Els primers éssers
humans van aparéixer a Àfrica fa uns 5 milions d’anys. Des d’aleshores van
sofrir canvis importants fins a convertir-se en
l’Homo sapiens, l’espècie a què pertanyem tots els éssers humans actuals.
Des d’Àfrica, els éssers humans es van estendre primerament per Àsia
i Europa, d’Àsia a Oceania i finalment van arribar a Amèrica.
Durant el paleolític, els éssers humans eren nòmades. S’alimentaven
del que obtenien de la recol·lecció, la caça i la pesca. Per a fer-ho,
s’ajudaven de ferramentes que fabricaven amb pedra, os i fusta.
Vivien a l’aire lliure, en cabanyes o coves. S’organitzaven en tribus d’uns 20-
40 membres, entre els quals s’establien intensos lligams d’afecte i solidaritat.
Els nostres avantpassats enterraven els morts i creien en l’existència
d’esperits.
A més, fa uns 35.000 anys, els éssers humans van realitzar les primeres
obres d’art. Pintaven animals amb un gran realisme a les parets i als
sostres de les coves i feien gravats sobre ossos d’animals i petites
escultures anomenades venus.
B) El neolític
El neolític va començar quan les persones van inventar l’agricultura
i la ramaderia, fa uns 11.000 anys. En aquella època, els grups humans
es van establir prop de les terres que conreaven. Per això van construir
els primers poblats i es van fer sedentaris. Aquest conjunt de canvis
s’anomena revolució neolítica.
Durant aquesta etapa es van produir tres grans avanços tècnics: la pedra
polida per a fabricar nous utensilis, la fabricació de teixits i la invenció de
la ceràmica.
Als poblats, aquestes noves activitats van comportar una especialització
del treball.
Les representacions artístiques també van canviar. En les pintures, la
figura humana va adquirir protagonisme i van començar a representar-se
escenes esquemàtiques, generalment d’un sol color.
En el neolític es retia culte a la deessa mare, que protegia les collites i el
bestiar i garantia la fertilitat.
C) L’edat dels metalls
L’edat dels metalls va començar fa uns 7.000 anys, quan es van fabricar les
primeres ferramentes de metall a l’Orient Mitjà i Anatòlia. Primerament
es va usar el coure, després el bronze i finalment el ferro.
Aquestes noves activitats van impulsar el desenvolupament del comerç
i el naixement de les primeres ciutats en les principals rutes comercials.
En aquests nous nuclis de població van sorgir importants divisions socials.
Durant l’edat dels metalls es van produir tres invents de gran importància:
la roda, la vela i l’arada.
A més, durant el neolític i l’edat dels metalls, les creences en el més enllà
i el culte als morts estaven molt arrelades. Els morts eren introduïts en
una urna de ceràmica i enterrats en necròpolis. En l’edat dels metalls es va
començar a incinerar els morts.
Al final del neolític i durant l’edat dels metalls es van construir
monuments megalítics amb grans pedres:
• Els menhirs eren grans pedres allargades clavades verticalment a la terra.
• Els dòlmens eren tombes col·lectives formades per grans pedres
verticals clavades a la terra.
• Els cromlecs eren recintes circulars formats per menhirs. Possiblement
servien com a santuaris.

PALEOLÌTIC. Com vivien?

La vida en el Paleolític

Els homes i les dones de¡ Paleolític van viure en unes condicions difícils i es van haver d'adaptar a alguns canvis climàtics importants que van condicionar o induir a variar molts dels aspectes de la seva vida.

Les condicions climàtiques també van influir en la flora i la fauna.  Així, en les èpoques humides, per exemple, algunes zones com l'actual desert de¡ Sàhara van estar cobertes de boscos; en les èpoques seques, la sabana va guanyar terreny al bosc i alguns dels grans mamífers es van desplegar cap al Nord.  En molts casos, els grups humans es van veure obligats a variar la forma de buscar aliments i, si el clima era especialment dur (molt fred o massa sec), a desplaçar-se a llocs més favorables.

Recol·lectors i caçadors

Per assegurar la pròpia supervivència, els homes i les dones del Paleolític practicaven una economia depredadora.  Això significa que no produïen els béns que consumen, sinó que els agafaven directament de la natura.  Els grups es desplaçaven per buscar aliment, és a dir, tenien una forma de vida nòmada.  L'aliment s'obtenia de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels, larves, ous, crustacis, i de la caca i la pesca.

Durant molt de temps, la caça ha estat considerada la principal font d’aliments de les societats paleolítiques.  L'estudi dels pobles recol·lectors-caçadors actuals ha permès de constatar que aproximadament el 70% dels nutrients de la dieta s'obté de la recol·lecció, per la qual cosa actualment es tendeix a relativitzar la importància de la caça.

L'observació de les tècniques de caça utilitzades pels pobles que avui tenen una economia primitiva també ha permès de precisar quines devien ser les tècniques aplicades pels caçadors paleolítics per proveir-se de carn.

Sembla probable que la caça d’animals petits, la caça col·lectiva amb trampes (estimbada d'animals, fosses excavades i recobertes, conducció d’animals cap a zones pantanoses) i l'aprofitament de la carronya fossin les maneres més comunes d'aconseguir carn en el Paleolític Inferior i Mitjà.

El perfeccionament de les armes de propulsió (arc i fletxes bàsicament en el Mesolític va fer menys perillosa la caça d’animals.  Aquestes armes van multiplicar la força de penetració de les puntes de les fletxes i van permetre de caçar sense acostar-se tant a la presa, amb la qual cosa van disminuir els riscos.

6.          L'organització de la vida col·lectiva

Els homes i les dones de¡ Paleolític s'organitzaven en grups reduïts.  Habitaven en les cavernes, en les èpoques més fredes, o en petits campaments de cabanes rudimentàries construïdes amb branques, fang, pedres, pelis i ossos d’animals, en els períodes més càlids.

Aquests grups reduïts eren els clans, i els seus membres es consideraven descendents d'un avantpassat comú.  Quan s'unien diversos clans formaven una tribu.

La col·laboració de tots els membres era imprescindible per a la supervivència dels grups i la feina s'havia de repartir entre tots, tenint en compte l'edat i el sexe.

La divisió del treball per sexes, és a dir, l'especialització en determinades tasques segons el sexe, s'ha intentat explicar per la menor mobilitat de les dones durant el període de gestació.  Per aquest motiu s'ha pensat que les dones duien a terme fonamentalment les tasques de recol·lecció, mentre que els homes joves es dedicaven a la caça.  Les escenes d’algunes pintures paleolítiques confirmen aquesta divisió.

Probablement, també hi va haver alguns membres dels grups dedicats als aspectes rituals i altres devien  destacar per la seva perícia en la caça o per la seva destresa tècnica.  Però aquestes societats probablement van ser molt igualitàries i no hi ha indicis de diferencies considerables en les condicions de vida dels seus membres.

7.          Els instruments i les tècniques de fabricació

La capacitat per fabricar instruments va ser un dels elements clau per entendre l'adaptació dels homínids a mitjans diversos en dures condicions ambientals, tal com hem pogut veure.

Tradicionalment, hom ha considerat l'Homo hàbilis com el primer fabricant d'instruments.  Les últimes investigacions semblen demostrar que jal'Australopithecus, encara que amb tècniques molt matusseres, era capaç de tallar algunes pedres i, per tant, de fabricar instruments.

Els instruments més antics que es van fer servir en el Paleolític eren pedres tallades obtingudes a partir d'un nucli de sílex (quarsita) o un altre material dur.  La talla es feia per percussió, és a dir, colpejant una pedra amb una altra, o per pressió, tècnica que permetia d'obtenir resquites i fabricar objectes punxeguts.

Quan observem els instruments que van fer servir els humans durant el Paleolític, ens sembla que són molt similars.  Però si en fem una anàlisi més detallada descobrim que hi ha una varietat considerable d'objectes, ja que estaven pensats per a funcions concretes.

En el Paleolític Superior també es van fabricar instruments d'os, vori i fins i tot agulles, arpons, penjolls, mànecs, llances i altres objectes.

Probablement, des de fa molt de temps també es deurien fer instruments de fusta, que es podien endurir amb el foc.  Però a causa de la fàcil descomposició d'aquest material no han arribat fins a nosaltres.

8.               Art i creences

Podem suposar que els homes i les dones de¡ Paleolític van intentar explicar-se molts dels fenòmens que observaven en la natura: la successió d'estacions, les formes de la Lluna, les pluges i els llamps, el creixement de les plantes.  Segurament també es deurien qüestionar sobre el misteri de la vida i la mort.

8.1.  Les pintores rupestres

Les pintures rupestres són pintures sobre roca, a l'aire lliure o en coves.  Aquestes pintures es van fer durant l'última etapa del Paleolític (Paleolític Superior) i durant el Mesolític.

Sovint, les pintures aprofiten les rugositats de les roques, de manera que es converteixen en veritables relleus.  Altres vegades els relleus s'han aconseguit esculpint la roca.  També és freqüent de trobar figures gravades.

A més de tenir un indubtable valor artístic, aquestes pintures són una font històrica fonamental per conèixer diversos aspectes, tant de la vida d'homes i dones com de¡ medi ambient del Paleolític.

Els pigments per fer les pintures s'obtenien de substàncies naturals.  El marró i el negre, per exemple, s'aconseguien del carbó de fusta.

Aquests colors s'aplicaven en forma sòlida o bé en forma líquida. Alguns productes, com ara la mel o la clara d'ou, es feien servir com a aglutinants dels pigments i juntament amb l'elevada humitat de l'ambient, han contribuït a la conservació d'aquestes pintures fins avui.

La diversitat de tècniques en la realització de les pintures és considerable i ha dut alguns autors a parlar de diferents escoles de pintura:

-Les pintures de la zona francocantàbrica són, en general, naturalistes, és a dir, intenten reproduir la realitat de manera detallada, i són policromades.  Són a l'interior de coves.

- Les pintures llevantines o dels pintors de les serres, una mica posteriors en el temps, són més esquemàtiques i hi apareix amb profusió la figura humana.  Són a l'aire lliure o en abrics.

8.2.  Les Venus i el culte a la fertilitat

En molts jaciments paleolítics s'han trobat figuretes que representen cossos femenins en els quals les parts relacionades directament amb la reproducció (malucs, panxa i pits) tenen un gran volum.  El rostre i la resta del cos no estan tractats amb gaire detall.

Aquestes figuretes han rebut el nom de Venus i hom les relaciona amb el culte a la fertilitat.  Altres autors partien d'un possible culte a divinitats femenines conegudes amb el nom de deesses mare.

8.3.  L'art mobiliari

Entenem per art mobiliari el conjunt d'objectes de la vida quotidiana que presenten algun tipus de decoració artística i els objectes transportables, de mida reduïda, amb una funció purament ornamental o desconeguda per nosaltres.

Moltes d'aquestes peces destaquen pel seu treball detallat i per un gran domini tècnic.  Són una nova mostra de la preocupació o el gust estètic dels nostres avantpassats

ARTICLE SEGON DE BATXILLERAT.

ARTICLE: "Una teoría de la clase política española". CÉSAR MOLINAS


http://politica.elpais.com/politica/2012/09/08/actualidad/1347129185_745267.html

'La caída del Imperio Romano'