ART GÒTIC. GUIÓ

 Origen de la paraula.

 La paraula gòtic va ser denominat despectivament, art dels gots, pel renaixentista Vasari (1511‑1574). El l romanticisme el va reivindicar .

- Marc espacial, històric i cronològic. nascut a la Illa de França es va estendre per Europa occidental, baixa edat mitjana (s.XII-s.XV) Expansió urbana. Poder reial. Escoles catedralícies, Universitats. Canvis església (cisma, franciscans , dominicans...).

- Característiques generals. L’escultura i la pintura aniran trencant lentament la seva subordinació a l’arquitectura. Nou humanisme i acceptació de la natura com a manifestació de l’obra de Déu. Religiositat més íntima individual.. Es desenvolupa art civil.

- L’artista i els clients ; arts mecàniques inferiors a les arts liberals o del pensament. Els arquitectes estaven millor considerats. Al segle XIV a Itàlia i Flandes els pintors més destacats van ser més respectats. Clients; església i classes benestants. 

1.- ARQUITECTURA

Característiques generals. Art religiós urbà.. La catedral. Importància de la lluminositat. Verticalitat, ingravidesa, lleugeresa. El tram quadrat del romànic és substituït pel tram rectangular. Materials Pedra i totxo a les voltes

Cobertes i suports. Arc apuntat o ogival i volta de creueria. Contraforts, arcbotants (arcs boterells) Pilars cruciformes i fasciculats, compost per bossellets (fines columnes que recullen els nervis).

Elements decoratius. Torres a la façana, pinacles, fletxes, gablets, traceries, rosasses, claristori i vitralls

Tipologia La catedral:àbsides poligonals. Simbologia. Evolució i variants nacionals. Arquitectura civil;castells, palaus,  llotges, ajuntaments.

2.- ESCULTURA

- Característiques generals; Tipologia (monumental, retaules, cadirats coro,  funerària, exempta). Materials (pedra, fusta, ivori).,Arquivoltes no radials.

- Iconografia; Gust pels aspectes dramàtics de la vida de Crist; passíó i crucifixió, i els sants, Verge més humana, reis de l’antic testament, escultura funerària

-Trets formals; Més naturalista i pròxima. Individualitat. Més patetisme. Verticalitat.  Més narrativa i clàssica. “S” praxiteliana.

3.- PINTURA.

- Característiques generals; Més naturalisme narratiu, paisatges, perspectiva. Pintura al tremp, introducció pintura a l’oli, fons daurat. Localització a retaules. Desapareix la línia obscura. Apareix el retracte.

- Variants nacionals.

Les plantes de les catedrals gòtiques:
 Les plantes són molt similars a les romàniques que tenen tres o cinc naus longitudinals i capçalera amb transsepte, presbiteri i rematada en absis o deambulatori amb capelles radials.
 El transsepte tendeix a ser molt ample, curt i poc sortint, però amb molta altura; s'allunya de la capçalera.
 A les façanes i ha molta decoració. Es multipliquen la decoració de les façanes amb més arquivoltes, estàtues, gablets, pinacles o agulles, timpans més grans, etc. No obstant, l'element decoratiu més important és la rossassa, que domina l'espai central de la façana. Exemple de catedrals gòtiques: