martes, 6 de mayo de 2014

SEGLE XV. Descobriments.


Els grans descobriments de l'era

 moderna

L'ampliació del món conegut

1.Introducció
Europa es va anar recuperant poc a poc de la crisi (s. XIV) i a mitjan del segle XV es va iniciar una etapa d’expansió. L’economia rural es revifava, es reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria, sobretot la tèxtil.
Duran tota l’Edat Mitjana, Europa havia estat constituïda per una constel·lació de petits estats territorials, enfrontats els uns contra els altres. Al segle XV molts es van unir gràcies a les aliances matrimonial entre els seus sobirans o per mitja de guerres i conquestes, donant lloc a potències noves i grans.

Els gran regnes de l’oest:
A la Península Ibèrica el matrimoni entre Ferran d’Aragó Isabel de Castella va unir les dues corones i la creació d’un gran estat al qual també es van unir les possessions aragoneses al Mediterrani i les conquestes castellanes a l’Àfrica i Amèrica.
Portugal, de la seva banda, iniciava la expansió per Àfrica i sud d’Àsia.
França, que continuava la seva expansió amb l’annexió d’Aquitània, Bretanya i part de Borgonya.
Anglaterra, es va instal·lar la nova dinastia Tudor.
Alemanya, continuava dividida en diversos principats; el poder imperial va passar a mans dels Habsburg i el van mantenir fins al s. XX.

Els nous imperis de l’est:
L’Imperi bizantí va desaparèixer el 1453, al conquerir Constantinoble els turcs otomans, que des del seu nucli d’Anatòlia van formar un gran imperi des dels Balcans fins a Egipte i des del nord d’Àfrica fins al golf Pèrsic.
Imperi rus, el va iniciar Ivan el Gran, que va adoptar el títol de tsar (cèsar), fen servir l’herència ortodoxa i bizantina.

Els móns no europeus
l’Àsia, l'islam es va estendre per l'Índia, aleshores fragmentada en petits regnes, i el sud-est asiàtic.
La Xina, s'havia independitzat dels mongols i vivia tancada en ella mateixa. Els xinesos eren una quarta part dels habitants del planeta, uns quatre-cents milions.
L'Àfrica Negra i Oceania estaven molt menys poblades i amb grans zones deshabitades.
A Amèrica, Es desenvolupaven tres grans civilitzacions: els maies, els asteques i els inques.

A l'edat mitjana, el món era una constel·lació de petits universos tancats en ells mateixos i que s'ignoraven els un dels altres. Cada civilització estava separada de la resta per grans zones deshabitades o poc poblades.
El espai conegut pels europeus durant molts segles era molt reduït: de la mar Mediterrània a la mar del Nord i de les costes de Portugal a Mesopotàmia.
Se sabia que existia un Orient Llunyà a partir de la publicació a partir de finals del segle XIII del llibre "Els viatges de Marco Polo".
Un altre punt conegut era l'oceà Atlàntic, ple de perills, però al s. XV portuguesos i castellans es van aventurar per les costes d'Àfrica i algunes illes atlàntiques.

2. Les causes dels gran descobriments

L'espai geogràfic conegut per l'home europeu, es va ampliar molt per les grans exploracions geogràfiques dels segles XV i XVI que van ampliar els horitzons fins aleshores coneguts i van permetre descobrir móns nous. Portugal i Castella van ser els gran protagonistes d’aquest procés gràcies als avenços que es van fer a la navegació durant l’època del Renaixement.
Les causes mes importants dels descobriments van ser variades i les podem classificar en factors sòcio-econòmics, ideològics i científics.
a) Factors sòcio-econòmics:
- Augment de la població a Europa Occidental durant la segona meitat del s. XV, per la finalització de la Pesta Negra i de les llargues guerres medievals (Cent Anys, de Reconquesta ibèrica, ...)
- L'augment de la població va provocar una expansió econòmica amb la necessitat de la recerca de primeres matèries per a la indústria artesana europea i de mercats per als productes d'aquesta artesania.
- Necessitat de més moneda, això va implicar la recerca de metalls preciosos per la seva fabricació. A Europa les mines estaven esgotades, cal buscar fora del continent i el lloc més fàcil va ser l'interior d'Àfrica, incrementant el comerç d'or, ivori i esclaus al Sudan, com ho havien fet els musulmans granadins i tal com ho feien els portuguesos.
- Gran demanda d'espècies i mercaderies luxoses a Europa, que arribaven d'Orient a través dels intermediaris àrabs i venecians, amb un preu molt alt i que eren repartides a les oligarquies europees.
Barrat el camí cap a Orient, a causa de l'expansió de l'Imperi turc amb la presa de la ciutat de Constantinoble al 1453 i el domini de la Mediterrània Oriental, les rutes a l'Orient quedaven tancades. No més quedava el camí per l'Atlàntic i els portuguesos van buscar una ruta directa cap a les terres de les espècies ( Índia i altres parts d'Àsia).
b) Factors ideològics
o Set d’aventures de l’home renaixentista estimulat per la lectura del llibre de Marco Polo que explicava els seus viatges a Orient i les gran possibilitats econòmiques i d’aventures que hi havia.
O Afany d’enriquir-se, els homes es van posar a buscar metalls preciosos, espècies o altres productes.
O Encara es mantenia un cert esperit de croada tant important a l’Edat Mitjana. Una mostra són les llegendes referents a l’existència d’un regne, anomenat del Prestre Joan (en algun indret d’Àfrica o Àsia) de cristians rodejat de pagans que necessitava ajuda. Avui dia aquest regne és identificat amb Abissínia.

c) Factors científics i tècnics
Tot l’anterior va ser possible gràcies al desenvolupament científic dels estudis geogràfics i a uns descobriments tècnics de gran valor per la navegació.
Científics
o Estudis geogràfics a partir de la "Geografia de Ptolomeu" i de la publicació de la "Imago Mundi" del Cardenal Pierre d’Ailly que va deduir que la Terra era rodona i no plana com es creia aleshores.
O Desenvolupament de la cartografia amb la producció de Portolans, mapes que detallaven les costes i de cartes nàutiques que indicaven les corrents.
O Els navegants van aprendre a orientar-se mitjançant les estrelles i feien servir unes taules de declinació del sol per calcular la latitud.
Tècnics
o La brúixola des de el s. XIII, servia per l’orientació.
O L’astrolabi a partir del s. XV per calcular la latitud.
O El vaixell utilitzat al Mediterrani era la Galera, que era massa pesant per navegar per l’Atlàntic. Els portuguesos van crear dues embarcacions:
v La caravel·la, forta i alta amb tres pals que podien girar sobre golfos de ferro per aprofitar la força del vent a les veles. Tenia uns 25 m d’eslora i una mànega de 8 a 10 m, amb veles triangulars ( o llatines) per aprofitar el vent de costat.
V La nau, era una caravel·la rodona i més gran amb una vela llatina i les demés quadrades.


3. Descobriments dels portuguesos
Portugal és un país marítim, obert a l’Atlàntic i proper a Àfrica. No és estrany que els portuguesos fossin els iniciadors de les grans navegacions per les costes atlàntiques de l’Àfrica.
A això també hi van contribuir les poques possibilitats agrícoles del país i l’ajuda que la dinastia d’Aviz va donar als seus navegants. Un príncep d’aquesta dinastia, l’infant Enric el Navegant, va ser un gran promotor d’aquestes empreses, que ell dirigia des de Sagres, i on reunia a erudits, navegants i cosmògrafs.
Les conquestes dels portuguesos a les illes i costes atlàntiques d’Àfrica s’escalonen durant tot el s. XV, tenia diverses finalitats:
    • Obtenció de l’or sudanès i d’espècies africanes.
    • Arribar a la terra de les espècies a l’Àsia.
La primera conquesta important és la de Ceuta, el 1415 amb Enric el Navegant. Més tard les illes del cap Verd i el Golf de Guinea (1460).
No va ser fins al 1487 que Bartolomeu Dias va arribar a la punta meridional d’Àfrica, el cap de les Tempestes que desprès va rebre el nom de Bona Esperança. Quedava obert el camí cap a l’Índic i l’esperada terra de les espècies, viatge que va realitzar per primer cop Vasco da Gama entre 1497 i 1498. Va arribar a Calicut a l’Índia on es van establir els portuguesos i més tard a Insulíndia que era la vertadera terra de les espècies.
A partir d’aquest moment van iniciar el comerç de les espècies i objectes de luxe amb tota Europa, formant un imperi territorial i econòmic.

4. Situació d’Espanya a finals del s. XV
El matrimoni dels Reis Catòlics va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però els dos regnes van continuar conservant la seva pròpia organització independent. Amb tot, es van establir les bases de la futura dinastia hispànica, que es va acabar convertint en una gran potencia mundial.
4.1. Castella i Aragó al segle XV
Castella, va sortir reforçada de la crisis del s. XIV i de la cruenta guerra civil que va portar al poder la nova dinastia dels Trastàmara.
El s. XV la seva historia política va estar marcada per les continues revoltes de la noblesa i pel caràcter dèbil dels seus reis, que deixaven el govern del regne en mans de favorits, com el conestable Álvaro de Luna o el marquès de Villena.
Quan va morir el rei Enric IV el 1474, els castellans (nobles bàsicament) es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana, que també rebia el suport de Portugal, i els de la seva germana Isabel, que estava casada amb Ferran d'Aragó i que després de dos anys de guerra civil (1468-1469) va ser proclamada reina de Castella.
Aragó, l'extinció de la casa de Barcelona després de la mort de Martí l'Humà (1410) va deixar el tron vacant. Tres compromissaris de cadascun dels tres regnes de la corona (Aragó, Catalunya i València) Es van reunir a Casp el 1412 i van elegir com a rei Ferran d'Antequera, també de la família dels Trastàmara i que era proposat per la alta noblesa aragonesa.
Un dels seus fills , Joan, es va convertir a partir de 1425 en rei consort de Navarra.
4.2. Els Reis Catòlics
A mitjan del segle XV, Castella, Aragó i Navarra estaven governats per membres de la mateixa família Trastàmara. Això fa facilitar el camí cap a la unitat territorial. El pas decisiu el va donar el matrimoni de Ferran, fill del rei d'Aragó, i Isabel, la germana del rei de Castella al 1469.
El 1474 tots dos governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho van fer també a Aragó.
El matrimoni dels Reis Catòlics va unir les corones de Castella i d'Aragó. Ara bé, només era una unió personal. Tots dos monarques governaven conjuntament tots els seus territoris, però cada regne va conservar la seva personalitat i la seva pròpia organització independent.
Per això, quan el 1504 va morir Isabel, la unió dinàstica va perillar: el tron de Castella va passar a la seva filla Joana, casada amb Felip el bell, mentre Ferran va continuar sent rei d'Aragó.
4.3. La política dels Reis Catòlics
La política de Ferran e Isabel va anar dirigida des de el principi a aconseguir la pacificació interior i a reformar l'autoritat del poder reial. Aquest objectiu el van aconseguir per tres vies:
  • Van crear la Santa Hermandad, que va pacificar els camps.
  • Van nomenar corregidors a les ciutats.
  • Van fundar el tribunal de la Inquisició al 1480, institució que perseguia els heretges i els judaïtzants. La inquisició va crear un clima de terror i d'intolerància religiosa que va culminar amb l'expulsió dels jueus de la península el 1492.
Els Reis Catòlics van dur a terme una política d'expansió territorial:
  • La conquesta de Granada el 1492 va posar fi a l'últim estat islàmic a la península, encara que en moltes hi va continuar vivint una nombrosa població musulmana.
  • El procés d'unificació peninsular es va completar el 1512 amb la conquesta del regne de Navarra i la seva incorporació al regne de Castella.
Van fracassar en l'unificació de Portugal, atès els fracàs dels enllaços matrimonials concertats amb els seus fills i els hereus de la corona portuguesa.
4.4. Una potència europea entre el Mediterrani i l'Atlàntic
La monarquia dels Reis Catòlics era una de les principals potències europees, ja que hi confluïen els interessos mediterranis de la corona d'Aragó i els atlàntics de Castella.
Al Mediterrani, Ferran i Isabel van consolidar l'influencia catalanoaragonesa a Itàlia, on va aconseguir frenar l'avanç francès i van mantenir el control sobre el regne de Nàpols.
A l'Atlàntic, el 1492 Cristòfor Colom va arribar a Amèrica en una expedició finançada pel regne de Castella. Els viatges de conquesta i exploració del nou continent es feien en nom de Castella, a la qual corresponien els beneficis de la conquesta del Nou Món.

5.Colom al servei de Castella descobreix

 un nou continent: Amèrica

5.1. Colom i la seva teoria
Cristòfor Colom tenia una personalitat molt complexa i que ha plantejat nombrosos problemes als estudis de la seva vida i teoria. Ell va ocultar el seu origen i no va aclarir quina era la seva idea descobridora.
La historiografia actual considera evident que havia nascut a Gènova, d’una família de teixidors, que va navegar des de jove i que es va establir a Portugal el 1476. Allà es va emparentar amb una família important de mariners i es va dedicar a la navegació i el comerç.
Fou el contacte amb mariners i comerciants el que va fer que a Colom se li acudis la idea d’aconseguir la tan buscada terra de les espècies, no vorejant l’Àfrica, com intentaven els portuguesos, si no navegant per l’Atlàntic cap a l’oest.
D’on va sortir aquesta idea?
Es un dels misteris de la vida de Colom. Se suposa que la lectura d’Imago Mundi i tal vegada una consulta al savi italià Toscanelli el van convèncer de la rodonesa de la Terra i, per tant de la possibilitat d’arribar a l’Àsia navegant cap a l’oest; es creu que va tenir contactes amb mariners que havien fet viatges a terres desconegudes o que s’havien perdut en tempestes i que Colom va anar recopilant informació.
Colom partia en la seva teoria de dos principis falsos: imaginava la Terra més petita que no és i, evidentment, no tenia ni la més mínima noció de l’existència del continent americà que li havia de barrar el pas cap a l’Àsia.
Quan Colom va presentar el seu projecte al rei Joan II de Portugal, fou estudiat per una comissió de geògrafs i rebutjat.
Havia enviduat en unes circumstancies no gaire clares i que estava arruïnat, va decidir venir a Espanya, on va arribar el 1485. Aquí va tenir la sort de trobar dos frares protectors i entusiastes de les seves idees al convent de La Ràbida (Huelva) i el seu projecte va arribar fins els Reis Catòlics; però era el moment de la llarga guerra de Granada i Colom exigia massa. Això va ser la causa de llargs anys de converses, dubtes i descoratjaments, fins que es van firmar les "Capitulacions de Santa Fe" que eren un privilegi reia pel qual els reis concedien a Colom els títols d’ Almirall de la mar Oceana i Virrei de les terres que descobrís i, a més, la desena part dels beneficis que se n’obtinguessin.

5.2.El descobriment del nou món
Després d'obtenir el permís reial i els diners necessaris, que van ser avançats pel tresorer de la Corona d'Aragó, calia trobar vaixells i sobre tot mariners experts. Va tenir la sort d'aconseguir la col·laboració dels germans Pinzón i del pilot i cosmògraf Joan de la Costa, van reclutar la tripulació i els vaixells.
Per fi, el 3 d'agost de 1492 salpaven del port de Palos de la Frontera ( Huelva ) dues caravel·les, la Pinta i la Niña, i una nau la Santa Maria, amb noranta homes.
Les tres naus es van dirigir primer a les Canàries, d'on van sortir el 9 de setembre aprofitant els vents alisis i els corrents marins. La travessia va ser llarga i dura i després de trenta-tres dies quan la situació era molt difícil i la tripulació estava a punt d'amotinar-se, va descobrir terra el mariner Rodrigo de Triana des de la seva posició de guaita el 12 d'octubre de 1492. Havien arribat a les illes Bahames, Huanahaní, que Colom va batejar amb els noms de San Salvador, Santa Maria de la Concepción, Fernandina i Isabela. A continuació es van explorar les illes de Cuba i Haití i van retornar a la Península Ibèrica els primers dies de 1493 amb la Pinta i la Niña, ja que la Santa Maria havia embarrancar a Haití.
Colom i els seus homes estaven convençuts d'haver arribat a l'Àsia ( en concret al Japó) i van posar a aquelles terres el nom de l'Índies que a Espanya van perdurar durant molt de temps.
L'èxit d'aquest primer viatge va permetre la realització d'una segona expedició: 17 vaixells i 1500 homes, amb la qual es va iniciar el poblament i l'explotació de l'actual Haití, que s'anomenà Hispaniola. Però aviat va córrer el malestar entre els colons, ja que no es descobrien ni espècies ni metalls preciosos.


6. Repartiment del Món entre Castella i 
    Portugal
El descobriment de Colom va ser un cop dur per a Portugal encara que, com sabem, navegants d'aquest país van arribar al cap de pocs anys a la veritable Índia.
Immediatament després del retorn de Colom, els Reis Catòlics van sol·licitar al Papa la sobirania de les terres descobertes per Colom, i aquell es va concedir les terres que conquerissin i evangelitzessin més enllà d'un meridià situat a 100 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd.
Però els portuguesos es van considerar perjudicats. Així, per evitar que hi hagués més tensions, es van reunir tècnics de tot dos països i van decidir amb l'acord de Tordesillas al 1494 que la línia divisòria seria 370 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd. Les terres situades a l'oest d'aquest meridià serien per a Espanya y les situades a l'est, per a Portugal.
Com que la part més oriental de l'Amèrica del Sud quedava dins de l'àmbit portuguès, aquest país va iniciar la colonització del Brasil a partir de l'expedició d'Àlvares Cabral, el 1500. No obstant, el problema més greu es va plantejar quan portuguesos i castellans van topar a les Moluques. Altre vegada, va caldre traçar una línia divisòria, tot i que en definitiva, l'emperador Carles V havia de cedir més tard els drets sobre Insulíndia a Portugal, que així atenyeria el seu objectiu final: la terra de les espècies.

7. Nous viatges de Colom i viatges menors
Colom encara va fer dos viatges més a Amèrica. En el seu tercer viatge va arribar a l'illa de Trinitat i a les boques de l'Orinoco, és a dir va tocar terra ferma al continent. En el quart va recórrer les costes d'Amèrica Central i poc temps després d'haver tornat a Espanya va morir, el 1506, encara convençut que havia arribat a l'Àsia . Però la majoria dels seus contemporanis ja pensaven que es tractava d'un Nou Mon, que un geògraf alemany va batejar amb el nom d'Amèrica (1507), perquè va considerar erròniament que el primer que havia trepitjat el continent havia estat un italià anomenat Amerigo Vespuccio.
L'extraordinari prestigi de Colom com a descobridor va quedar enfosquit pels seus escassos dots de governant de la Hispaniola, on els colons, defraudats per no haver trobat l'abundant riquesa que esperaven, se li van enfrontar.
Viatges de Colom:
1r viatge (1492-1493)
2n viatge (1493-1496)
3r viatge (1498-1500)
4t viatge ( 1502-1504)
Coincidint amb els dos darrers viatges de Colom, i durant els anys següents, se'n van realitzar molts altres, que van rebre el nom de viatges menors, per distingir-los dels colombins:
  • Es van recórrer les costes americanes de la península de la Florida fins al estuari del riu de la Plata.
  • El descobriment decisiu per demostrar que les Índies no eren no eren d'Àsia el va realitzar Vasco Núñez de Balboa, que va travessar a peu l'istme de Panamà i ve descobrir el que ell anomenà mar del Sud 1513 i que posteriorment serà l'Oceà Pacífic. S'havia dons demostrat que, per arribar a l'Àsia, calia continuar navegant cap a l'oest per aquest nou oceà.
8. La primera volta al Món: La terra és rodona
Mentre que Portugal ja ha arribar a l'Índia per la ruta africana, Castella continua la seva trajectòria cap l'oest. L'agost de 1519, una expedició de cinc vaixells va sortir de Sevilla comandada per un portuguès, Fernao de Magalhaes. Fins al riu de la Plata van navegar per aigües conegudes. Després , tot fou difícil i perillós: el descobriment de l'estret de Magallanes, la travessa de l'oceà Pacífic, l'arribada a un arxipèlag (Filipines), on Magalhaes va morir, l'enfrontament amb els portuguesos a les Moluques, i el retorn vorejant la costa de l'Àfrica.
Després de tres anys de navegació només va retornar a San Lucas de Barrameda una de les cinc naus, tan sols amb 18 dels 239 homes de l'expedició, comandats pel basc Juan Sebastián Elcano. El viatge va demostrar que la Terra era rodona i es podia circumnavegar.

8.1. Altres exploracions i conquestes:
  • La conquesta de Mèxic va ser realitzada entre els anys 1519-1521 per Hernán Cortés. Va sortir de Cuba i, després de desembarcar a la costa mexicana, on va fundar la ciutat de Veracruz, es va guanyar l'amistat d'algunes tribus enemigues dels asteques i va arribar a la capital , Tenochtitlàn, on va fer presoner a l'emperador Moctezuma. Després de la batalla d'Otumba, els espanyols van reconquerir la capital i van dominar tot l'Imperi Asteca.
  • L'expansió espanyola va continuar amb la conquesta de Guatemala i d'Hondures. En Aquest territori es va crear el Virregnat de Nova Espanya l'any 1535 i des d'allí l'expansió es va dirigir cap Amèrica del Nord.
  • L'Imperi del Inques, que comprenia Equador, Perú i part de Bolívia, va ser conquerit entre el 1527-1532 per Francisco de Pizarro, que va aprofitar les disputes entre els inques i va fer presoner a Atahualpa, a qui finalment va matar. Després es va apoderar de Cuzco, capital de l'Imperi i va fundar la ciutat de Lima que va ser la capital del Virregnat del Perú.
  • Xile va ser conquerit per Pedro de Valdivia, després de cruels lluites amb els araucans. També van quedar sotmeses Nova Granada, Equador i les terres altes colombianes, d'on van sortir les expedicions cap al riu Amazones.
  • Pedro de Mendoza va conquistar les terres del Rio de la Plata (1535) i fundar la ciutat de Buenos Aires.
  • Van explorar el Pacífic, on van descobrir nombroses illes. López de Legazpi va conquerir les filipines i fundar la ciutat de Manila el 1571.

9. L'impacte dels descobriments i l'expansió europea

La recuperació econòmica de la segona meitat del s. XV va experimentar un gran impuls renovador amb els descobriments geogràfics. Sota l'estímul del creixement e la població europea i de la demanda colonial, la producció agrària i manufacturera van augmentar considerablement. Però va ser sobretot en el terreny comercial i financer on l'economia va realitzar la seva expansió més notòria.

9.1.L'explotació econòmica de les noves terres

o     La colonització portuguesa. L'escàs potencial demogràfic portuguès no va permetre l'ocupació efectiva i l'explotació dels territoris descoberts i es va limitar a l'establiment de factories comercials a les costes d'Àfrica, de les Índies orientals i de les illes de les Espècies, des de les quals realitzava els seus intercanvis comercials. Tan sols a les costes brasileres els portuguesos van controlar la producció de canya de sucre mitjançant la utilització d'esclaus negres procedents del golf de Guinea, però tampoc allà es van endinsar a l'interior del continent. Aquesta absència de control portuguès sobre la producció d'espècies va facilitar l'avenç d'Holanda, que al final del segle XVI acaparava una bona part dels mercats portuguesos.
o     La colonització castellana. Va tenir un caràcter força diferent, després d'un primera fase en les Antilles i al no trobar or i espècies, van avançar cap l'interior del continent amb la seva conquesta i per assegurar-se el domini sobre una població sotmesa des de feia segles es van limitar a substituir les velles classes dirigents.
Un cop esgotat el període de depredació que proporcionaven el pillatge i el botin de guerra, vas caldre organitzar la producció de les noves terres conquerides. Els indis no van ser esclaus, però la nova classe dominant va trobar formes que respectant l'indi teòricament, permetien l'obtenció de mà d'obra abundant i barata.

Les dues formes més usades per l'aprofitament del treball indígena eren:
o     L'encomienda, la Corona encomanava un nombre d'indis a un encomendero, que a canvi de protecció i instrucció religiosa, els podia exigir el pagament de tributs i la prestació de treballs, el més normal era a les plantacions de sucre, cacau, tabac, anyil ...
o     La mita, molt utilitzada en el treball miner per l'explotació de les mines d'or i plata que a mitjans del segle XVI van ser descobertes a Potosí (Perú) i Zacatecas (Nueva España). Obligava a les comunitats indígenes a subministrar un determinat nombre de treballadors durant períodes limitats de temps i amb un salari que era molt baix, inferior al dels treballadors lliures.

10. Les conseqüències dels descobriments
Demogràfiques:
  • L'emigració a les colònies, que absorbiria en endavant l'excedent de població europea.
  • El mestissatge racial, especialment visible a Iberoamèrica.
  • El tràfic d'esclaus negres.
  • L'intercanvi continental d'endèmies, que va contribuir al descens de població indígena.
Econòmiques:
  • L'atlàntic va reemplaçar a la Mediterrània. La incorporació d'Amèrica als circuits econòmics europeus va produir el desplaçament de l'activitat comercial des de la Mediterrania cap a l'Atlàntic, i va provocar la crisis d3els ports mediterranis i l'expansió ,d'altres com Sevilla, Lisboa, Londres o Anvers. Europa entrava així en el que s'ha nomenat l'era atlàntica.
  • Els metalls preciosos van arribar a Espanya. La mineria de l'or i de la plata era un dels gran recursos americans. Els metalls preciosos que van arribar d'Amèrica van servir per alleujar la necessitat de mitjans de pagament a Europa i van fomentar la tendència de les nacions a l'atresorament d'or, que va provocar, com a conseqüència, una pujada general dels preus.
La importació d'or i de plata, a través de Sevilla, va estimular l'economia espanyola. Entre els seus efectes negatius s'ha de citar la cobdícia desencadenada entre els països europeus, que van promoure l'actuació de pirates i filibusters al carib contra els ports i els galions espanyols.
  • El transvasament de productes entre les dues riberes de l'Atlàntic va ser molt intens. La ramaderia americana, basada gairebé exclusivament en l'explotació de la llama, es va transformar totalment amb la importació de les espècies conegudes a Europa. El blat, el cafè, la canya de sucre, l'olivera i el cànem, entre d'altres, van ser implantats al nou continent. D'altra banda, a Europa es va produir una profunda transformació agrícola amb la implantació del blat de moro i la patata.
Culturals:
  • Els europeus va implantar la seva cultura. Els valor propis dels pobles europeus, la llengua, la religió, l'art, el sentit del dret i la manera de concebre el món, van ser portats a les noves terres descobertes.
L'enginyeria i les noves tècniques de navegació es van desenvolupar davant del ràpid creixement del viatges entre Europa i les terres descobertes.
  • La geografia va experimentar un gran desenvolupament. A mitjans del s. XVI, L'humanitat disposava d'un coneixement del món bastant complert i real; gairebé només quedaven fora d'aquest coneixement les regions polars i l'interior d'Austràlia i d'Àfrica.


No hay comentarios:

Publicar un comentario