CODI D'HAMMURABI

Codi d'Hammurabi

(Gravat en una estela de diorita d'uns tres metres d'alçada, descoberta a Susa i avui al Musée du Louvre), el més complet dels mesopotàmics, però certament no el primer (són anteriors els de Lagas, cap al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC). 

Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum, o patricis, muskenum, o subordinats (el poble en general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del Talió i reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilònica: de la propietat (les terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc. Exercí una gran influència sobre la legislació de molts països.