domingo, 10 de noviembre de 2013

Vassallatge

                      Vassallatge

El vassallatge és la base política del feudalisme. Parlem de vassallatge per referir-nos als pactes de fidelitat vitalicis entre un senyor (bisbe, abat, comte, etc...) i el seu vassall, sempre dins del mateix estament social. La paraula vassall és d'origen gaèlic, on significava "servent". El vassallatge es podia donar entre un rei i l'alta noblesa, o entre alta noblesa i petita noblesa. El vassallatge consta de dues parts que prenen forma en la cerimònia de vassallatge:
  • Homenatge: El vassall, de genolls, i besant la mà del senyor, jura:
    • Fidelitat al seu senyor (rei, comte, duc, etc...)
    • Ajuda militar.
    • Consell de govern , és a dir, formar part del seu tribunal en cas de ser cridat.
    • Ajuda econòmica (poc freqüent, per exemple pel casament de la filla gran del senyor).
  • Investidura: El senyor:
    • Cedeix un feu al seu vassall, que assoleix domini total de les seves terres.
    • Li garanteix protecció.
    • Li garanteix defensa judicial.
Acte de vassallatge
En aquest contracte, els reis només controlen i exploten directament les seves terres, com un noble més, el que es coneix com a primus inter pares, el primer entre els iguals. Les monarquies que en resulten, com hem comentat abans, són febles malgrat certa unitat política i malgrat el vassallatge. Sovint ocorrien petites guerres i disputes entre nobles, entre el noble vassall i el rei, o del rei contra nobles. En molts casos, el contracte de vassallatge canviava cap al vassallatge vers un altre senyor, o per conveniències matrimonials, apareixien nous vassallatges.
El vassallatge generarà una cadena de vincles entre la noblesa , on nobles més importants prendran com a senyors a nobles menys importants, i aquests a la vegada prendran a cavallers, per gestionar petits feus, etc...
A Castella succeí una situació un mica diferent al feudalisme: a molts llocs ens trobem els fueros o furs, estatuts aplicats a un determinat territori o localitat, que hi regulen la vida. Van ser utilitzats per repoblar zones de reconquesta. Tenien caràcter comunal, i es governaven per un consell.

                 Pacte de vassallatge

"Jo, Bernat Guillem, fill de Sança, dona, et juro sobre l'altar consagrat, a tu, Ramon Berenguer, comte de Barcelona, que d'avui endavant et seré fidel tant de cos, vida i membres com també per l'honor que ara tens i que d'ara endavant adquireixis amb el meu consell, en concret del castell de Besalú i de tots els castells i fortaleses pertanyents al seu comtat, i de Castellnou, dels seus castells, fortaleses i terres de conreu o erms (sense producció, inhabitats) que hi ha al comtat de Vallespir, (...) i que això no et prendré ni en la seva totalitat ni en part. I si home o homes, dona o dones t'ho prenguessin, t'ajudaré a posseir-los, a defensar-los i a fer la guerra contra tots els homes o dones fins que ho recuperis, i això per la meva fidelitat i sense engany. I del castell de Besalú i de tots els castells i fortaleses et donaré a tu el poder, i et faré senyor d'avui endavant, tant si estic aïrat com pacífic, tantes vegades com m'ho demanis, per tu mateix o mitjançant els teus enviats, per la fe que et dec i sense engany. "

6 comentarios: