MAPES PORTOLANS

El desenvolupament dels «portolans». Amb el

terme «portolà» es designa les cartes nàutiques que

van tenir l’esplendor des del segle XIII al XVI, encara

que van arribar a la seua perfecció en els segles XIV

i XV. En l’origen, els portolans eren uns quaderns

d’instruccions on els navegants anotaven els rumbs

i les distàncies entre els ports, i en un moment

determinat es van il·lustrar amb croquis o mapes,

que es van denominar «portolans» o «cartes

portolanes». Els més antics són genovesos, catalans,

mallorquins i també algerians, sense que es puga

assegurar quins van ser els primers. L’exemplar més

antic que es conserva és la denominada «Carta de

Pisa».

A partir del segle XIII, l’extraordinari impuls que va

arribar a la navegació en la Mediterrània va

fomentar l’aparició d’aquest tipus de mapa, que

sobrepassava en exactitud a tots els anteriors.

• Quasi tots estaven fets sobre pell d’ovella

i orientats al nord magnètic.

       • Representaven més o menys la mateixa zona:

el mar Mediterrani i el mar Negre amb tota

exactitud, i l’oceà Atlàntic, fins a Irlanda, de

manera molt deficient.

• El detall més característic era el minuciós

sistema de roses dels vents i de rumbs que

s’entremesclava sobre tot el mapa. Generalment,

hi havia una o dues roses centrals, envoltada

cadascuna per setze més, de les quals partien

trenta-dues línies radials de diferents colors.

• Constaven, a més, d’una escala gràfica,

generalment graduada en llegües i milles.

Aquests mapes estaven fets a escales que

en el sistema mètric decimal varien, en general,

entre 1:5.000.000 i 1:13.000.000.

• Tenien la finalitat concreta de servir als

navegants; per això la seua preocupació

principal era la descripció de les costes, i per

aquest motiu solament representaren el litoral i

alguns detalls de l’interior. La retolació es reduïa

als ports, els caps i altres detalls de les costes:

una infinitat de noms de lloc rivetejaven la línia

de costa. Les superfícies continentals apareixien

en blanc o adornades amb escuts d’armes,

banderes i retrats de reis; a voltes estaven

representats alguns rius i certes ciutats. Terra

endins la informació era més pobra i menys

fidedigna, a voltes totalment llegendària.

La confecció dels portolans es va estendre fins al

Renaixement i va arribar a un grau de perfecció

considerable, sobretot a través de l’escola catalana,

establida principalment a Mallorca, que era, en els

segles XIV i XV, un encreuament de diverses

cultures, àrab, jueva, catalana i italiana, i un centre

del comerç mediterrani de primer ordre.