La lluita en la tercera dimensió: l’aviació en la I Guerra Mundial
En iniciar-se la contesa, diversos generals van manifestar el seu menyspreu
cap a l’aviació, que consideraven un entreteniment de les classes altes.
La importància de l’aviació va conduir a un increment enorme de la despesa
que buscava augmentar tant la quantitat com la qualitat dels aparells. En
1914 els bel·ligerants a penes tenien més de 800 avions entre tots. No obstant
això, al llarg de la guerra es van construir quasi 150.000 aparells. [...]
Per a ocupar-se d’aquests avions, les grans potències van ensinistrar milers
de pilots, mecànics, observadors i altre personal de suport, i es va produir un
augment descomunal de l’aviació. El Reial Cos d’Aviació britànic va passar de
2.000 persones en 1914 a 291.000 en 1918, moment en el qual s’havia convertit
en la primera força aèria independent del món.
Però l’aviació va adquirir de seguida una complexitat que va fer necessària
l’especialització en tres àrees: l’observació, la persecució i el bombardeig. Els
observadors no solament localitzaven i informaven dels moviments de l’enemic,
sinó que també ajudaven a dirigir el foc de l’artilleria; ja que, com que es
van desenvolupar els sistemes de comunicació amb els artillers, els pilots van
poder ajudar a corregir les imprecisions de tir. Amb la utilització dels observadors
aerotransportats com si foren els seus ulls, l’artilleria podia ocultar-se
i protegir, per tant, les seues bateries del foc enemic.
Però aquest sistema depenia del domini de l’aire. Els avions de persecució
(o caces) van tenir un desenvolupament precoç, amb la missió especialitzada
d’eliminar del cel els avions d’observació enemics. L’invent del dissenyador
aeronàutic holandés Anthony Fokker d’un mecanisme que evitava el tir de la
metralladora quan la pala de l’hèlix estava en la línia de mira, va permetre als
alemanys sincronitzar el motor de l’avió i l’arma. [...] Fins que els aliats van
perfeccionar un sistema semblant, el «flagell dels Fokker» va concedir als
alemanys un avantatge decisiu en l’aire.
Ja en 1915 els avions havien adquirit la suficient fortalesa per a permetre una
tercera missió: el bombardeig aeri. Al maig, avions britànics van dirigir l’atac
contra una fàbrica alemanya de gas verinós, sobre la qual van llançar 87 bombes
amb resultats diversos. [...]
Verdun va assistir als primers esforços coordinats de connectar l’eficàcia de
les forces aèries a la sort de les tropes terrestres. Els avions de reconeixement
alemanys, protegits pels avions de persecució, van fotografiar cada centímetre
de l’ixent de Verdun abans d’atacar. [...] Cal ressenyar que no van atacar
mai la Voie Sacrée, atés que Falkenhayn no volia destruir els mitjans que permetien
a França continuar alimentant els homes dins del matador que ell havia
dissenyat. Els francesos van respondre a l’amenaça aèria alemanya creant
esquadrons de caces que actuaven en equip. Entre aquests esquadrons
hi havia una unitat de voluntaris nord-americans, l’esquadrilla Lafayette, que
van contribuir a la fama dels nord-americans que van combatre del costat
francés. [...]
Michael S. N
una historia global (1914-1918)EIBERG, La Gran Guerra:, 2006. Adaptat Les trinxeres en la Gran Guerra
Els alemanys van donar l’exemple establint veritables xarxes de trinxeres.
Els anglesos els van imitar, però els francesos i els russos van arreglar
amb menys cura les trinxeres. No s’imaginaven que s’hi estarien enterrats
durant prop de tres anys i que hi viurien les batalles del demà: Xampanya, el
Somme, Verdun. [...]
El seguit d’ixents i entrants es va fer veure ràpidament com a necessari per
a evitar que se’ls enfilara. Quan construïen la xarxa i l’estructura de les trinxeres,
l’atenció dels soldats s’aplicava a la instal·lació dels llocs de vigia. Primer
es col·locaven els filats, maniobra especialment perillosa sota el tir de les metralladores
enemigues; després es preparaven sacs de terra per protegir-se
dels bombardejos i, últimament, s’instal·laven espitlleres per a col·locar-hi els
observadors. [...]
Fins a 1914, els caps militars havien aprés, en primer lloc, a saber concentrar
les seues tropes en un lloc donat. Més que la concentració importa ja el
camuflatge, sobretot el de les peces d’artilleria. [...]
La guerra de trinxeres exigiria un armament especial. Els alemanys van fabricar
una bala amb nucli d’acer i contra els blancs aeris es van utilitzar les
bales lluminoses i les incendiàries per a fer explotar globus i dipòsits d’avions.
Ajupits en les trinxeres, els francesos se sentien vulnerables. A més de les
mines, van haver de témer prompte les amenaces que venien pel cel, les terribles
explosions dels Minenwerfer, que llançaven en vertical projectils de 50
a 100 quilos que podien caure a molt poca distància –de 100 a 500 metres si
era necessari–, mentre que el tir dels canons era massa horitzontal. [...] Durant
molt de temps, els francesos no van tenir res amb què plantar-los cara
i se sentien desarmats. No obstant això, Joffre s’havia interessat abans de la
guerra en una espècie de morter la mostra del qual s’estava fabricant en el
moment de la mobilització, però a conseqüència de la marxa, el segon dia,
de l’oficial encarregat de l’estudi, se’n va suspendre la fabricació. Mentrestant,
es va tractar d’utilitzar el canó del 75, però el tir, com el dels altres calibres,
era massa dispers. En 1915 es va trobar la rèplica en el «obús d’aletes
dels canonets de trinxera», «els xiquets acaronats» de les trinxeres franceses,
que eren molt eficaços i estaven servits per artillers que vivien de prop la vida
dels d’infanteria.
L’altra dificultat en cas d’atac era la xarxa de filat. Els soldats disposaven de
pinces per a tallar-les, però amb gran freqüència morien abans fins i tot d’haver
obert un pas. Es va indicar el fet a Millerand, el ministre de la Guerra,
que, impertorbable, va proposar la utilització de llimes. «Que les tallen amb
les dents i que passen sobre un pont de cadàvers», responien els oficials italians.
Es va assajar el carro portabombes però va ser un fracàs, com el carretó-
escut o el bufador oxhídric del químic Georges Claude. Al final, es van utilitzar
les metralladores, que a costa d’un consum fabulós de bales cisellaven
els pals on es fixaven els filferros i obrien així un pas.
Marc FERRO, La Gran Guerra: 1914-1918, 2002
Marc FERRO, La Gran Guerra: 1914-1918, 2002
No hay comentarios:
Publicar un comentario