TRACTAT D'ALMIRRA

TRACTAT D’ALMIRRA.

Pel Tractat d’Almirra (26 de març de 1244), entre els regnes de Castella i Aragó Jaume I i el seu gendre l’infant Alfons, posterior rei de Castella Alfons X, s’estableixen els límits de dret a conquerir terres per part de cada regne (en el Tractat es vindria a confirmar els pactes anteriors de Tudillen en 1151 i Cazola en 1179), quedant Altea dins el territori que li va correspondre a Jaume I.

Segons el “Llibre dels fets” [fragment extret de “Cronica del Rei Jaume I el Conqueridor”, nº 349] diu:

“Aquest fo lo repartiment de les terres: que l’Infant hagués Almansa e Sarafull, e el riu de Cabriol; e nos que haguessem Castalla e Biar, e Relleu, e Sexona, e Alarc, e Finestrat, e Polop, e la Mola que es prop d’Agües, e Altea e tot ço que s’enserrava dins sos termens”.

Un altra transcripció diu: “e nos que haguesen Castalla e Biar, e Releu, e Sexona, e Alarch e Finestrat, e Torres, e Polop en la Mola que es prop de Aques, e de Altea, e Tormo quis encerraba dins les termens” (una transcripció es pot llegir a Gutiérrez del Caño, 1920, 36).

ýDibuixa en un mapa les fites establertes al Tractat d’Almirra.