Les Croades
Una croada és una intervenció militar de caràcter religiós. Les primeres croades daten de finals del segle XI, i van ser protagonitzades per la proposta del Papa i el seguiment de diferents reis europeus per tal de conquerir terra santa als musulmans. Croades a Terra Santa n'hi va haver forces, però les quatre primeres són les més destacades. A banda d'aquestes croades a Terra Santa, la croada contra la Corona d'Aragó i la croada albigesa també són interpretades com a croades per la intervenció Papal en ambdues campanyes.Primera Croada (1096-99 d.C.)
| La zona on Crist havia nascut i viscut havia
estat durant segles un indret de peregrinatge de molts cristians que
s'hi desplaçaven d'arreu. Tot i ser zona ocupada pels musulmans, hi
havia tolerància per part d'aquests i els peregrins podien fer el seu
camí sense majors problemes. La conquesta d'aquesta zona per part dels
turcs selyúcides, islamistes molt més radicals, va tallar l'accés a la
zona per a tots els peregrins cristians. Aquesta va ser la causa més
directa de la primera croada a Terra Santa. La Primera Croada va ser convocada pel Papa Urbà II a finals del segle XI d.C. El Papa prometia l'alliberament de pecats, i per l'entorn de violència feudal existent en aquest moment, va tenir un gran èxit de convocatòria. En una primera onada, coneguda també com a croada dels pobres, s'hi van allistar nombrosos pagesos i gent humil, i el resultat va ser un fracàs. La segona onada, coneguda també coneguda com a croada dels barons, ja va comptar amb la intervenció de la noblesa feudal europea, organitzada en quatre grans grups segons l'origen geogràfic. Els croats van aconseguir derrotar els turcs l'any 1099 i conqueriren així Antiòquia i Jerusalem. A conseqüència d'aquest fet, es van crear el que es va anomenar com a estats croats als territoris palestins (comtat d'Edesa, comtat de Trípoli, principat d'Antiòquia i regne de Jerusalem), i que s'havien d'encarregar de gestionar la zona i facilitar la permanència i pervivència del Cristianisme. |
|
"Que vagin doncs al combat contra els infidels – un combat que val la pena emprendre i que mereix acabar amb victòria – els que es dedicaven a les guerres privades i abusives en perjudici dels fidels! Que siguin d'ara endavant cavallers de Crist els que no eren més que bandits! Que lluitin ara de bona llei contra els bàrbars els que combatien contra els seus germans i parents!"
"
Aquestes són les recompenses eternes que van aconseguir els que es
feien mercenaris per un miserable salari: treballaven pel doble honor
aquells que es fatigaven en detriment del seu cos i de la seva ànima.
Estaven aquí tristos i pobres; estaran allí alegres i rics. Aquí eren
els enemics del Senyor; allà seran els seus amics"
Conquesta de Jerusalem" En efecte, el divendres 22 de shabán de l'any 492 de l'hègira, el 15 de Juliol de 1099, els francs s'han apoderat de la ciutat santa després d'un assetjament de 40 dies. Els exiliats encara tremolen cada cop que ho refereixen, i la mirada se'ls queda fixa, com si encara tinguessin al davant la vista aquells cavallers rossos coberts d'armadures (...)" " Quan dos dies després acabà la matança, ja no quedava ni un sol musulmà dins les muralles (...) Als darrers supervivents els van obligar a portar a terme la pitjor de les tasques: arrossegar els cadàvers dels seus, amuntegar-los sense sepultar (...)"
Adaptació per a la comprensió
La convivència dels estats croats amb els veïns turcs va ser complicada des del moment de la creació. Els turcs no van deixar d'assetjar la zona, i pocs anys després de la conquesta i de la creació dels estats croats, l'exèrcit turc va conquerir un dels primers comtats croats, el comtat d'Edesa.
Arrel d'aquests atacs el Papa Eugeni III, juntament amb el rei de França Lluís VII i l'emperador alemany Conrad III, convoquen la segona croada per tal de protegir els atacs turcs a la zona reocupada pels cristians.
La croada no va tenir èxit, i després de diverses derrotes contra els musulmans, els cristians van acabar perdent també Jerusalem l'any 1187 a mans de Saladí, sultà d'Egipte.
Tercera Croada (1189-1192 d.C.)
La tercera Croada, també anomenada croada dels reis, va ser convocada pel Papa Gregori VIII amb la voluntat de recuperar els territoris perduts a mans de saldí, especialment Jerusalem. La Croada rep el nom de croada dels reis pel lideratge de tres reis importants europeus: Felip II de França, Ricard Cor de lleó d'Anglaterra i Frederic I barba roja d'Alemanya.
Aquesta tercera croada va ser un altre intent fallit dels cristians. Frederic I d'Alemanya mor de camí, fet habitual en les expedicions dels croats. La resta, comandada per Ricard Cor de Lleó va aconseguir diferents victòries a la zona de Palestina, tot i que no va recuperar Jerusalem. Malgrat això, Ricard Cor de lleó va aconseguir signar un tractat amb Saladí pel qual es permetria peregrinar als cristians a Jerusalem i la creació d'un regne de petits estats llatins, defensat per les ordes religioses militars, com la dels Templers o la dels Hospitalaris, que s'havien d'encarregar de protegir els temples de Terra Santa.
Quarta Croada (1202 – 1204 d.C.)
La quarta croada es convoca a causa del fracàs de la tercera. El Papa Inocenci III la va començar a predicar uns anys abans, però no va aconseguir convocar personatges tant rellevants com l'anterior.
La croada va tenir un caire molt diferent de les anteriors, i ni tan sols es va arribar a lluitar contra els musulmans. Abans d'arribar a Terra Santa els croats van canviar el rumb ja que es veien amb poques possibilitats de victòria, i per tal d'aconseguir béns promesos als venecians reclutats per la campanya, s'aturen a Constantinoble, en aquell moment a mans de l'emperador d'orient, i la saquegen, emportant-se diners i riqueses. Per un temps fins i tot van aconseguir entronitzar un emperador llatí, però poc després va tornar al tro un emperador grec.
Conseqüències de les Croades
Les conseqüències de les croades es van fer notar a curt i a llarg termini, sobretot a la zona d'Europa occidental.
A occident, per una banda, i a nivell econòmic, va augmentar notablement el comerç entre Orient i Occident. Arrel d'això es va anar enfortint i desenvolupant la burgesia, que anirà adquirint cada vegada més força i més pes dins els entorns urbans. Producte de l' intercanvi de productes i del trànsit comercial, diferents ciutats costeres europees es van anar desenvolupant tot aprofitant-se de les activitats mercantils. En són un clar exemple ciutats com Venècia o Gènova.
Producte de tot això, els sistema feudal conegut fins aleshores va començar a trontollar, sobretot per culpa d'aquest nou grup social, la burgesia, poderosa econòmicament però sense drets politics. Els burgesos van fer créixer l'economia en un àmbit en el qual els senyors feudals poc tenien a fer, i mica en mica els sistema feudal, tant basat en el món rural, va anar perdent força.
Els nous ingressos derivats del comerç, afavorien, per una banda, la burgesia, i per altra les monarquies, que en podien rebre impostos directament. A això, s'hi van sumar les llargues estades a les croades de la mitjana noblesa, que va permetre als reis anar imposant la seva autoritat sense masses impediments. Aquests reis van aprofitar per anar atorgant cert pes polític als burgesos, i d'aquesta manera rebaixar la influència política de la noblesa en les nous parlaments medievals.
A nivell cultural va permetre el contacte i l'arribada de productes nous a occident, com ara les sedes, perfums, espècies, etc... A més, es van recuperar nombrosos texts grecs i llatins desconeguts a Europa fins al moment.
A l'hora, el llegat de les croades servirà d'experiència a les futures colonitzacions dels segles XV i XVI.
A Orient les conseqüències no seran tant àmplies però sí molt paleses ja que els cristians deixaran un llegat cultural important sobretot a nivell arquitectònic amb la construcció de nombroses esglésies cristianes a Terra Santa, alguns dels quals encara es poden trobar avui en dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario