EDAT MITJANA. LA CONSTRUCCIÓ D'UNA CATEDRAL

La construcció d’una catedral

Lectura

Philip es trobava dret en l’extrem est, observant com Tom construïa un mur.

Havia construït ja les bases de dos contraforts fins al nivell de la tercera sèrie

de pedres, i en aquell moment estava alçant el mur entre els dos. «Probablement

mai arribarà a acabar-se», es va dir Philip amb descoratjament.

El primer que Tom feia quan els peons li duien una pedra era agafar un instrument

de ferro en forma de L i utilitzar-lo per a comprovar si les vores de la

pedra eren quadrades. Després, amb una pala, tirava una capa d’argamassa

sobre el mur, la distribuïa amb la punta de la paleta i col·locava damunt la

nova pedra, rascant l’excés d’argamassa. Per a col·locar la pedra es guiava

per un cordell tibant subjecte pels extrems a cada contrafort. Philip va observar

que la pedra estava quasi tan llisa en la part superior com en la inferior,

on hi havia l’argamassa, com si poguera veure’s de costat. Allò el va sorprendre

i va preguntar a Tom el motiu.

–Una pedra mai ha de tocar les de dalt ni les de baix –li va contestar Tom–.

Per a això és precisament l’argamassa.

–Per què no han de tocar-se?

–Perquè provocaria clevills. –Tom es va posar dret per explicar-li-ho–. Si camina

per una teulada de pissarra el seu peu la travessarà, però si posa una

taula a través de la teulada podrà caminar-hi sense danyar la pissarra. La taula

reparteix el pes i això és també el que fa l’argamassa. [...]

La part més tosca de la pedra era la de darrere. Philip es va dir que amb tota

seguretat aquella cara seria visible en l’interior de l’església. Després va recordar

que, de fet, Tom estava construint un mur doble amb una cavitat entre

aquests de tal manera que la cara de darrere de cada pedra quedaria

oculta.

Quan Tom va haver dipositat la pedra sobre el jaç d’argamassa, va agafar el nivell.

Aquest consistia en un triangle de ferro amb una corretja subjecta en el

vèrtex i unes marques en la base. La corretja tenia incorporat un pes de plom

de manera que sempre penjava recta. Va col·locar la base de l’instrument sobre

la pedra i va comprovar com queia la corretja. Si s’inclinava cap a un costat

o altre del centre, Tom colpejava sobre la pedra amb el martell fins a deixar-la

exactament anivellada. Seguidament anava corrent l’instrument fins a col·locar-lo

a cavall entre les dues pedres adjacents per a comprovar si la part superior

de les dues pedres estava en línia. Finalment va col·locar l’instrument obliquament

sobre la pedra per a assegurar-se que no s’inclinava cap a un costat ni a

un altre. Abans d’agafar una nova pedra va fer espetegar el cordó tibant per a

assegurar-se que les cares de les pedres estaven en línia recta. [...]

Philip va alçar la mirada cap a la resta de l’enclavament de la construcció.

Era tan immens que huitanta homes i dones i alguns xiquets semblaven perduts

en ell. Treballaven alegrement sota els rajos del sol, però eren tan pocs

que a Philip li va semblar que en els seus esforços hi havia un aire de futilitat.

Al principi havia esperat que acudiren cent persones, però en aquells moments

va comprendre que ni tan sols així hagueren sigut suficients. No obstant

això, els seus esforços no tenien per què ser vans. Fóra com fóra, obtindrien

el perdó dels seus pecats.

Ken FOLLETT, Els pilars de la terra, 1995. Adaptat

1.   Conceptes.

• Esbrina què és un priorat.

• Què és un contrafort?

• En què consisteix l’argamassa ?

2.   Idees principals.

• Quin era l’ofici de Tom?

  Quins instruments utilitzava per a fer el seu treball?

• Com construïa Tom el mur? Què era el quemés el preocupava?

3.   Interpretació.

• Per què, segons explica Tom a Philip, les pedres

  no havien de tocar-se?