Edat mitjana. ROTACIÓ DE CULTIUS

Diferència entre la rotació biennal i la triennal: la primera ha de deixar reposar en guaret la meitat de les terres tot un any, en canvi la triennal, només reposa una tercera part de les terres.

• L'agricultura durant l'edat mitjana: l'agricultura era la base econòmica de la societat i la principal font de recursos. És a partir del s X quan es comencen a produir canvis importants a l'agricultura i es comencen a aplicar noves tècniques. Això és conseqüència del creixement urbà i l'expansió econòmica, els pagesos començaran a vendre els seus excedents agrícoles a les mercats urbans.
• El creixement demogràfic: l'evolució de la població reflecteix clarament l'expansió econòmica d'aquest període. Els factors que originen aquest creixement són: l'abundància de terres cultivables, la interrupció de les invasions i la menor incidència d'epidèmies i crisis de fam originades per a les males collites.
• L'agricultura mediterrània: els àrabs i van difondre nous cultius ( cotó, arbre fruiters, l'arròs, etc.) També van millorar el rendiment dels cultius amb la construcció de sèquies i sínies. Tot i aquestes aportacions, l'agricultura mediterrània seguia basant-se amb el sistema de rotació biennal ( d'èpoques grega i romana).
• Agricultura i ramaderia Atlàntiques: Als països atlàntics, el clima humit i els sòls rics, van desenvolupar a partir del s X, una ramaderia pròspera i una agricultura diferent a la mediterrània. Precisament, gràcies a la ramaderia i al clima humit, van poder adoptar mètodes de conreu més intensius, ampliant la superfície cultivada i reduint la que deixaven en repòs. Es va passar a la rotació triennal.
• Les innovacions tècniques: al voltant de la agricultura atlàntica es van desenvolupar avenços tècnics com:

- L'arada normanda o carruca: va substituir a la romana. Tirada per una parella de bous, al ser més forta i pesant feia els solcs més profunds.

- La collera i la ferradura: incrementaven la força i resistència dels animals de tir.

- Els molins i les fargues: van reemplaçar l'energia animal per l'aigua o el vent. Eren imprescindibles per moldre els cereals, batre la llana o moure els martinets de les fargues.