La poma de la discordia
Paris era fill de Príam i Hècuba, reis de Troia, i germà d’Hèctor, Políxena i Cassandra. En nàixer, l’oracle va profetitzar que Troia seria destruïda per culpa
seua; per això son pare el va lliurar a uns pastors perquè el criaren i l’educaren. Eris, la deessa de la discòrdia, va llançar una poma d’or a la taula de les deesses Hera, Atena i Afrodita, perquè se la quedara la més bella. Zeus va triar Paris com a jutge per la seua bellesa. Les tres deesses van tractar de seduir-lo amb diferents regals, però ell va preferir Afrodita perquè li va prometre la dona més bella del món.
Quan estava en la cort del rei d’Esparta, Menelau, es va enamorar de la seua
esposa Helena, i la va raptar. Tots els cabdills grecs es van unir per assetjar
Troia i recuperar la reina. L’odi que li tenien jurat Hera i Atena per no haverles
triades va caure sobre tots els troians i en va causar la destrucció.
En la guerra de Troia Paris va morir a causa d’una fletxa enverinada.
A. G. GAVALDÁ, Diccionario mitológico. Traduït i adaptat
El cavall de Troia
Atena va inspirar Ulisses amb un estratagema per a dur homes
armats a Troia. Sota les instruccions d’Ulisses, Epeu el foci, el millor
fuster del campament, encara que temorós i covard, va construir
un enorme cavall buit amb taulons d’avet. Tenia una escotilla
oculta en el flanc dret i en l’esquerre una frase gravada en
grans lletres: «Amb l’agraïda esperança d’una tornada segura a
les seues cases després d’una absència de nou anys, els grecs
dediquen aquesta ofrena a Atena». Ulisses entraria en el cavall
mitjançant una escala de corda, seguit per Menelau, Diomedes,
el fill d’Aquil·les, Neoptòlem i díhuit voluntaris més. Epeu, entabanat,
amenaçat i subornat, va ser obligat a asseure’s al costat
de l’escotilla, que solament ell podia obrir de manera ràpida i silenciosa.
Els grecs, una vegada unides totes les seues forces, van calar
foc a les tendes i van partir amb les naus; però no més enllà de
l’altre costat de Tènedos, on eren invisibles des de Troia. Els companys
d’Ulisses ja omplien el cavall i solament es va quedar un
grec en el campament, son cosí Sinó.
Quan els exploradors troians van eixir, a l’alba, van trobar el cavall que sobreeixia per damunt del campament cremat. Antènor no sabia res del cavall i, per tant, es va quedar quiet, però el rei Príam i molts dels seus fills volien endurse’l a la ciutat sobre rodes. Uns altres cridaven:
–Atena ha afavorit els grecs durant molt de temps! Que faça el que vulga
amb el que és seu.
Príam no volia escoltar els urgents advertiments d’Atena.
El cavall havia sigut construït intencionadament massa gran per a les portes
de Troia, i s’hi va encallar quatre vegades, fins i tot quan es van llevar les
portes i es van extraure algunes pedres d’un costat de la muralla. Amb uns esforços esgotadors, els troians el van espentar fins a dalt, a la ciutadella, però, almenys, van prendre la precaució de reconstruir la muralla i tornar a posar les
portes en el seu lloc. La filla de Príam, Cassandra, la maledicció de la qual consistia
que cap troià prendria com a vertaderes les seues profecies, va cridar:
–Aneu amb compte, el cavall està ple d’homes armats!
R. GRAVES, La guerra de Troia. Adaptat
El taló d’Aquil·les
L’oracle va predir que el fill de Tetis (filla del déu marí Nereu) seria superior a
son pare. Els déus van decidir prevenir-se’n i la van casar amb un heroi; el gran guerrer Peleu, rei de Tessàlia. A la bella Tetis no li va agradar la idea, ja que era un simple mortal, però va acabar rendint-s’hi. Fruit d’aquesta unió va
nàixer Aquil·les, l’heroi grec.
Tetis va tractar de protegir son fill del seu designi banyant-lo en la llacuna Estígia, ja que així la seua pell es tornaria invulnerable; quan el va agarrar dels
talons, aquests van quedar lliures de les propietats de l’aigua. Gràcies al centaure Quiró, Aquil·les es va formar com a atleta i guerrer. Quan va començar la guerra de Troia sa mare el va enviar a l’illa d’Esciros vestit de donzella per evitar que fóra reclutat. Però Ulisses el va trobar, i va ser així com, al costat del seu benvolgut company Pàtrocle, Aquil·les es va dirigir cap a Troia. Allí va vencer la reina de les amazones, el rei d’Etiòpia i Hèctor, i es va convertir en un heroi. La disputa amb Agamèmnon, el cabdill grec, a causa del robatori del seu esclava Briseida, el va apartar de la contesa. Però després de la mort del seu millor amic a les mans dels troians va tornar a lluitar. Quan estava a punt de casar-se amb Políxena, el germà d’aquesta, Paris, ocult en la boira, va llançar un dard que el va ferir mortalment en el taló, el seu únic punt feble.
«Aquil·les», Història. National Geographic, núm. 31, 2006. Adaptat
1. Conceptes.
Quina és la diferència entre una llegenda i la història?
Els protagonistes d’aquestes llegendes, són personatges històrics o
mitològics?
Què és un oracle? Quina importància té en la mitologia grega? Creus que en
la realitat també existeixen els oracles?
2. Idees principals.
Quin és l’origen de la guerra de Troia? I el resultat?
Quin estratagema van usar els grecs?
De qui va ser la idea? Va eixir bé o no?
Què va dir l’oracle de Paris i d’Aquil·les abans que nasqueren? Què van fer
els seus pares en saber-ho? Es va complir al final el que havia pronosticat
l’oracle?
Per què va morir Aquil·les? Què va fer sa mare per protegir-lo?
Per què la poma d’or va causar la discòrdia?
3. Interpretació.
Quina relació hi ha entre els tres textos i qui en són els protagonistes?
Què tenen en comú Paris i Aquil·les?
4. Reflexió.
Per què creus que els troians van deixar entrar el cavall de fusta?
En la cultura occidental, s’empren en la llengua quotidiana les expressions
«cavall de Troia», «poma de la discòrdia» i «taló d’Aquil·les».
Què creus que signifiquen? Escriu una frase en la qual aparega cadascuna
segons el significat actual.
Aquestes preguntes hi ha que contestar-les i presentar-les. Ja vos dire quant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario